Ironia i reafirmació

Crònica del concert de Tastautors, amb 'La Cançó Necessària' i Solé

per Joan Gener Barbany, Sala Sarau de Cardedeu | 5 de febrer de 2014 a les 13:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Components de La Cançó Necessària, a la sala Sarau de Cardedeu Foto: JGB

La sala Sarau de Cardedeu acollia el darrer divendres, dia 31 de gener, la tercera ronda del desè Tastautors organitzat per l'Esquellot. Amb la sala plena com és habitual durant el festival, la proposta doble va ser quasi antagònica.


L'encarregat d'arrencar la nit va ser Solé, de Caldes de Montbui, que va tancar l'etapa del seu primer disc “Em Perdono” mentre avançava algunes cançons del proper. Amb melodies i referències clares al pop bàsic anglosaxó i al folk irlandès de taverna, entre cançó i cançó, oferia monòlegs de cantautor retrobat després de l'obsessió per l'èxit comercial. Va fer participar el públic en més d'una ocasió i va defensar “el plaer de cantar per cantar, i de fer-ho junts”.

Una cançó massa curta

Eren uns quants els qui volien veure “La Cançó Necessària”, que tornava a la comarca que la va veure néixer, per recordar-ne la primera nit i veure com havia evolucionat. La primera ronda amb tres cançons per cap, la va encetar Jordi Montañez reivindicant la “Cançó Necessària” i el va seguir Josep Romeu reclamant “Que pari tot”. Andreu Valor, va mostrar el domini de la veu que el caracteritza i amb més varietat de registre rítmic va destacar l'emocionant versió d'“Ací em pariren i ací estic” de Vicent Andrés Estellés. Meritxell Gené va obrir horitzons musicals amb els poemes de Màrius Torres i Pau Alabajos va etzibar la punyent “Línia 1” per seguir assenyalant la falta de responsables del fatídic accident de metro a València l'any 2006.

La segona ronda, amb tots dalt l'escenari, va servir per fer present l'absent Cesk Freixas amb una versió irregular de “La petita rambla del Poble Sec”. “Ais” d'Ovidi Montllor, “El vent” de Raimon i “l'Estaca” de Llach, van servir per fer homenatge coral a alguns dels referents. Potser per la falta de rodatge, per la doble proposta de la nit o per la voluntat de no allargar excessivament la nit, la ronda col·lectiva va quedar curta. El concert va cloure amb “La Muixeranga” quan la comunió començava a respirar-se en l'ambient.


Solé, en un moment de l'actuació al Tastautors Foto: JGB

 

Participació