«Serà molt difícil recuperar la credibilitat de la figura política»

Entrevista a Ester Safont (PSC), Antonio López (ICV-EUIA) i Feliu Guillaumes (CiU), regidors de Mollet del Vallès que han deixat enrere en els darrers mesos la seva cadira a la sala de plens de l'Ajuntament

per Nofre Pasqual , Mollet del Vallès, 22 d'octubre de 2013 a les 13:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ester Safont (PSC) abandona la política local Foto: Aj.Mollet 

Entre els mesos de juny i setembre tres regidors "històrics" de l’Ajuntament de Mollet han renunciat a la seva acta de càrrec electe de la ciutat. Ester Safont (PSC), Antonio López (ICV-EUIA) i Feliu Guillaumes (CiU) han abandonat la política local per motivacions diverses: Ester Safont ha tornant a la seva feina de mestra després de 10 anys com a regidora; Antonio López –15 anys com a regidor– fa un pas enrere per dedicar-se més al partit i Feliu Guillaumes –14 anys com a regidor– centra tota la seva activitat política com a diputat al Congrés de Madrid. Hem conversat amb els tres per saber que ha suposat per a ells prendre part a la política molletana.


Que el/la va motivar a dedicar-se a la política local?

Ester Safont (E.S.): Montserrat Tura em va venir a veure a Gallecs i em va proposar un projecte de ciutat engrescador. A partir d’aquell moment, i com a independent, decideixo entrar en aquesta aventura que em semblava engrescadora. Mai abans no m’havia plantejat dedicar-me a la política, no formava part del meu escenari vital, però com que el que em van plantejar em motivava, tenia cara i ulls, vaig pensar que valia la pena intentar-ho.


Antonio López (A.L.): Des de molt jove he participat a la vida política local. Si et refereixes a la meva entrada a l’Ajuntament, aquesta va arribar després de formar part durant molts anys del moviment associatiu de la ciutat fins que vaig entra a militar al PSUC. Va arribar un moment que els meus companys i companyes van pensar que jo podia desenvolupar un paper al consistori i per això em vaig presentar. He de dir que he rebutjat llocs polítics a nivell nacional, ja que a mi el que m’agrada de la política local és que el que fas arriba més a la gent i això em motiva.

Feliu Guillaumes (F.G.): La meva família sempre ha estat molt polititzada. I ho ha estat ni d’una tradició catalanista ni de dretes ni d’esquerres. Si no que d’una manera global. Llavors, per a mi als 15 anys, em va semblar molt natural entrar a la política local. El que sí vaig ser el primer en entrar en un partit centrista, quan sempre ens havíem mogut en els extrems. La passió per la política em ve de petit. El que sí he trigat molt, més de 20 anys, ha estat a ser una persona alliberada. Respecte al perquè d’entrar a la política local respon al fet que crec que tothom hauria de començar per aquí. Penso que els que comencen com a director generals o consellers tenen un dèficit. Si et dediques a la teva ciutat és perquè l’estimes i te n’adones que és des d’on millor la pots servir és des de l’Ajuntament. Ara que soc diputat a Madrid he de dir que no té res a veure aprovar una proposició no de llei amb el fet de posar un banc i veure que al cap d’uns dies un grups d’avis el fa servir. Això últim t’omple de satisfacció.


Amb coneixement de causa, si ara li fessin el mateix plantejament, hi tornaria?

E.S. D’entrada la gent del meu entorn em deia que no em fiqués en política. Jo no vull renunciar a res d’aquests 10 anys. Ha estat tota una experiència. Ara bé, és veritat que és un moment molt complex i que hi ha una gran desafecció cap a la política a la societat. A més a més, també entren en joc valors personals respecte a certes dinàmiques i maneres de fer. Penso que qualsevol feina que facis l’has de fer convençut de que allò no va en contra amb la teva manera de fer, de sentir i de viure la vida. En el moment que sents que no tens prou motivació el més oportú és deixar pas a d’altres persones que tinguin aquella il·lusió i entusiasme que tu, per un motiu o un altre, has anat perdent.

