«Tot per a Granollers»

Un home davant el reflex de la seva ciutat: llums i ombres de Francesc Torras Villà, l'ideòleg del «gran Granollers» en el 40è aniversari de la inauguració del parc que l'homenatja

per Diego Sola, 13 de novembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Símbol de ciutat. El Parc Torras Villà fou inaugurat el 28 de gener de 1974. Al centre de la imatge, l'alcalde Francesc Llobet (amb la vara de batlle) i l'exalcalde, exdiputat i industrial Francesc Torras. Foto: Antonio Alcalde / Arxiu Municipal de Granollers-Arxiu d'Imatges

Li falta poc per a complir noranta-un anys però els assistents a l'acte poden comprovar com el vell Torras no ha perdut la força d'antuvi, malgrat les batalles de la vida que esculpeixen el seu ancià rostre. Parla endreçadament al públic, movent els ulls des del paper on s'ha escrit el discurs d'homenatjat fins als rostres dels qui l'escolten. No tots els dies un té el privilegi de veure el propi nom a la placa d'un parc... en vida! Hi ha calidesa en l'ambient. Granollers no és Sibèria i aquell dilluns 28 de gener de 1974 el sol escalfa. La data no és gens casual. Trenta-cinc anys abans, un altre 28 de gener, les tropes franquistes havien entrat a Granollers i havien "alliberat" la ciutat de la "dominació roja" (segons la retòrica dels vencedors d'aquella guerra bruta i destructiva). Precisament per això, les autoritats franquistes de la corporació municipal han triat la –segons elles– millor data possible per a aquest homenatge. Homenatge a l'home. A l'industrial. Al financer. Al polític. Al diputat. A l'alcalde. Al creador d'una idea de ciutat que ha triomfat. Al fill, de fet, que va obtenir per a la seva vila el títol de ciutat de mans del rei.


Per als seus impulsors, aquell parc ha de ser una mena de Central Park granollerí, esdevenint una peça clau del model de ciutat que representa. Però, a més, ha de ser un memorial al patrici més influent del segle. Fet i fet, les llums i les ombres afaiçonen tota gran figura, també la d'aquest home sense el qual no es pot comprendre la història contemporània de Granollers ni el definitiu pas de vila a ciutat.

Compartint el sofà de casa amb Lerroux
Francesc Torras Villà va néixer un 14 de maig de 1883 en el si d'una llar benestant de la ciutat: el pare era el propietari de la fàbrica de Can Torras, una indústria tèxtil situada a l'entorn de l'actual estació d'autobusos de Granollers. Amb 16 anys va perdre el pare i es va haver de fer càrrec de la fàbrica. En Torras va ser, per damunt de tot, un individu precoç. Havia estat l'industrial més jove de la ciutat. Temps endavant, amb només 27 anys, esdevenia un dels edils més joves de l'Ajuntament. Amb 32 anys ja era l'alcalde de Granollers.

La vocació política d'en Torras venia de família: el seu pare, Joan Torras Bergé, havia estat alcalde entre 1887 i 1890. El 1909 el seu primogènit ja formava part d'una candidatura per a les eleccions municipals, aconseguint la derrota dels tradicionalistes aplegats al voltant de l'alcalde Josep Tardà. Torras entrà al cartipàs municipal. Començava una singladura política que el portaria a militar en forces i espais polítics ben diversos. Era un personatge tan difícil de classificar políticament que el seu pensament va acabar resumit en un concepte: el torrisme. Programa? Una frase repetida fins a la sacietat: "Tot per a Granollers".


Malgrat l'aparent buidor ideològica, sens dubte un dels vincles més sòlids que va mantenir va ser amb Alejandro Lerroux que, com Torras, va ser un veritable camaleó polític a escala espanyola. El líder populista, de fort discurs anticatalanista, va ser un dels nombrosos convidats d'honor que passaren pel saló de Torras Villà que, des de molt jove, ja s'impregnava d'algunes de les idees que mai no abandonarien, com és el cas de la seva animadversió pel catalanisme i l'autonomisme.

L'home de Granollers a la Villa y Corte
Enemic declarat de la Lliga Regionalista, que capitalitzava des de 1901 tant el catalanisme de la burgesia com el d'amplis sectors populars, Torras Villà va entrar a la política estatal de la mà de Santiago Alba, home fort del Partit Liberal i cinc vegades ministre d'Alfons XIII fins el 1923. El 1920 Torras fou elegit diputat a les Corts en representació del districte de Granollers. Va convertir-se en el representant dels interessos granollerins a la capital espanyola, sense deixar de tenir l'ull posat a la seva ciutat on el seu germà Paulino el succeïa com a alcalde. A través d'ell, però també de l'acta de regidor consecutivament revalidada, Francesc controlava la política local. També des dels ressorts de poder de la Diputació, d'on va ser-ne diputat provincial i primer vicepresident del que més tard seria Caixa Catalunya, aleshores fundada com a Caixa d'Estalvis Provincial.

