«Ningú pot evitar que decidim»

Entrevista al granollerí Francesc Cano, director d'informatius de Catalunya Ràdio | «No podem ser indulgents amb la vexació constant a la qual ens sotmeten des de la caverna madrilenya»

per Esteve Plantada , 30 de desembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El cap d'informatius de Catalunya Ràdio, Francesc Cano. Foto: CCMA

Francesc Cano (Granollers, 1979) és el director d’informatius de Catalunya Ràdio des del maig de 2012. Professor de Pensament Polític Contemporani a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), treballa en el doctorat sobre els hàbits de consum mediàtic de les classes dirigents de Catalunya mentre no para de fer coses. Afable, elegant i atent com sempre, el seu menut despatx és l’escenari d’una conversa sobre la gestió empresarial dels mitjans públics i sobre el present i futur del país. Clar i sincer, Cano no defuig els reptes i sap prou bé que és al capdavant d’un dels llocs de més responsabilitat de la comunicació de Catalunya. "Quan m’ho van proposar em va fer impressió", recorda. "Això és una redacció molt gran, formada per gent preparadíssima, amb molts anys treballant al màxim nivell. I tens la sensació que qualsevol ho podria fer més bé que tu".


Tot comença el dia que el director de Catalunya Ràdio li proposa la possibilitat d’assumir el càrrec. "No m’ho esperava", confessa Cano, a qui se li plantejava un gran repte en un moment de gestió realment delicat. "Si les circumstancies econòmiques no haguessin estat tan complicades, penso que s’haguessin trobat altres perfils excel·lents per assumir la direcció", afirma. "Però crec que també es buscava una figura vinculada al món de la gestió", un perfil que Cano complia a la perfecció, ja que és IESE, "i això et dóna certa intuïció a l'hora de gestionar grups humans en moments d’alta tensió per la companyia". 

El complex equilibri entre la bona gestió i el bon periodisme

La resposta al repte va ser assumir-lo, sense dilacions. Després d’un cicle sencer i d’unes eleccions, Francesc Cano té prou elements per fer un primer balanç de la seva experiència al capdavant del projecte, "i puc afirmar que és més complicada la part de gestió que l’estrictament periodística, a l’inrevés del que pensava. Cal assenyalar que els polítics catalans són molt respectuosos amb la llibertat d’expressió. No hi ha ni una sola interferència i mai he tingut la sensació de sentir-me excessivament pressionat per res ni per ningú", aclareix. "Al principi em vaig autoimposar fer de paret entre la pressió política i econòmica i la redacció, però m’he adonat que era menys necessari del que em pensava".

Aquesta satisfacció pel que fa a la classe política i econòmica catalana i a la bona salut informativa del país no pot amagar el mal tràngol en algunes decisions controvertides, com el fet d’haver hagut de prescindir de professionals. "Hem passat l’any més complicat des de la fundació de l’emissora i hem hagut de prescindir de les trenta-cinc persones que ens cobrien el territori", cosa que suposa un canvi estructural molt profund en la informació de proximitat. "Haver de prendre aquesta decisió és una bufetada en tota regla al model informatiu del grup. Gestionar això ha estat molt dolorós", confessa, "però també és satisfactori veure que, entre tots, hem aconseguit encarrilar una situació molt delicada". La solució ha estat cobrir aquesta informació amb gent de la casa. "Penso que es un procés lògic, malgrat tot. Catalunya Ràdio havia de fer el pas i tendir cap a aquest model. La nostra emissora no es pot permetre externalitzar la producció de continguts informatius". 


El repte de superar les crítiques
Això ha provocat que s’hagi enviat gent a cobrir la informació territorial i que s'hagi hagut de patir un ERO, "cosa que fa que siguem menys gent i, per tant, que haguem d’adaptar el nostre model organitzatiu a la nova realitat de plantilla en la qual ens trobem". Cano creu que l’emissora es troba en el bon camí d’aquesta adaptació, amb un producte que, malgrat tot, està funcionant. La pregunta és si Catalunya Ràdio informa pitjor avui que dos anys enrere. La resposta, rotunda, la dóna ell mateix: "No. Catalunya Ràdio informa igual de bé, igual de ràpid i amb el mateix rigor de sempre. I això ho estem aconseguint amb un grau d’eficiència molt superior al de dos anys enrere". 

Un altre capítol són totes les crítiques rebudes al llarg d’aquest període. "Penso que són normals i que només faltaria que no hi fossin. Si això no importés a ningú, ningú no ens criticaria". Segons Cano, el pitjor són una altra mena de crítiques, especialment les que venen d’altres mitjans. "A mi em saben molt de greu les crítiques quan provenen d’altres col·legues. 13TV o Intereconomia parlen de nosaltres com si fóssim l’equip de Joseph Goebbels, amb un odi visceral i sense cap més argument que la discrepància ideològica. No podem ser indulgents amb això: ni amb les faltes personals ni molt menys amb la vexació constant a la qual tota aquesta caverna sotmet cada dia el nostre país. Això és del tot inadmisible". 

"Si visquéssim en un país normal, això no passaria", afirma. "Estic convençut que, més d’hora que tard, viurem en el país on vulguem viure. Més enllà del discurs sobre si hi ha un determinat marc legal que ens permeti marxar, hi ha un dret natural previ que avala la decisió que col·lectivament vulguem prendre. Això no pot discutir-ho ningú i no hi ha jurista que no ho reconegui". Al capdavall, la conjuntura de la política internacional és més complexa que una reducció simplista entre les relacions Madrid-Catalunya. "Al final, el món no pot girar la vista a una cosa que és de sentit comú i que cau pel seu propi pes. Cap país amb una democràcia consolidada ha tingut el valor de negar-ho i penso que no hi haurà ningú que pugui evitar que decidim". Així ho creu Francesc Cano, i així treballa, cada dia i malgrat tot, amb la passió de fer-ho possible.

Llegeix aquí la segona part de l'entrevista: «A Granollers tenim un problema de mal gust»

Francesc Cano, al seu despatx de l'edifici del grup d'emissores de Catalunya Ràdio Foto: CatRadio

 

Participació