«Hi ha escriptors que no t'aclareixen les coses perquè ni ells mateixos les saben»

Entrevista a Israel Calvache, que acaba de publicar 'Deulofeu' (Edicions Gregal), la seva primera novel·la

per Esteve Plantada, 31 d'octubre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Israel Calvache ha escrit 'Deulofeu' Foto: Esteve Plantada

Israel Calvache acaba de publicar la seva primera novel·la. Es diu 'Deulofeu' i té com a protagonista en Iuri Matamala, "un mediocre professor d'història que ha trepitjat merda". A la mort del seu pare se li afegeix l'empresonament del seu fill Pol i l’abandó de la seva dona, l’Alba. Fins que apareix un personatge enigmàtic, en Deulofeu, i la trama agafa embranzida, sense respir, amb dosis d’intriga, de psicologia i de misteri. "De fet, quan la gent em pregunta de què és la novel·la, jo els contesto que és una novel·la de misteri". Així, ras i curt. I això és el que hi trobaran al llarg de 162 pàgines que volen atrapar el lector. "Molts lectors em comenten que és una novel·la que t’atrapa, que t’enganxa. I que té un final que no te l’esperes", subratlla Calvache.


Amb aquestes premisses, sembla que la novel·la té tots els ingredients per ser devorada. Així ho espera l'autor, amb la màxima il·lusió d'un primer llibre. "Quan vaig començar a escriure la història, jo volia fer una novel·la sobre la por i el costat fosc de la persona". Però, sobretot, una història que enganxés. "Estic molt a favor de la novel·la clàssica, amb el seu inici i presentació, amb el seu desenvolupament i, especialment, amb un desenllaç". Que tanquis el llibre i sàpigues on ha anat a parar tot el viatge. "Moltes vegades, els escriptors no t’aclareixen les coses perquè no les saben o perquè ni ells mateixos se les havien plantejat, les coses". Per això, quan va començar a escriure 'Deulofeu' volia no enredar el lector. Volia ensenyar-li totes les cartes.

Sobre el costat fosc de les persones
"Al començament, una novel·la que em va influenciar molt va ser 'La pell freda', d’Albert Sánchez Piñol". Però amb la consciència que calia explicar-ho tot. "Aquella història és molt bona i està molt ben escrita, però no explica res del misteri viscut", afegeix Calvache. "Jo necessito que m’expliquin les coses i d’on vénen els personatges". Amb 'Deulofeu' calia, doncs, anar al gra i no decebre les expectatives dels lectors més exigents del gènere. "Quan vaig començar a escriure-la volia fer una novel·la sobre la por i el costat fosc de la persona". Per aconseguir-ho, Calvache va fer una tasca important "en l’aprofundiment del tractament psicològic dels personatges", tal com destaca.

De referents, un munt, i tots màxims exponents d’una literatura d’abast universal. Des de Dr. Jekyll i Mr. Hyde fins a Edgar Allan Poe o Lovecraft. I també d’altres, com Mercè Rodoreda. "D’ella n'agafaria la densitat i el lirisme de tota la seva obra". Calvache També destaca l’admiració que sent per Jesús Moncada. "El 'Camí de Sirga' és una meravella que mostra una capacitat brutal per crear universos. I també assenyalaria Quim Monzó, una de les primers influències que vaig tenir, sempre original i sorprenent".


La tècnica i la fusta de l’escriptor
Israel Calvache és de La Roca del Vallès, de la Torreta, i va néixer a Granollers. "Però ara visc a Aiguafreda, des de fa vuit anys". A banda d’aquesta primera novel·la, en té una altra d’escrita, "més autobiogràfica, que vaig enviar a un munt d’editorials grans, sense resposta, i que ara he enviat al mateix editor de la primera". En aquest sentit, Edicions Gregal va confiar de seguida en la seva ploma literària. "Jo fa molts anys que escric, i en porto dos aprenent només la tècnica. I això s’aprèn, n’estic convençut".

Després d’aquest temps a l’Aula de Lletres de Terrassa en va sortir 'Deulofeu', "amb molts suggeriments en veu alta dels altres alumnes. Al curs, que consistia en escriure una novel·la, ens comentàvem allò que havíem escrit, i sempre aprens coses. Has d’intentar tenir la ment oberta i triar allò que és un bon consell d’allò que saps que no t’aportarà res", confessa Calvache. "A l’hora de la veritat, sempre hi ha tècniques que s’han d’aprendre. Jo toco la guitarra i la vaig aprendre a tocar sol. Però sé que no seré mai un concertista", explica. "En l'escriptura és el mateix: un llibre el pots fer gràcies a la tècnica. Però, després, la capacitat que tingui de connectar amb la gent dependrà més de si tu tens fusta d’escriptor o no".

Calvache ha publicat la primera novel·la a Edicions Gregal Foto: Esteve Plantada

 

Participació