«El primer tram del carrer Corró té molt de pes en la història de Granollers»

Entrevista a Arian Botey, un dels responsables de l'edició del llibre 'De Sant Francesc a la Tarafa. Història del carrer Corró'

per Esteve Plantada, Granollers, 26 de setembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arian Botey, un dels coordinadors del llibre sobre la història del Carrer Corró. Foto: Esteve Plantada

Quedem al 43 del carrer Corró. Allà, després del piano, del llarg passadís, del corredor, de la sala d’estar i de la cuina, m’espera l’Arian Botey. Assegut al cor del carrer on viu, més enllà del celler, rodejat de plantes, d’heura i d’arbres, l’Arian m’explica la satisfacció de formar part d’aquest projecte. Una feina que s’ha hagut de fer perquè el carrer no para de bategar, perquè ho demanava sense dir-ho i perquè la satisfacció de tenir-lo a les mans, tan bonic i ben editat per Editorial Alpina, fa oblidar les moltes hores de feina invertides. La satisfacció, però, és compartida amb molts veïns, tal com demostra que, aquest darrer divendres, la sala Tarafa esdevingués el colofó que el llibre mereixia. 350 assistents, ple total. "I tothom entusiasmat", afegeix l’Arian.

El llibre explica la història del carrer més llarg de Granollers des del testimoni directe dels veïns. "Comença la placeta de Sant Francesc, que no és una placeta, i també inclou Can Puntes, que estrictament pertany al carrer de Santa Elisabet, però que és un edifici molt integrat al carrer Corró". I continua fins arribar a la Sala Tarafa. "Aquest primer tram del carrer té molt de pes en la història de Granollers", explica l’Arian. "Pensa que hi va haver dues fàbriques, una bugaderia, escoles, esglésies i hospitals". No pas poca cosa. "A més, el carrer va guanyar encara més pes quan es va convertir en carrer per als vianants. I mira que al principi no les teníem totes… Però treure les llambordes va fer que el carrer encara tingués més vida". Una vida a la qual s’hi van afegir bars, cafeteries i restaurants i que fan que la via sigui una de les artèries històriques de Granollers.

Un llibre de vivències i ple de fotografies històriques
La successió de fets i gent té un ordre clar, ja que el llibre està ordenat per números de carrer. De manera consecutiva, cada número explica la seva pròpia història, dita en primera persona per les famílies que el van habitar, i il·lustrada amb una extensa selecció fotogràfica. "Una feinada que hem coordinat Montserrat Medalla, Roser Soldevila i Glòria Medalla i jo mateix". La idea de fer el llibre va sortir després d’una xerrada de l’Agevo de Granollers, "quan en Santi Montagud li proposa a la Montserrat Medalla que s’hauria de fer un llibre de la història del carrer Corró. Immediatament, la Montserrat li comenta a la Roser. I la maquinària ja va estar engegada, li va faltar temps per començar a treballar-hi".


La idea, des de bon principi, va ser que el llibre fos un recull de vivències de la gent que hi viu, i que ells mateixos expliquessin en primera persona les seves experiències, quan van arribar al carrer i què els va passar. Els quatre coordinadors van tenir clar, a més, que el llibre havia de tenir fotografies i en van demanar a tothom. "Va ser un èxit. La nostra idea inicial era la de posar dues fotos per cada casa. Al final, però, n’hi ha 250, escollides d’entre les prop de 500 que en vam recollir". També és per això que, al final del llibre, van decidir incloure un DVD amb totes les imatges. "Allà hi ha les carpetes amb totes les fotos i també el vídeo en alta definició", cosa que converteix la feina final en un document exhaustiu i molt complet d'una part de la història granollerina.

Unes pàgines plenes d’història
Començant pel pròleg de Santi Montagud, passant per l’extens mostrari d’imatges i de gent, i acabant amb tota una sèrie d’articles molt ben documentats sobre els edificis històrics del carrer, tot el llibre desprèn vida i una feina molt acurada. Fullejar-lo i capbussar-s’hi és tota una experiència que permetrà descobrir algunes petites joies. "A mi, personalment", destaca l’Arian, "una de les coses que més m’ha agradat és trobar aquesta la foto de la pàgina 91, la que mostra unes senyores aquí, a un pati del costat de casa, teixint jerseis pels soldats del front. La imatge en si mateixa és brutal, de pel·lícula". Com també ho és una fotografia, a la pàgina 78, feta després del Bombardeig de 1938. "Es veu una casa destruïda, aquí davant mateix. I és una foto del Bombardeig que jo no havia vist mai abans. Ens la va proporcionar en Genís Tura, que té una col·lecció d’unes 15.000 fotos antigues de Granollers".

Tot això fa que aquest sigui un llibre que es deixa descobrir. Un llibre que encara conté molts més detalls, moltes més històries ocultes que s’han de veure i que s’han de conèixer per saber exactament quina és la història de Granollers. Un llibre que només val 15 euros, però que en realitat val molt més, i que s’ha finançat gràcies a algunes empreses vinculades al carrer, "cosa que ens ha permès deixar el llibre pagat abans de posar-lo a la venda", tal com afirma, content, l’Arian Botey. El llibre, de fet, ja és part de la història de Granollers. I és part, també, de la història quotidiana d’uns veïns que estimen un carrer i que el fan bategar cada dia.
  Arian Botey és veí de l'històric carrer Corró de Granollers. Foto: Esteve Plantada

 

Participació