L'accident de Santiago porta a la memòria el de les Franqueses del Vallès de l'any 1979

Els fets van sacsejar el Vallès Oriental el 6 de desembre | Dos trens van xocar frontalment a l'alçada de la plaça de l'Escorxador de Corró d'Avall provocant 19 morts

per Jose Medina, Les Franqueses del Vallès, 25 de juliol de 2013 a les 18:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Imatge de la tragèdia ferroviària que va colpejar les Franqueses el 1979. Foto: Ferropedia

Tragèdies com les d'aquest dimecres a Santiago de Compostel·la fan venir a la memòria altres accidents ferroviaris que toquen més de prop, com el que va commocionar la comarca el 6 de desembre de 1979 a Corró d'Avall, a les Franqueses. Dos trens van xocar frontalment a l'alçada de la plaça de l'Escorxador del municipi, un accident que va provocar un total de 19 morts i una cinquantena de ferits i que el situa com el tercer pitjor accident ferroviari de la història a Catalunya. El xoc va estar originat per l'avaria d'un tren que va circular sense conductor ni passatge des del Figaró i fins a col·lidir cap a les 8:45 hores del matí amb un altre servei ple de passatgers que havia sortit de l'estació de Granollers-Canovelles cap a Vic.


Segons va explicar aleshores Renfe, el maquinista del tren de passatgers que baixava de Vic a Barcelona va detectar a Sant Martí de Centelles una errada en els frens i es va fer desallotjar a tots els ocupants. El maquinista i el revisor, però, van continuar el trajecte amb el tren buit fins al Figaró per a poder avisar de la incidència des d'allà. Hi havia força boira i, entre comunicar l'avaria i tornar al convoi, el maquinista va descobrir que el tren s'havia desfrenat i baixava sense control en direcció a la Garriga. La falta de sistemes de seguretat i comunicacions van fer que els diferents intents per part de treballadors ferroviaris per aturar el tren a les estacions de la Garriga i de Les Franqueses del Vallès fossin infructuosos fins a provocar el tràgic desenllaç.

La boira, un factor important segons testimonis
"Renfe va atribuir-ho aleshores a un error humà, però la història pot demostrar que hi va haver errades tècniques", explica l'aleshores alcalde de Les Franqueses, Ricard Valencià, de 66 anys. "Hi havia molta boira i els treballadors de Renfe van intentar posar obstacles a la via a Les Franqueses sense saber si ja venia el tren". Quan es va donar avís a l'estació de la Garriga, el convoi ja havia superat aquell punt i, segons explica Valencià, a les Franqueses també es va intentar desviar-ho a una via morta perquè s'estavellés contra un topall. Però res no va tenir èxit: el tren sense control va passar també de llarg. Tampoc no estava informat de la situació el maquinista del tren que va sortir de Granollers-Canovelles en direcció a Vic i que anava ple de passatgers. En aquells moments, era a l'alçada de la plaça de l'Escorxador aturat a un semàfor en vermell davant l'ocupació de via del tren que baixava. Cal recordar que aquesta línia només té una via per als dos sentits.

D'altra banda, Marcel Camps, empresari i propietari d'Electrocamps, té i tenia el seu despatx a 10 metres de la tragèdia. "Vaig sentir una gran explosió, vaig sortir corrents a veure què era però la boira impedia veure res", i destaca que li va costar adonar-se que era un accident ferroviari. Ell va ser la primera persona en socórrer les víctimes. La part davantera de cada tren era una muntanya de ferralla i, de seguida, i conjuntament amb els seus treballadors, van començar a evacuar ferits dels vagons del mig amb cotxes privats en direcció a l'Hospital de Granollers i a la Policlínica. "L'espectacle era dantesc, amb molts ferits i mutilats. I la boira era tan intensa que va dificultar l'arribada dels serveis d'emergència" afirma Camps. La seva llar es va omplir de molts supervivents que trucaven a casa per dir que estaven bé. A banda dels serveis d'emergència, també van participar en les tasques de recerca de supervivent –que es van allargar durant dos dies— molts veïns de la zona i treballadors de les fàbriques del voltant.


Consternació per la proximitat a les víctimes
El sinistre va copsar i consternar la comarca, sobretot per la jove edat de moltes de les víctimes. "Va ser un cop molt dur per a molta gent, que tenia familiars o amics a l'interior tren", explica Antonio Medina, de 56 anys, que va ser aleshores testimoni dels minuts després de l'accident i coneixia de prop algunes de les víctimes. "Hi va morir, per exemple, una noia de Canovelles de la meva colla d'amics, que anava a treballar a la Garriga de perruquera", explica. "Una altra amiga, però, no va agafar aquell tren perquè es va adormir", afirma. Ricard Valencià també recorda que entre els morts i ferits hi va haver molta gent jove, entre ells "un grup d'un institut de Barcelona que anava d'excursió cap a Ripoll". A més, l'exalcalde considera que la causa principal va ser "la manca de cobertura telefònica de les estacions i els maquinistes" i opina que "és incomprensible que en una línia d'alta velocitat no es pugui posar mesures per evitar tragèdies com aquesta", en relació al recent accident de Santiago de Compostel·la que ha trasbalsat Galícia aquestes darreres hores.

 

Participació