«Salvar l'Alhambra seria una injecció d'autoestima col·lectiva important»

Entrevista a Martí Porter, membre del Cineclub la Garriga i un dels impulsors de 'SOSAlhambra'

per Esteve Plantada, La Garriga, 9 de juliol de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Cinema Alhambra de La Garriga, en la sessió de cineclub amb Sergi López Foto: Jordi Borràs

La campanya SOSAlhambra, impulsada des del Cineclub La Garriga , no ha pogut arrencar amb més força. Concerts especials, activitats de suport amb cineastes de renom i una energia que no té aturador per tal de salvar l’històric Cinema Alhambra, situat a l’interior d’un edifici protegit que enguany celebra el seu centenari. Martí Porter, membre del Cineclub la Garriga, explica a NacióGranollers les raons d’aquesta gran iniciativa i recorda que l’entitat va néixer fa 20 anys amb un lligam molt proper al cinema garriguenc. "El cas del nostre Cineclub és ben singular, perquè nosaltres no tenim el problema que tenen altres poblacions, on no tenen sales o bé tenen una programació amb mancances".


No és el cas de la Garriga. El Cinema Alhambra és alguna cosa més que un lloc on passen pel·lícules. És especial. "Jo he gaudit de dobles i triples sessions en aquesta sala", assenyala Porter. "A més, quan entres al cinema pot ser que en Josep Maria Miró et comenti coses de la pel·lícula. Quan surts, et demana què tal ha anat, si t’ha agradat o n’esperaves alguna altra cosa". En ‘Miró’ ja és tota una institució, un reducte de l’antic esperit del cinema de debò, amb la litúrgia que el fa un espectacle màgic i també proper. "A més, en Miró es preocupa pel seu públic, i el té en consideració", cosa que no sempre passa. Bona prova d’això n’és la programació setmanal, amb sessions adreçades a la quitxalla, al públic de gust més comercial i, també, als paladars més fins. "És d’agrair que sempre hi hagi una pel·lícula, com a mínim, que va més enllà del negoci pur i dur".

Una campanya amb la implicació d'ajuntament, empresa i ciutadans
Malgrat tot, la crisi del cinema i el nou horitzó que encara ha de definir-se, han fet que la cèntrica sala de la Garriga es trobi en un moment molt complex. "Però les crisis també presenten grans oportunitats de reorientar-se i de sobreviure", afirma Porter. En aquest sentit, la iniciativa que impulsa el Cineclub demana implicació, compromís i una aportació econòmica que possibiliti el canvi necessari. El Cinema Alhambra, tal com s’ha fet públic, ha d’afrontar diverses reformes per millorar la sala i per deixar-la en les condicions necessàries per fer actes per al gran públic. "Hem acordat que el Cineclub s’ocupi del projector, valorat en els 55.000 euros que es demanen a la campanya de micromecenatge que tenim activa" i que també intentarà aconseguir els diners necessaris a partir d’altres iniciatives, com ara la gestió d’una barra per la Festa Major.

"D’altra banda, l’ajuntament dóna suport i assessorament jurídic a la iniciativa, s’involucra en la programació d’activitats i mirarà de fer possible el canvi de pantalla i l’acondicionament de la sala". El fet que sigui un negoci privat no és cap impediment, ja que el consistori i el Cinema Alhambra havien acordat, temps enrere, una col·laboració que permetés obrir la sala a entitats culturals de poble, a escoles, al propi cineclub, etc. "Això fa que l’ajuntament pugui implicar-se, perquè la cultura té alguna cosa d’excepció i perquè l’edifici és un bé públic". Porter, a més, creu que la iniciativa arribarà a bon port. "Penso que pot funcionar i que ens en sortirem", però cal tenir clar que la campanya no és l’única solució. "Una cosa és que salvis el cinema i l’altra que salvis l’ statu quo del temps actuals", afirma Porter. "El fet que hi hagi projector millora diversos factors, però no soluciona el problema del públic, per exemple. És un problema conjuntural que també haurem d’afrontar tard o d’hora".


Nous hàbits que replantegen l’escenari
Pel que fa al neguit sobre el futur, la idea del Cineclub de la Garriga és muntar una mena de 'comissió del dia després' que sigui capaç de plantejar alternatives. "L’objectiu és aconseguir una major ocupació del cinema i major diversificació del seu ús col·lectiu. Som conscients que han canviat les maneres de veure cinema i ens fa patir que no n’hi hagi prou amb el canvi tecnològic". Els nous hàbits de consum de l’art qüestionen tot el sistema establert fins ara. "Ens preguntem com ho podem fer la sala prova atractiva perquè també interessi a la gent a qui no li agrada el cinema o que no és consumidora habitual del cinema a la sala".

El procés serà llarg i complex, no hi ha dubte. Martí Porter i tots els altres agents implicats en la campanya saben que caldrà prendre decisions. "Tot això que està passant té molt de metàfora. En primer lloc, perquè la campanya ha aconseguit que l’administració pública, l’empresa privada i la societat civil col·laborin en una mateixa causa. En segon lloc, perquè el fet d’aconseguir l’objectiu seria una injecció d’autoestima col·lectiva importantíssima. Això sí que és una forma de fer país! Una pàtria que comença al cinema del poble... I, en tercer lloc, seria una història molt extrapolable a causes similars que passin a altres pobles de les nostres característiques, i fins i tot, a d’altres equipaments culturals".

Un projecte que serveix per explicar i entendre el nou món que podem començar a escriure. "El petit empresariat no se’n pot sortir i l’administració publica, tampoc. Però el ciutadà, que està fart de retallades, cal que s’arremangui, que es mulli, que s’impliqui i que s’ho cregui. El ciutadà s’ho ha de 'currar' per poder canviar les coses. I això té una carrega simbòlica molt potent". Tan potent com l’energia que desprèn en Martí Porter, compromès, implicat i lúcid. Apassionat del cinema, però encara més d’un poble i de la manera de construir-lo de nou, si cal.

Martí Porter, a l'esquerra, acompanyat de Paco Poch i l'actor Sergi López Foto: Jordi Borràs

 

Participació