«Hem de deixar de mirar la natura des d'un pedestal»

Entrevista al molletà Josep Gordi, que acaba de publicar el llibre 'Natura i espiritualitat a Catalunya'

per Esteve Plantada, 19 de desembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Josep Gordi acaba de publicar 'natura i espiritualitat a Catalunya' Foto: Ràdio Granollers

Josep Gordi (Mollet del Vallès, 1959) confessa que és "un privilegi viure en aquesta plana ondulada, solcada per rius i rieres i rodejada d’emblemàtiques muntanyes". Una descripció d’un lloc, d’un paisatge i, també, de qui les diu. Savi, tranquil, observador atent i de paraula precisa, Gordi és professor de Geografia de la Universitat de Girona i té un ampli currículum que compta amb la publicació de diversos llibres que sempre tenen la natura a l'horitzó intel·lectual. Ara publica Natura i espiritualitat a Catalunya, un llibre que "ajuda a viure la connexió amb l'entorn natural d’una forma diferent" i que es va poder realitzar gràcies a una campanya de micromecenatge al portal de Verkami. 


Dividit en tres parts, amb "deu entrevistes, deu consells i deu rutes per viure la natura des d’un punt de vista espiritual", el llibre intenta mostrar una visió àmplia "on tothom s’hi pugui sentir còmode". Aquest proper diumenge, dia 22 de desembre, es presenta als jardins de la Santa Cova de Montserrat, amb la intervenció del monjo Vicenç Santamaria. I no és casual que, justament, sigui aquí on es presenta el llibre. "Montserrat compta amb una enorme tradició. Al segle XIX hi hagué 13 ermitans i ermites, cosa que la féu un lloc de pelegrinatge, ple de gent que hi vivia de forma eremítica". Alguna cosa deu tenir que captiva i que l’ha fet ser una muntanya màgica. "Un dels elements que explica que Montserrat sigui tan transcendent és la verticalitat. Aquests pinacles que s’aixequen cap al cel tenen molta força", afirma Gordi. 

Entrevistes, consells i rutes
La primera part del llibre és formada per deu testimonis, fruit de converses amb gent que viu al nostre país i que prové de diferents tradicions, com ara la budista, el judaisme o l’islamisme. Com és obvi, el cristianisme hi té un lloc preeminent, però des de diferents òptiques: franciscans, jesuïtes, eremites o benedictins. "He intentat que hi hagi una certa diversitat, sent conscient que és impossible que totes les tradicions hi siguin. M’ha faltat, per exemple, algú de la tradició ortodoxa", confessa, per afegir que "totes aquestes personalitats entrevistades aporten una visió interessant sobre el tema".

La segona part és formada per consells, i és la més personal i agosarada de tot el volum. Aquí és on s’expliquen les claus per poder apropar-se a la natura amb plenitud. "Jo aconsello i proposo, però aquest és un camí personal que ha de fer cadascú". En tot cas, un dels primers elements que calen per aconseguir l'objectiu és la solitud. "Tenim l’exemple de Kilian Jornet, que afirma que estar sol és trobar-se amb un mateix". En aquest sentit, la soledat i el silenci, quan ets als espais naturals, donen un major coneixement personal i una major connexió amb l'entorn. "Però has d’esforçar-te i practicar-ho, òbviament. Això necessita un entrenament i una progressió, tal com passa amb un corredor o un atleta. Cal entrenar-se i ser constant".


El camí cap a la plenitud
L’objectiu final és la connexió total amb la natura, sentir-se’n part. "Normalment ens mirem la natura des d’un pedestal. La tecnologia i la vida urbana ens n’ha allunyat i ara caldria que recuperéssim coses que els pagesos de fa 100 anys tenien molt integrades, com mirar el cel i saber si plourà, o bé observar els ocells". Cal recuperar tot això en un sentit d’igualtat i apartar-ne la superioritat. "Hem de viure l’experiència amb humilitat i respecte. Això, en si mateix, ja és un camí per aconseguir la plenitud. Moltes vegades anem a la natura com si fos un escenari. Ens agrada córrer, anar en bicicleta, sentir-nos impressionats per la bellesa del paisatge, o observar la plasticitat de les postes de sol. Si volem fer aquest esforç de connectar, ens cal callar i romandre en silenci".

En aquests temps de velocitat, estímuls i presses, ens hem acostumat a viure aquest silenci com un càstig. "No hauria de ser així, el silenci ha de ser un camí cap a la joia. De fet, la pacificació de la ment és un dels problemes que tenim quan passegem per la natura. Sempre pensem o reflexionem, i això és un error". Cal concentrar-te en el xiulet del vent, en l’espetec dels peus, en les mil i una remors que se senten. I no tenir por dels sons i del ritme que marca la terra. Potser per això la tercera part del llibre és plena de propostes de passejades per espais amb certa significació per practicar aquests consells.

"El més important és allunyar-se de la ciutat". Acostar-se a la natura i gaudir-ne, si pot ser, al costat mateix de casa. "És el millor", afirma Gordi, "no cal buscar l’espectacularitat. Jo prefereixo els espais quotidians, com ara una bona passejada per Gallecs". En aquest sentit, el Vallès Oriental és ple d’espais singulars, de llocs on podem apropar-nos a la resta d’éssers vius, i a tocar de casa. Llocs on podem gaudir d'una connexió especial amb l'entorn natural. Només cal voluntat, paciència, hores de pràctica i ganes de gaudir-ne al màxim.

Foto: Josep Gordi

 

Participació