Roca Umbert de Granollers, cuina d'art i artistes

Els tretze artistes residents a la Fàbrica de les Arts reflexionen sobre la creació a l'exposició «Diálogo de besugos», amb la cuina com a a marc referencial

per Esteve Plantada , 19 de juny de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Alex Santafé ha fet una instal·lació amb bocins de vidres. Foto: NacióGranollers

L’Espai d’Arts de Roca Umbert exhibeix, fins el dia 22 de juny de 2013, l’exposició col·lectiva 'Diálogo de besugos', una mostra en la qual han participat els tretze creadors que actualment tenen taller a la Fàbrica de les Arts. Ramon Aumedes, Mar Aumedes, Carles Azcón, Arnau Bellavista, Sylvie Bussières, Juanjo Castillo, Pau Farell, Sílvia Ospina, Raul Salvatierra, Àlex Santafé, Ermisenda Soy, Rubén Torras i Pere Vilardebó són els noms dels artistes que han participat en aquest treball comú.


NacióGranollers ha volgut submergir-se una mica més en les raons d'aquest "diàleg" i, de la mà d’Alex Santafé, hem pogut fer una visita exhaustiva a l'Espai d'Arts, un lloc que ehibeix pensament i que estableix una relació entre l’espectador, l’artista i l’obra. "Buscàvem la manera de plasmar la idea de les relacions de la comunitat en residència", afirma Santafé. "En aquest sentit, la cuina esdevé l’espai relacional, una mena de teatre de la vida quotidiana i un perfecte marc referencial entre l’espectador i l’artista". Una base comuna que serveix per a reflexionar.

White Coke

Seguint un ordre de dreta a esquerra, la primera obra que trobem és 'White Coke', signada per Pere Vilardebó. Una obra que mostra un munt d’ampolles de Coca-cola, disposades en estanteries i plenes de llet. La visió, equilibrada, estèticament plaent i perfectament disposada, ensenya una instal·lació que posa en primer pla el contrast i la convivència entre un element amb connotacions de "perillositat per la salut" (la Coca-cola) i un altre que és considerat "beneficiós" (la llet). Reflexió en un munt d'ampolles que són una cosa i en contenen una altra. 

Objectes d’adopció

Al costat, trobem els quadres de Sylvie Bussières, part d'una sèrie titulada 'Objectes d’adopció'. A dins dels marcs, elegantment, cafeteres cosides sobre fons negre i en unes teles fotogràfiques on "l’artista reutilitza les formes dels objectes quotidians", tal com afirma Santafé. La cita que Bussières va triar pel tríptic de l’exposició, de Jorge Wagensberg, és prou definidora: "la complexitat d’un objecte es mesura per la riquesa d’estats als quals pot accedir".

Te deseamos todos
L’obra que signa Ruben Torras mostra tres llenços capgirats, exposats a l’inrevés, amb la cara on s’actua amb la pintura enganxada a la paret. La sensació de plasticitat i impacte, de vivesa, és una de les coses que més sorprèn en observar l’obra. "Torras treballa amb un concepte que entén la pintura com a extensió, com a un objecte". L’efecte és ben viu i connecta amb un referent clar: el dels pastissos que són projectats a la cara d’algú. Pastissos que, ben mirat, són un producte de la cuina que també serveix per protestar.

Girando en torno
Una mica més amunt, elevada en una de les cantonades de l’Espai d’Arts, podem veure projectada l’obra de Silvia Ospina, una peça de vídeo-art que mostra l'escena d'un dinar familar. La càmera, establerta en la posició que ocuparia l’aliment, gira i mostra rostres i accions d’éssers coneguts que celebren un aniversari, en un document que mostra fidelment "les relacions que s’estableixen a taula quan és l’hora de menjar, així com les diverses intereaccions entre les persones". Mirades, somriures, alegria i cançons que sorgeixen en la felicitat d'un àpat compartit amb éssers estimats.

Coffee Project
La il·lustradora Erminsenda Soy proposa una relfexió visual sobre el moment del cafè. Per tal de fer la instal·lació, va demanar als seus amics que enviessin fotografies de cafeteres i tasses, unes fotos que, després, va "alterar" amb il·lustracions damunt de la instantània. "Això li va servir per apropiar-se la fotografia, per fer seu aquest moment, encara que fos a distància", comenta Santafé. Imatges que són aprt d'un diàleg en una pausa per al cafè, imatges que interaccionen amb "el record d’infinites coses".

