«Al català actual se l'ha deixat morir d'inanició durant molts anys»

Entrevista a Jordi Sedó, filòleg, escriptor i professor que presenta el recull d'articles de sociolingüística 'Un rèquiem pel catanyol'

per Esteve Plantada, 27 de juny de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Sedó és filòleg i professor. Foto: LaGarrigaDigital

Jordi Sedó i Solé
(Barcelona,1954) és professor i acaba de publicar 'Un rèquiem pel catanyol' a la garriguenca Edicions Malhivern. Llicenciat en filologia catalana i especialista en sociolingüística, Sedó ha confegit un llibre que recull tot un enfilall d’articles publicats a 'Escola Catalana' i que parlen de llengua, de l’ús que en fem i d’algunes de les contaminacions que pateix el nostre català. "La Carme Alcoberro em va demanar que fes articles sobre llengua. Jo vaig decidir fer uns textos a cavall de la lingüística i la sociolingüística". Bàsicament, agafar fenòmens que passen a la llengua que parlem normalment i "que són corregibles".

El focus, però, no estava posat en una correcció del 'bueno' o del 'vale'. "Quan feia els articles volia anar una mica més endins i aprofundir en assumptes estructurals". Sedó sap que la gent diu aquesta mena de barbarismes per inèrcia. "Per això mateix jo volia furgar en coses que no són tan evidents". Per exemple: és 'corrents' o 'corrent'? 'Rodalies' o 'Rodalia'? "Una de les coses que més m’interessaven era incidir en coses que afecten al pensament i a l’estructura del pensament. El que fem, molt sovint quan cometem un castellanisme és pensar en castellà. I traduïm d’una llengua aliena a la pròpia". I això, sens dubte, és un símptoma greu.

"En determinats moments, els barbarisme que cometem els fem perquè les estructures de pensament castellanes envaeixen les catalanes", afirma Sedó. Per què diem 'tocar fusta' i no pas 'tocar ferro' si aquesta segona opció és la pròpia i correcta? Tenim un problema, i és que "estem reproduint esquemes mentals castellans. Això m’ha interessat molt reflectir-ho". En aquest sentit, Sedó assegura que poden haver-hi avenços. "Però també sé que jo no veuré el català ben executat mai", tot i que el procés pot anar lligat al procés de sobirania que viu el país. "Si això tira endavant, la llengua tindrà més prestigi i també podrà anar a millor".

El català com a exemple de llengua viva

'Un rèquiem pel catanyol' és format per uns noranta articles on podem trobar-hi reflexions diverses, com ara una trilogia sobre la paraula 'olor', "on plantejo coses que van des del gènere del mot, que és femení, passant pel significat de la paraula 'olor' o per la frase 'que malament olora aquí', que diuen molts joves, o pel fet que el mot 'olor' regeix 'de' i no pas 'a', com passa en castellà". És només un exemple, però representatiu de l’esperit divulgador i didàctic del llibre. "Al català actual se l’ha deixat morir d’inanició durant molts anys. Se l’ha perseguit i, com a parlants, ens ha costat històricament reivindicar-nos. Sempre ha estat més fàcil cedir".

Un dels fets que més ho evidencia és que, a la mínima, hi ha molta gent que passa a parlar en castellà. "Hi ha hagut un cert enverinament de la situació, com si el català fos una llengua de pagesos totalment oposada a la modernitat". Però no només aquest prejudici ha estat l’únic entrebanc. "Hi ha hagut també un cert col·laboracionisme d’un sector de la burgesia catalana, que de seguida, en temps de foscor i dictadura, es va passar al castellà". Però malgrat tot, la situació de la nostra llengua és al centre de les mirades de tota la sociolingüística mundial. "Un país que no ha guanyat mai cap guerra des de Jaume I i que encara té una llengua viva, amb la vitalitat que té el català, és l’enveja de totes les llengües en perill, com el sard o l’occità".

Una llengua és un gran mosaic
No hi ha dubte que el cas del català és ben sorprenent. "No t’estranyi que aquesta vitalitat de la llengua sigui deguda, precisament, a aquesta flexibilitat que tenim". Amb tot, aquesta flexibilitat també ha fet que la llengua fos més dèbil en alguns aspectes, com ara en el cas del valencià. "Allà no hi ha un conflicte lingüístic. Només volen desprestigiar el fet català, volen demostrar que els valencians no són catalans. I, de fet, és cert", afirma Sedó. "Ara bé, la llengua que parlen és català, i punt. Que li diguin com vulguin, però és català". Tot aquest moviment, segons Jordi Sedó, prové d’un intent de desbrossar Catalunya des de l’estat espanyol. "Estan netejant el camí per aïllar-nos. Volen fer creure els valencians que no parlen català i també els mallorquins. Ah, però això no treu que jo pensi que, de vegades, des de Catalunya no hem respectat prou els valencians. Sempre hem considerat el valencià com un dialecte".

Jordi Sedó explica aquest tema amb una imatge molt gràfica i entenedora: "una llengua és com un mosaic. Quan trepitges el mosaic, mai no el trepitges sencer, només una rajola". És el mateix cas de les llengües. "Quan parles una llengua no la parles mai tota, només en parles un trosset, el del teu pam de rajola. Això crec que els catalans no ho hem sabut respectar prou. Com, d’altra banda, tampoc no hem sabut exercir el paper capdavanter de la llengua catalana".

'Un rèquiem pel catanyol' parla de tot això, i de molt més. Es llegeix amb els ulls oberts, amb ganes de saber i amb delit per aprendre. "Volia que el llibre aconsellés i per això està fet d’una manera molt didàctica, per a què s’entengui". I es nota que en Jordi Sedó és professor d’ofici i, també, un amant d’aquesta llengua que, malgrat tot, encara és ben viva. I disposada a tot.  

Jordi Sedó en una conferència a l'Ametlla del Vallès Foto: Jordi Sedó

 

Participació