«A Granollers tenim un problema de mal gust»

Segona part de l'entrevista a Francesc Cano, amb qui parlem de l'actualitat política de Granollers, del relleu generacional i de les millores que calen a la ciutat | «Em faria molta il·lusió veure una ciutat amb un alcalde i un cap de l’oposició de trenta-cinc anys»

per Esteve Plantada , 31 de desembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Francesc Cano, al seu despatx de l`edifici del grup d`emissores de Catalunya Ràdio Foto: CatRadio

Aquest dilluns publicàvem la primera part de la conversa amb Francesc Cano , en la qual el director dels informatius de Catalunya Ràdio repassava l’actualitat del país i la salut del grup d'emissores. Aquest dimarts, darrer dia de l’any, publiquem la segona part de l’entrevista, amb l'horitzó posat en l’actualitat de Vallès Oriental i, especialment, de Granollers, ciutat on Cano resideix i a la qual se sent estretament lligat. Sense defugir cap pregunta, el jove professor i periodista demostra que li agrada parlar clar i català.


El canvi de signe polític a Granollers
"El canvi pel canvi no l’he entès mai". Així de concís resulta Francesc Cano quan és preguntat per la conveniència o no d’apartar el PSC del govern municipal, un govern on viu instal·lat des de fa uns quants anys. Si tenim en compte el número de votants i la tradició electoral, l'alternativa és representada per CiU, que no viu els seus millors moments. "A Granollers hi ha dos factors claríssims que fan que CiU sigui tan dèbil. El primer, la força d’en Josep Mayoral, que ho ha fet molt bé i, a més, té un estil suficientment popular com per a què s’hagi consolidat d’una forma contundent. És com un virrei a la ciutat". El segon factor que explica la davallada de CiU a la ciutat és més cru. "Històricament, si la gent de Convergència es proposa fer-ho més malament, no ho aconsegueixen", afirma, per afegir que "el poder uneix, i això també explica algunes coses. Una disputa entre en Mayo i en Terrades, per posar el cas, té una transcendència limitada en la dimensió i en el temps. En canvi, una disputa interna on no hi ha res a repartir-se, per a què ens entenguem, acaba malament", explica.


El candidat ideal per a CiU
És evident, i així ho diuen els darrers resultats, que el primer partit de l’oposició granollerina es troba en un molt mal moment històric. Tot i això, Cano considera que el partit és a les portes de trobar la solució. "Si jo els hagués de donar un consell, faria un esforç per trobar un candidat de consens ampli, cosa que demana un exercici de generositat per part de tothom". Una regeneració que vindria per un nou candidat. Alguns rumors apuntaven que la candidata de CiU a les properes eleccions municipals seria Àngels Olano, exmembre del PP. "Sincerament, ho veuria molt descabellat. Els convergents de Granollers tenen gent suficientment bona com per no haver de recórrer a Àngels Olano. I ho dic amb tots els meus respectes, ja que crec que va ser una excel·lent diputada". L’aposta de Cano passa per un altre nom. "Jo, avui, posaria la mà al foc per l’Àlex Sastre. Compta amb una trajectòria política àmplia a dins del partit, amb una formació acadèmica sòlida i té una edat molt bona. Representa un relleu generacional brutal i molt positiu".


El panorama electoral a Granollers
Tot això fa que el panorama de les properes eleccions municipals a Granollers sigui molt interessant. "Probablement, la conjuntura nacional farà que Esquerra pugi i que en Mayo baixi", fent moure l’equació de poders que fa de la ciutat un cas singular. La capital del Vallès Oriental compta amb un alcalde carismàtic que pertany a un partit que nacionalment va a la baixa. I també compta amb un primer partit de l’oposició encara sense candidat sòlid i amb l’interrogant de què serà capaç de fer Esquerra, que nacionalment cada dia és més forta. "Ja sabem quina és la força d'ERC a Granollers, i crec, a més, que en Pep Mur no és mal candidat. Fent la vista enrere, en altres èpoques tant de bo haguéssim tingut un alcalde com en Manel Balcells", afirma Cano.

El possible relleu al capdavant del PSC
Tot i els canvis que s'ensumen, sembla molt probable que Josep Mayoral continuï liderant el projecte polític del PSC a Granollers. "Des d’un punt de vista estratègic, penso que és de calaix que el PSC presenti en Josep Mayoral de nou. No té grans projectes, però tampoc no els podria aplicar en el supòsit que els tingués". De carisma avassallador, ningú sembla contemplar un relleu de l’actual alcalde. I, quan es parla d’això, totes les mirades apunten a un mateix nom: Alba Barnusell. "Penso que si la regidora de cultura acaba sent candidata, serà millor que en Mayo", amb rotunditat. "Ep, i amb això no vull dir que en Mayo ho faci malament, sinó que l’Alba encarna una nova manera de fer política. Una persona de cinquanta anys ja ha cremat una etapa, ve de la transició, de la restitució dels ajuntaments democràtics. A més, em faria molta il·lusió veure una ciutat amb un alcalde i un cap de l’oposició de trenta-cinc anys". Això, segons Cano, seria el millor indicador d’una nova manera de fer política i de veure la ciutat. "I, sincerament, crec que pot passar".

Les millores que calen a Granollers
Malgrat el seu càrrec i que passa pràcticament totes les hores del dia a Barcelona, Cano encara viu a Granollers, "i no penso deixar de viure-hi, per res". Ni cues a la carretera, ni horaris. "Granollers és una ciutat confortable i té una ubicació ideal, a només trenta minuts de Barcelona. A més, viure aquí encara em permet reivindicar que la meva vida és més important que la feina". Però Granollers no és perfecta. "Tenim un problema urbanístic històric, no tan vinculat a si hem estat capaços de fer per a vianants el centre, sinó pel que fa al gust. A Granollers hi ha mal gust. Des de l’ajuntament no hem estat capaços de dir als responsables de l’Eix Verd que aquell desastre no es podia fer al centre de la ciutat, ni hem estat capaços d’aixecar un Gra bonic. És més, no hem evitat un desastre al centre de la ciutat, amb un edifici totalment esperpèntic". "Tampoc no hem sabut cuidar les cartes de colors, i això fa que tinguem el complex de viure en una ciutat lletja. I, com que ho és, ens permetem fer aquestes coses. Capitals de comarca com Vic o Mataró no ho haguessin permès". 

Llegeix aquí la primera part de l'entrevista: «Ningú pot evitar que decidim»

 

Participació