Connexions
L’obra que proposa Carles Azcón crida l’atenció de seguida. D’una banda, perquè és l’única que emet una grna diversitat d'olors. De l’altra, perquè visualment és fàcilment reconeixible i atractiva: un mapa del món on cada zona és emplenada amb una espècie. Una manera d’entendre "les connexions de les espècies per moure’s a través del món, tot un mapa referencial". Rutes que es van obrir temps enllà i que van canviar, per sempre, "la nostra manera d’entendre la cuina i els hàbits alimentaris".

Adés de dinar
Davant mateix de les 'Connexions', trobem un díptic pictòric signat per l'artista granollerí Arnau Bellavista. Una pintura que mostra una escena a taula, i "l’espai de relacions que s’estableix sense menjar entremig". Pintura de tons freds, de traç figuratiu però lleugerament deformat, l’escena presenta nois que miren el mòbil, preocupacions i factures, en un retrat que podria ser l’escena quotidiana de qualsevol llar d’avui en dia.

Menú del dia
El també artista granollerí Pau Farell proposa una reflexió, en forma de tríptic visual, sobre els mitjans d’informació i el consum que en fem, un fet que "obliga l’espectador a posicionar-se de forma crítica". Format de tres plats (primer, segon i postres), el "menú del dia" és ple de coses indigestes: dolor, crisi, violència i moltes males notícies. En tot cas, "ni les coses són com són, ni són el que semblen". 

Cocina tradicional
Ocupant un bon tros del pany de paret, l’obra de Juanjo Castillo permet la interacció màxima amb el receptor, una obra viva que s’ha completat amb l’aportació del públic. En un racó, un mapa d’Espanya ple de xoriços vermells. L'obra es completa amb la intervenció de la xarxa social, entesa com a plataforma per a fer interactuar la gent amb tota mena de comentaris i improperis. Una bona mostra de tots ells, exposats en forma de 'postits' a la paret.

Coberteria pesada
Just davant de l’obra de Castillo s’aixeca la impactant instal·lació de Mar Aumedes, en una obra, brillant i majestuosa, que vesteix un maniquí amb més de 900 peces de coberteria. Aquest vestit posa en relació la moda, l’art i el consum, amb els elements més icònics de la cuina occidental, la nostra, com a abric metàl·lic.

Taula parada
Gairebé al centre de la sala, una taula parada per Ramon Aumedes ens ofereix una potent reflexió entre informació i l’espai on es produeix l’àpat. "És la irrupció dels mitjans d’informació a la cuina. Quan irrompen, la conversa para". Com a aliment, plats que ofereixen 'teleporqueria'. I, encara més enllà dels plats, una conversa il·legible que s’escampa per tots els racons de la taula, en una poètica imatge del brogit i de la veritable incomunicació.

Fast Foodtut Fighters
Estètica dels 80 en el flamant videojoc fictici que presenta Raül Salvatierra. Emulant clàssics com 'Street Fighter', l'artista ens ofereix un ampli ventall de personatges amb habilitats i propietats definides, representatius de les diverses variants del menjar ràpid. La guerra del fastfood, actualitzada en forma de crítica mordaç.

Vida mía
L’obra que presenta Alex Santafé és "un diàleg sord que l’espectador ha de completar". "Parlo de la memòria que tenen els elements", diu. Una inscripció a la paret ("vida mía"), que és feta de bocins de vidres, i uns plats trencats al davant mateix, on hi trobem unes mans amb un cor de draps, "la dona lligada a les tasques de la llar". "Els plats podrien ser les relacions de parella", i la frase, 'vida mía', "projecta amor, però també una condemna, sobretot per a les dones". Els plats trencats simbolitzen "l’aspecte bonic, però perillós, del mascle", en una instal·lació almodovariana que deixa lliure una interpretació suggerent al públic.

L'obra de Mar Aumedes és feta amb 900 peces de coberteria Foto: NacióGranollers

l'Espai d'Arts acull l'exposició de 13 artistes residents a Roca Umbert Foto: NacióGranollers

Ramon AUmedes explica la seva obra durant la inauguració de l'exposició Foto: Roca Umbert FA

 

Participació