La Catosfera aporta visions entusiastes per als nous temps

El Teatre Auditori de Granollers aplega unes 400 persones en la trobada anual de la Internet catalana

per Jose Medina, Granollers, 29 de setembre de 2013 a les 18:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Catosfera s'ha celebrat al Teatre Auditori de Granollers. Foto: Jordi Borràs

Inspiradora, interessant i plena de contingut. Les diferents intervencions de les jornades de la Catosfera d'aquest any, celebrades divendres i dissabte al Teatre Auditori de Granollers, amb unes 400 persones, han deixat un bon regust de boca tant pel nivell i el talent dels participants com per l'abast o qualitat dels projectes dels quals han parlat. Tot i la diferència temàtica de les diferents taules, s'han pogut trobar diversos denominadors comuns. Per una banda, la majoria de participants han deixat caure la necessitat d'adaptació i canvi de punt de vista de la societat cap als nous reptes i oportunitats que està plantejant fins ara l'impacte de les tecnologies en xarxa. D'altra, una qüestió que ja es preveia: tenim molt de talent a Catalunya -i també al Vallès Oriental- repartit pel món i en molts casos a espais influents dins de l'aldea global.


Vallesans pel món: de la Vall del Tenes a Silicon Valley i de Mollet a Estocolm
Les encoratjadores trajectòries vitals i professionals explicades per Xavier Amatriain i David Poblador sobre com van acabar treballant a Silicon Valley i Estocolm respectivament han estat les primeres demostracions d'aquest talent repartit per dues de les principals empreses mundials de difusió de continguts per streaming com són Netflix i Spotify. Xavier Amatriain, a través de videoconferència des de Califòrnia, ha explicat als assistents els seus periples laborals des de la Vall del Tenes fins a arribar a una de les principals empreses del món en distribució de pel·lícules i continguts audiovisuals a través de la xarxa, Netflix, on és director de recerca i enginyeria. Experiències com també les que va tenir el molletà David Poblador fins a arribar a Estocolm i treballar com a cap de disponibilitat a Spotify, la coneguda plataforma per sentir música en línia i a la carta. Tots dos també han explicat algunes de les qüestions claus de les empreses per les quals treballen, com són la cultura d'empresa i de flexibilitat laboral per al treballador fins a reptes i necessitats imperants com és l'accés universal a la tecnologia que va esgrimir Poblador per referir-se com s'aposta a països avançats com Suècia perquè tothom, visqui on visqui, pugui tenir el millor accés a la xarxa i evitar la divisòria o la fractura digital.

La recerca de feina a la xarxa: possibilitats però també paranys
La intervenció de Francesc Arbiol, director general de Linkedin a l'Estat espanyol, ha servit per donar a conèixer una mica més en profunditat aquesta xarxa que serveix per posar en contacte professionals i, sobretot, per conèixer la filosofia que hi ha al darrera d'aquesta plataforma: aprofitar el talent per a millorar la societat. Alhora, Arbiol també ha fet èmfasi en com la societat catalana pot gestionar millor el seu talent per als reptes de futur i com en molts casos no cal anar a buscar fora sinó que es poden potenciar les oportunitats aquí. Per demostrar-ho, ha fet èmfasi sobretot una gran quantitat d'empreses ubicades a Catalunya "que són molt punteres al món però que són poc conegudes". També en la mateixa taula ha intervingut Albert Planas, que des de la República Txeca treballa com a especialista de l'equip de seguretat de Monster, una de les xarxes pioneres al món en la recerca de feina. Planas ha aprofitat per parlar des de la seva experiència professional dels diferents perills que hi ha també a la xarxa sobretot en el que respecta a paranys i altres estafes que s'aprofiten de la necessitat de molta gent que cerca feina.


L'aposta de les multinacionals per generar més economia
La participació de representants de Microsoft i Yahoo, dues multinacionals amb presència catalana, ha acabat d'amanir el matí. Ricard Garau, gerent de Grans Comptes de Sector Públic de Microsoft, a més d'explicar la situació, filosofia i projectes de futur del gegant tecnològic, també ha destacat en la seva intervenció l'aposta que es fa des de seus com la catalana per crear "un ecosistema per fer un caldo de cultiu per a Microsoft", però que reverteix també en l'economia del país, amb exemples com suport que es dóna a empreses catalanes del sector amb projectes com el Bizpark per fomentar les startups o projectes emprenedors o la col·laboració amb universitats catalanes. Així també destaca que, tot i ser una quarantena de treballadors a la seu de Barcelona, treballen amb "4.000 empreses que donen feina a 65.000 empleats". Alhora, Garau també ha remarcat l'aposta que fan per convèncer a la corporació de la conveniència que tot el seu software estigui en català: és la 19ena llengua a Internet.