A.L. Estic orgullós d’haver-ho fet. M’ha fet créixer com a ésser humà. Estic satisfet d’haver desenvolupat una política determinada destinada a ajudar a la classe obrera. Sí que ho tornaria a fer.

F.G. I tant que hi tornaria. En el futur no. Crec que ja és una etapa tancada, però si d’alguna manera tornés al passat i hagués de tornar a prendre la decisió prendria la mateixa. Jo crec que, exceptuant la vida familiar, el que em donarà més satisfacció a la meva vida haurà estat el servei que he pogut fer a l’Ajuntament.


De tots els anys a l’Ajuntament, de què en guarda un millor record?

E.S. Com podeu imaginar la protecció de Gallecs és una de les coses de les quals n’estic més orgullosa. No vol dir que sense mi no s’hagués aconseguit, ja que la força popular que hi ha al voltant de l’espai era suficient per assolir l’objectiu final. Ara bé, estic molt satisfeta d’haver pogut lluitar des de "dins" per aconseguir-ho. D’altra banda, hi ha petites transformacions de la ciutat que han millorat la qualitat de vida dels ciutadans i de les que en tinc molt bon record. Una d’aquestes actuacions seria la tanca del parc de Can Mulà, que ha passat de ser un parc tancat a un espai obert per al gaudi de tots els ciutadans. I per acabar, el que valoro més és el capital humà de l’Ajuntament. Els tècnics amb els que he treballat són uns grans professionals i gràcies al seu suport sovint m’he vist molt capaç de defensar projectes i idees.

A.L. Jo sempre he estat a l’oposició. Ja m’hauria agradat que el que jo represento hagués estat majoritari i hagués pogut aplicar el programa social que tenim. Ara bé, fent un repàs em sento orgullós d’haver incidit en moltes coses que té la ciutat. I sobretot, que aquest Ajuntament tingui més sensibilitat social, de defensa d’allò públic així com més sensibilitat mediambiental. Pel que fa a fites assolides, m’enorgulleix haver participat en la consecució del nou hospital, de la protecció de Gallecs i de l’obertura de tres escoles bressol públiques del les que he de dir que jo vaig lluitar perquè fossin públiques i municipals, ja que no estava clar que fos així en un primer moment.

F.G. A mi m’agrada molt parlar i, per tant, fer de portaveu m’ha agradat molt. A nivell de satisfacció personal el que més m’ha agradat ha estat fer de regidor de la Via Pública. Destaco les obres de 600 o 1.000 euros, com ara posar aparcaments per bicicletes, per sobre de les grans obres d’1 milió d’euros.

La política està molt desprestigiada socialment, creu que està fonamentat aquest desprestigi?

E.S. Completament justificat. Entenc aquesta desafecció i considero que serà molt difícil recuperar la credibilitat de la figura política. Crec que el sistema de partits està totalment obsolet; les jerarquies i maneres de fer d’ara no funcionen i penso que la societat es mereix una altra manera de fer. Els polítics no hem estat a l’alçada, no hem sabut posar-nos al nivell de les persones del nostre entorn i no hem escoltat, de veritat, les seves necessitats. Per això crec que ara el rencontre és molt complicat.

A.L. En gran part sí. He de dir que jo que sempre m’he dedicat a la política mai no he estat alliberat ni he cobrat per exercir cap càrrec, No critico als que sí ho fan, però he de dir que en els darrers anys hi ha hagut una professionalització de la política –especialment als partits grans– que ha provocat que hi hagi hagut qui n’hagi fet la seva carrera professional. També he de dir que hi ha hagut moltes maneres de fer política, com ara la corrupció o els "enxufismes" que no han arribat a la gent. Val a dir que molts ciutadans, amb el seus vots, hi ha donat suport.