Quaranta-vuit anys de diferència. A l'esquerra (1), moment del discurs de Torras Villà en la inauguració del seu parc; a la dreta (2), retrat electoral com a diputat provincial, aparegut a La Gralla del 28 de novembre de 1926. Foto: (1) Antonio Alcalde / Arxiu Municipal de Granollers-Arxiu d'Imatges (2) ACVO / Hemeroteca Municipal

A Madrid, Torras Villà accediria a les principals fonts de poder i influència de l'època. Fonts de les que sempre en sabrà beure: el 7 de maig de 1922 Alfons XIII signa el decret de nomenament de Granollers com a ciutat. La mà i acció directa de Torras hi és al darrere i és rebut a Granollers com el primer dels ciutadans: mesos més tard el consistori el nomena fill predilecte. Torras situa Granollers en l'agenda de la monarquia: el novembre de 1926 el rei visita la ciutat per inaugurar la Biblioteca Popular de Francesc Tarafa, un projecte directament impulsat per Torras; el 1929 el rei hi torna per inaugurar el memorial als caiguts de l'Àfrica a la plaça de la Corona. En la primera visita l'acompanya Primo de Rivera, cap de govern i dictador, sota el mandat del qual el torrisme ha quedat blindat a Granollers.

El «gran Granollers»
El final de la dictadura de Primo de Rivera suposa l'ocàs del torrisme a la ciutat. Són temps en que Torras intenta eixamplar la seva influència a d'altres àmbits i s'aventura en el món de les finances, on ja posseeix l'experiència de fundar la Caixa d'Estalvis Provincial. Aleshores impulsa el Banc de Granollers, del quan en serà president. Amb l'adveniment de la República, el torrisme és derrotat a les urnes front l'efervescència de les esquerres locals i nacionals. L'esclat de la Guerra Civil el sorprendrà a l'estranger. Torras té clar quin és el seu bàndol i, amb el seu retorn després de la guerra, esdevé un col·laborador actiu del nou règim.

Adhesions a banda, l'obsessió de Torras és, des que es fa amb la vara d'alcalde el 1916 i fins a cadascuna de les responsabilitats que ocupa, la transformació de Granollers: la conversió d'aquella antiga vila amb aires de poble en una ciutat que es projecti enfora. Així, es persona directament en l'agregació del Lledoner el 1922 (arrabassant-li a les Franqueses) i en l'annexió de Palou el 1928; impulsa les comunicacions amb els municipis limítrofs (la unió de Canovelles i Granollers per carretera traça el futur de l'actual conurbació), desplaça la línia del tren fins a la seva actual ubicació (traçant les línies del futur creixement urbanístic) i dota la ciutat d'uns equipaments de capital (des del nou Hospital-Asil fins a la Biblioteca Popular). Neix la idea que es desenvoluparà en les properes dècades, sovint no prou endreçadament, però sense aturador: el "gran Granollers".

Un parc al cor de la ciutat
Aquell 28 de gener de 1974 han passat trenta-cinc anys des de l'entrada de les tropes de Franco a Granollers i Torras Villà continua lúcid i actiu. Ha cedit els terrenys que han de dotar la ciutat del seu principal parc i ha mogut fils perquè la Caixa d'Estalvis Provincial doni els diners que manquen per a completar l'obra que, finalment, esdevé una realitat. Són els dies més emocionants per a l'ancià Torras: la setmana anterior l'alcalde Francesc Llobet li ha imposat la Medalla d'Or de la ciutat i avui s'inaugura el parc que recordarà per sempre el seu nom.

Quasi quaranta anys més tard el Parc Torras Villà respira al bell mig de la capital vallesana com un espai singular: l'espai verd amb més pressió ciutadana de Granollers, convertit alhora en un jardí del món. El "gran Granollers" es dibuixa aquí amb més de cent espècies botàniques procedents dels cinc continents, des d'un xiprer del Caixmir fins a l'arbre de l'amor del Canadà tot passant pel ginkgo de la Xina o pel cedre del Líban. Tot a Granollers i, com deia Torras Villà, "tot per a Granollers".

Jardí botànic enmig de la ciutat. Amb els anys, el Parc Torras Villà s'ha anat fent més frondós gràcies a una planificació de les espècies que hi creixen. Foto: Pere Cornellas / Aj. de Granollers

 

Participació