«Tant de bo els periodistes fossin mileuristes, ara»

Reflexionem sobre el futur del periodisme al Vallès Oriental amb Montse Redondo, una de les responsables de l'APC VO

per Albert Forns, 10 de juliol de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Montse Redondo reflexions sobre el futur del periodisme a la comarca amb Montse Redondo, impulsora de l'APC VO Foto: Montse Redondo

El tancament de la històrica Revista del Vallès ara fa uns dies ha tornat a posar de manifest la precarietat extrema que viu el periodisme, tant a la comarca com arreu del país. Continua el degoteig de mitjans que pleguen, i també els constants acomiadaments de professionals. Per parlar d'aquesta funesta tendència, que amenaça seriosament el dret a informar-se de la ciutadania, entrevistem a Montse Redondo, una de les responsables de l'Associació de Professionals de Comunicació del Vallès Oriental, que analitza com ha quedat el panorama comunicatiu a la comarca i el futur que li espera al periodisme de proximitat.


Mileuristes? Tant de bo
La Montse és periodista (treballa per a Granollers Audiovisual) i va ser una de les impulsores de l'Associació de Professionals de la Comunicació del Vallès Oriental (APC VO) l'any 2007, una entitat que naixia per denunciar la precarietat de l'ofici: "Llavors el nostre objectiu era dignificar la professió, i trobàvem indignat que haguéssim de treballar més de deu hores diàries per aconseguir ser mileurista. Ara la situació ha empitjorat tant que molts de nosaltres ja diem «tant de bo fos mileurista», i molts no troben feina al sector".

I quines són les causes d'aquesta precarietat? "Per una banda hi ha la crisi econòmica que ens afecta, com la resta de sectors, i per l'altra banda hi ha una crisi interna de transició cap a als formats de premsa escrita cap a la digitalització, i aquesta digitalització encara ningú sap com articular-la". El resultat? Mitjans que tanquen, precarietat extrema i acomiadaments, darrerament tant preocupants que han tornat a posar en guàrdia l'associació. "Aquests dies hem de comptar els 10 periodistes de la Revista del Vallès que se n'han anat al carrer alhora, però cal sumar-hi els acomiadaments de la Xarxa Audiovisual Local o dels corresponsals de Catalunya Ràdio i TV3 al Vallès Oriental, i un llarg etcètera".

El cas de la Revista del Vallès

El tancament de la Revista del Vallès és, malauradament, representatiu de la crisi que viu el sector. Més enllà de la polèmica sobre la seva línia editorial, "que podíem compartir-la o no, però que en definitiva era un mitjà de comunicació més, amb una llarga història, que afegia pluralitat a la comarca", el seu tancament suposa l'acomiadament de 10 professionals de la comunicació que ja feia mesos que patien les retallades, "perquè es trobaven amb la jornada laboral retallada a causa de diversos EROs consecutius: com que aquesta feina és tan vocacional, els periodistes sovint acabem treballant més hores del compte perquè surti la feina, i en el seu cas feien moltes més hores de la mitja jornada per tirar endavant la revista". Entre els motius de la "inviabilitat econòmica" que els ha forçat a tancar hi ha causes estructurals, com la davallada de la publicitat i la baixada de les vendes, i també el fet que la Revista del Vallès no tenia accés a les subvencions de la Generalitat perquè no es publicava en català. Tot i això, des de l'Associació de Professionals de Comunicació no eludeixen que els empresaris també tenen responsabilitat: "Una empresa que ha tingut guanys durant 70 anys no pot aguantar 3 anys sense tenir-ne? No sabem com estaven els números d'aquesta empresa, però està clar que aquí els empresaris tenen una part de la responsabilitat dels acomiadaments".

Pensar el periodisme del futur
A banda de denunciar aquests casos amb actes reivindicatius com la concentració a la plaça de la Porxada de fa uns dies, l'associació treballa per ajudar tots aquests periodistes que s'han quedat sense feina, i es planteja promoure una anàlisi profunda sobre la situació actual per tal de trobar fórmules de futur que garanteixin la pervivència dels mitjans comarcals. "Així com als anys 80 vam viure el boom de la premsa comarcal i de proximitat, ara estem anant enrere en tot, i els mitjans de comunicació també s'estan veient afectats".

Els mitjans comarcals corren perill de desaparèixer? Des de l'APC VO esperen que no, però s'haurien de trobar solucions de pressa, perquè la situació és preocupant. "Un mitjà de comunicació ha de tenir viabilitat econòmica i això passa per vendes o publicitat, i al sector les vendes ja fa temps que són secundàries, ja que un mitjà viu bàsicament de la publicitat". En aquest sentit, la Montse considera que durant anys es va viure d'una bombolla, "ja que la mateixa bombolla immobiliària va inflar de publicitat els mitjans, i durant molts anys es va viure d'això i ningú va parar-se a pensar com sobreviure després de la davallada publicitària".

Les xarxes socials no són periodisme
El futur es preveu complicat i sense fórmules màgiques, perquè els projectes digitals sovint no són viables, encara. "És molt fàcil obrir un diari digital, allò realment complicat és mantenir-lo i viure d'ella a través de la publicitat. Ara molta gent s'està obrint blogs on penja articles, però això no està remunerat, i ja tornem a ser allà mateix. El periodisme amb salaris justos s'ha de mantenir, perquè la precarització de la gent que s'hi dedica acaba incidint en la qualitat de la informació".

Des de l'APC VO també volen deixar clar que, tot i que la gent s'informi a través de les xarxes socials, el paper del periodista continua essent imprescindible. "Està bé que la gent s'informi per les xarxes socials, però podem tendir a la no-professionalització del sector. Si no cobrem per fer notícies i ens refiem del mal anomenat «periodisme ciutadà», corren el risc de confiar en el que digui un ciutadà que podrà informar d'un fet però no sabrà contrastar ni coneixerà els principis bàsics per treballar amb informació".

"La gent està poc acostumada a pagar per la informació"
Per últim, la Montse considera que sense la implicació directa de la gent els mitjans de proximitat no tenen futur. "La ciutadania està poc acostumada a pagar per la informació, costa que la gent pagui per consultar un diari digital", i amb la publicitat en davallada, el futur de la informació sembla que hauria d'anar per aquesta via. En aquest sentit, l'APC VO promourà debats i reflexions per trobar fórmules, de pagament o no, que permetin la continuïtat dels mitjans comarcals, perquè una societat sense professionals del periodisme és una societat sense informació contrastada i fiable, "i això pot ser molt perillós".

Montse Redondo, una de les responsables de l'Associació de Professionals de Comunicació del Vallès Oriental Foto: Montse Redondo

 

Participació