F.G. A nivell local es copsa aquest desprestigi. Quan muntes una paradeta al carrer sempre trobes algú que et recrimina. Ens ho hem guanyat? Jo diria que en gran part sí. Jo defenso que el percentatge de corruptes a la política està per sota d’altres professions. De fet, estàs permanentment vigilat. Ara bé, també és veritat que els partits, com a associacions que som, hem tingut un comportament tancat. No hauria de ser així. Els processos de decisió democràtica no es veuen i això ha causat una sensació d’opacitat que fa que quan surt la corrupció la gent es pregunti si dins d’aquesta caixa tancada tot és igual. A nivell local també ens afecta malgrat l’arrel no estigui a la teva ciutat.

Creu que els ciutadans haurien d’estar "obligats" a oferir algun servei a la comunitat?

E.S. I tant !!! S’ha perdut aquesta dimensió altruista. Entre els meus alumnes veig que és molt complicat implementar actituds que siguin solidaries. Un exemple el trobem a les associacions de veïns que ja no són el que eren abans. Cada vegada és més complicat trobar persones que s’entreguen a la comunitat sense esperar res a canvi. És una llàstima perquè això ha fet que la figura de la persona que es dedica ca la política la ciutadania no la percebi com un servidor. Quan vaig plegar vaig dir que estava orgullosa d’haver servit a la meva ciutat.

A.L. No. Els ciutadans haurien de prendre consciència del que són i que tenen una part vital privada i una altra de pública en la que han de participar. I ho han de fer en tot allò que creguin convenient; ja sigui en entitats culturals, socials o polítiques. També és veritat que des de la política es poden canviar les coses. Ara bé, també he de dir que molts alcaldes es comporten com a cacics. Tenen molt poder i es rodegen de companys i companyes que fan i desfan. Això ho considero molt poc democràtic.

F.G. Els grecs, inventors de la democràcia, feien que fos així. La ciutat tenia una assemblea que estava formada per ciutadans triats a través d’un sorteig. Ara això és inconcebible, però hauríem de trobar la fórmula per a que els dos mons – el civil i el polític- estiguessin més a prop. Jo crec que s’hauria de mirar que la gent participés de la gestió del seu barri sense que els càrrecs elegits democràticament eludissin la seva responsabilitat. Hauríem de buscar mecanismes com els que ja s’aplicaven fa 2.600 anys.

Mentre ha ocupat un càrrec públic, ha enyorat la vida civil? Com ha anat el retorn a la vida professional?

E.S. Mai no he trobat a faltar la meva vida personal perquè durant tot aquest temps no he tancat la porta a res. He mantingut les meves amistats, la família... Pel que fa al retorn a l’escola - Lestonnac -ha estat molt fàcil. Els companys m’han ajudat molt i al cap de 2 o 3 dies ja no tenia la sensació que feia 10 anys que no hi era.

A.L. Jo sempre m’he sentit un ciutadà del carrer. He estat a les plataformes i moviments socials compaginant-ho amb la meva tasca institucional per això el retorn m’ha estat molt fàcil. Sí que és veritat que ara m’estic resituant perquè no he d’anar als plens ni preparar-los de forma directa. Els ciutadans tampoc no em paren tant pel carrer com abans. Ara bé, no deixo la política i no descarto tornar-hi si els companys així m’ho demanen. Tampoc no seré cap obstacle perquè entri gent nova.

F.G. Mentre he compaginat la tasca de regidor i diputat he estat desbordat. No tenia gaire temps per a la família, els amics o simplement per badar. Tinc una petita dama de 4 anys a casa que m’ha fet descobrir que és quasi impossible badar, que mai no pots desconnectar del tot. Crec que trigaré molts anys a poder tornar a badar, però ara tindré més temps per dedicar-lo als de casa.

Antonio López (ICV-EUIA), en l'homenatge a l'Ajuntament Foto: Aj.Mollet

Feliu Guillaumes, amb Josep Monràs Foto: Aj.Mollet

 

Participació