«L'element unificador dels meus relats és l'humor i la ironia»

Jordi Masó, reconegut pianista i autor de relats, aquest 2014 publica el seu tercer llibre de contes, 'Les mil i una'

per Esteve Plantada, 9 de gener de 2014 a les 11:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Foto: Esteve Plantada

'Catàleg de Monstres, editat a la col·lecció Marcòlic de l’Editorial Alpina, ens va fer descobrir la bona traça de Jordi Masó en l’art del 'microrelat'. Conegut com a pianista de prestigi i d'ofici, Masó posava a l’aparador, amb aquell segon llibre publicat, una obra compacta, unitària, estructurada amb precisió i que resultava fresca. De fina ironia, tots aquells relats partien de referents icònics de la fantasia i de la tradició 'pop', i van ser la llavor que ha consolidat una veu singular i amb ganes de dir coses. Bona prova n’és el munt de projectes que l'autor granollerí té en cartera per aquest 2014. Un d’ells, la publicació del seu tercer llibre, també de relats, titulat 'Les mil i una' i que és el company ideal de 'Catàleg de Monstres', "ja que hi he inclòs tots els contes que no vaig poder encabir per motius argumentals, tots els que no eren de fantasia o amb referents del món del terror".


En aquest nou llibre, Masó hi ha inclòs nous 'microrelats', però també contes breus, d’extensió més allargassada al què tenia acostumats els lectors. "Per fer un bon nus no cal gaire corda, que deia Lao-Tsè, i aquesta és la meva manera d’entendre la literatura. M’agrada anar al gra". Dirigir-se directament a l’essència, sense afegir gaire elements a una bona història. "Es tracta d’agafar elements característics i tòpics i donar-li la volta, reelaborant i reescrivint molt". Amb tot, aquesta nova obra sorprèn per la inclusió de relats sorepnentment llargs, alguns de més de deu pàgines. "Cada història demana la seva extensió. És cert que aquest últim any he fet menys 'microrelats', però això no vol dir que faci una novel·la. De fet, no la faré mai", confessa.

Relats plens d’humor i ironia
Amb tot, Masó acaba d'enllestir un relat per encàrrec que ha acabat tenint 26 pàgines. "Vaig estar tot un mes i mig capficat en una història, estirant el fil, treballant-hi. He patit molt, perquè la història necessitava un desenvolupament llarg, i això m’ha convençut que no escriuria mai una novel·la. Has d’estar-hi molt temps i necessita moltíssima dedicació", afirma. "Llavors, un cop vaig tenir acabat aquest conte, vaig sentir la necessitat de fer un microrelat. I vaig respirar tranquil, em vaig sentir molt alleujat". El conte, "el més extens que he escrit mai", és un encàrrec de la revista 'Inèdits' i sortirà publicat aquest mes de gener. "La revista és un projecte molt engrescador que comença ara i que compta amb dos relators més". Dirigida per Sílvia Romero, la nova publicació vol reivindicar el relat extens i comença amb la col·laboració d'un vallesà entre les seves tres plomes.

De l'altra novetat que Masó té enllestida, 'Les mil i una', l’autor granollerí en destaca un relat, 'Misses dites'. "N’estic molt content. És un conte de només cinc línies, gairebé nadalenc. I confesso que em fa una gràcia especial”. El munt de projectes que el granollerí té sobre la taula certifiquen que el camí emprès en la literatura és el correcte i, sobretot, que ha aconseguit una manera de fer i d’escriure. "L’element unificador dels meus relats és l’humor i la ironia", malgrat que no agafin referents del fantàstic o que siguin més llargs o més curts. "Realment, estic molt satisfet d’aquest nou llibre", com també està satisfet que 'Catàleg de monstres' hagi funcionat bé i, a més, ara sigui lectura obligatòria pels alumnes de segon d’ESO a l’IES Roca del Vallès, "cosa que em fa entre por i il·lusió", confessa aquest enamorat de la lletra. "He viscut des de petit aquest reducte de la literatura i el mantindré sempre, per molt que publiqui més o menys". De moment, tot són motius per seguir amb la dèria d'escriure.

 

Participació