La Garriga balla al so de la cúmbia pel seu cinema

CRÒNICA del concert de la Troba Kung-Fú d'aquest dijous a la històrica sala de l'Alhambra

per Irene Alerm Pou, La Garriga, 28 de juny de 2013 a les 15:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Garriga i Josep Maria Miró, aquest dijous a le'scenari de l'Alhambra Foto: Meritxell Soler

Fa pocs dies que havia aparegut la notícia que el cinema Alhambra de la Garriga necessitava digitalitzar tota la seva maquinària i que, sinó s'aconseguia el capital suficient, haurien de tancar. Tot seguit el Cineclub ja va començar a emprendre un seguit d'accions per tal d'aconseguir els diners suficients per evitar el tancament del què és, en el fons, tota una institució al poble. Però no només el Cineclub sinó bona part dels garriguencs s'han abocat la campanya per salvar l'Alhambra. Si bé l'acte oficial d'obertura és aquest divendres al vespre, l'entrant de la campanya ha estat el concert d'aquest dijous amb el grup garriguenc La Troba Kung-Fú. I va anar així:


Dijous al vespre, cauen quatre gotes que fan enlairar l'aroma àcid de la pols que es comença a mullar. Grups de gent s'arremolinen al voltant de la porta del cinema Alhambra. Avui no toca mirar cap pel·lícula, avui toca escoltar la Troba Kung-Fú que s'han afegit sense dubtar-ho a la campanya per salvar el cinema i presenten el seu nou disc Santalegria dins l'edifici emblemàtic. Al fons del passadís d'entrada emmoquetada ens rep, com sempre, el senyor Miró. Seu, com sempre, darrera la finestra rodona, avui mig amagat darrer un cartell que diu "entrades exhaurides". La gent entra, se saluda, els que seuen a dalt miren els de baix, els de baix xafardegen a veure qui hi ha a dalt, a veure què diuen... Abans de començar tot són lluentors de flaixos i mòbils i nervis. Mentre busquem la posició exacta sobre les butaques, de cop, s'obren les cortines i deixen veure la coneguda pantalla.

I és que en el fons, som al cine! Encetem la nit amb imatges de trens, locomotores i la cançó ja coneguda 'Loco&Motora'. El joc de pantalla s'acaba però el concert continua amb força, les butaques no són un impediment perquè la gent senti el caliu de la música que duu la Troba. Durant les primeres cançons, encara que molt discretament, els laterals comencen a acollir gent que no s'ha sabut estar asseguda. La calor i el ritme augmenten paral·lelament al so de la cúmbia fins que de cop, s'obren de nou les cortines i apareixen les immenses i conegudes lletres 'Intermedio' que, els assidus d'aquest cinema ja sabem que és l'indici de la pausa quan s'ha de canviar la cinta de la pel·lícula. La gent ovaciona i ja són quarts d'onze.

Posseïts per la cúmbia
La segona part retorna amb més força. L'energia i inventiva que desprenen els músics és immensa. I cada cop són menys, grans, joves i petits, els que encara seuen. La rumba i la cúmbia ens han posseït entre velluts vermells, motllures escrostonades i portes altíssimes de fusta. Els música despleguen la seva professionalitat i passió amb mil equilibris: des de tocar una regadora o una bombona de butà a no parar d'animar i de ballar i fer floritures amb els instruments.


A la que ens anem acostant a les 12, s'aventura un final. En Miró puja a l'escenari mentre la gent crida el seu nom, els músics li dediquen una cançó i, home de poques paraules, en diu quatre d'intenses. "Si el cinema empre estigués així de ple, no caldria fer cap campanya". "Serem eterns...".

Les cares de felicitat són a dalt i a baix de l'escenari i la festa màgica continua. La darrera la dediquen a en Martí Porter, del Cineclub de la Garriga. La gent balla entusiasmada les lletres que parlen del seu poble. Però, a més de la gran festa, hi ha coses que aquesta nit han quedat clares: la Garriga té un passeig més llarg que l'avorriment i un cinema que val un imperi i que volem gaudir-lo durant molts més anys. 

La sala del Cinema Alhambra, plena a vessar amb La Troba Kung-Fú Foto: Meritxell Soler

 

Participació