De la mateixa manera, Albert Bifet ha desgranat algunes de les qüestions sobre les que treballa com a analista en Yahoo! Labs, on s'encarrega sobretot de la gestió Big Data. Tot i que pugui semblar d'entrada un concepte molt tècnic, Big Data és un sector molt emergent de la tecnologia que permet analitzar ingents volums de dades, connectar-los entre si i poder-los aplicar en diferents camps per a millorar la gestió de les empreses i el sector públic.

Democratització del coneixement i transparència
La democratització del coneixement ha estat un dels conceptes que més interès ha aixecat durant aquesta Catosfera de la mà dels projectes explicats per Arnau Duran, president d' Amical Wikimedia i de Jordi Graells, coordinador d'Innovació de Continguts de la Generalitat i també responsable de Dades Obertes. Tant el projecte de la Viquipèdia com a clar exemple de fer arribar el coneixement a tothom, com el concepte de dades obertes s'han plantejat com a iniciatives que permeten universalitzar la informació per acostar-la a tots els públics, empreses i institucions a l'hora que fer més transparent el coneixement. En aquest sentit, la col·laboració entre Amical Wikimedia i la Generalitat permet que a través del projecte de Dades Obertes -presentat com un veritable projecte de país- multitud de bases de dades en línia, siguin d'institucions de la Generalitat o de tercers, puguin estar disponibles per a qualsevol ús o necessitat. La necessitat d'obrir les dades universalment és també una qüestió actitud sobre la qual s'hi fan grans esforços canviar moltes mentalitats reticents. Segons Graells, "està naixent una nova manera d'administrar i de governar".

El futur de l’edició digital a debat
La presentació de dues iniciatives relacionades amb l'edició digital han obert també durant aquesta Catosfera la qüestió sobre el futur del paper i les publicacions tradicionals. Tant Àlex Manyé, amb la seva presentació sobre la llibreria digital Liberdrac, com Germà Capdevila, amb la mostra de la revista Esguard pensada principalment per a tablets, han defugit força del pessimisme del sector per donar la clau de que cal adaptar-se als nous temps. "Els Ipads no mataran el paper", ha sentenciat Capdevila, que opina que els diaris tradicionals "no han de vendre paper, sinó vendre contingut". En aquest mateix sentit, Manyé recorda que durant aquests últims anys "han obert més llibreries de les que han tancat", malgrat els casos més recordats del centre de Barcelona. El responsable de Liberdrac -que agrupa una cinquantena de llibreries, bona part d'elles de la comarca- considera que les llibreries físiques han de centrar-se en "crear experiències" més que en només vendre.

La cultura catalana digital: espai per a l'optimisme
També molt encoratjadores han estat durant aquesta Catosfera les intervencions finals de Laura Borràs i de Francesc Canosa, que han estat, més que una presentació de projectes, dues crides a canviar el punt de vista sobre la cultura catalana i el seu futur dins del nou panorama social i l'avenir digital. Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del grup de recerca Hermeneia, ha desgranat la trajectòria de diferents projectes inspiradors relacionats amb la literatura catalana digital i com aquests han innovat i obert les portes cap a nous formats i continguts i que són la clau cap a les noves formes de lectura.

De la seva banda, Francesc Canosa, professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, ha destacat el caràcter pioner, innovador i de supervivència que sempre ha tingut des de la Renaixença la cultura i la llengua catalanes i com ara és el moment de "poder sortir del formiguer", en analogia cap a la les formigues que han sobreviscut més temps que el dinosaures. En aquest sentit, Canosa ha fet una crida cap al canvi de mirada respecte a la cultura catalana i tenir un clar mapa de tota aquesta cultura a la xarxa a més de, davant el nou escenari social, poder explicar-la al món d'una manera més oberta, més viral i sense complexes. 

La Catosfera ha aplegat unes 400 persones. Foto: Jordi Borràs

 

Participació