«Casas i Amigó té poemes que ara mateix serien polèmics»

Entrevista a Alba Lóriz, jove estudiant de Cardedeu que ha guanyat el Premi Camí Ral gràcies a un treball que recupera el poeta vallesà Francesc Casas i Amigó

per Esteve Plantada, 6 de juny de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Alba Lóriz, guanyadora del Premi Camí Ral amb un estudi sobre Casas i Amigó Foto: Esteve Plantada

Alba Lóriz és una jove de Cardedeu que acaba de guanyar la vuitena edició del Premi Camí Ral gràcies a l’estudi —exhaustiu, rigorós i documentat— que ha fet del poeta Francesc Casas i Amigó, "el poeta del Vallès". Un poeta pràcticament desconegut al qual l’Alba ha volgut treure la pols i reivindicar com a gran figura de les lletres vallesanes i, també, del país. Un autor que va morir massa jove, amb l’interrogant de què hauria pogut arribar a ser. "Malgrat tot el temps dedicat al treball, encara m’han quedat molts interrogants. No podem oblidar que jo he fet una visió molt general del poeta i ara caldria fer estudis especialitzats, com una integració en el marc literari general, o bé les vinculacions que tenia amb Marià Aguiló Fuster o amb Jacint Verdaguer, autors cabdals de l'època. De tot això se n’han trobat indicis, però no he pogut aprofundir-hi".


La jove cardedeuenca arriba a Casas i Amigó fa uns dos anys, de casualitat. "A la meva classe hi havia la filla de la masia de Can Suari, lloc on va viure el poeta, i em van oferir que tractés el tema. M’agrada molt la literatura i vaig veure que aquest autor era un gran desconegut, que hi havia molt de camp per recórrer". Casas i Amigó, que era de Barcelona, es va traslladar a Can Suari per raons de salut. "A nivell vallesà, hem de pensar que la seva obra es va consolidar entre la burgesia i que, més endavant, va esdevenir un desconegut per una qüestió de classe". A nivell català, vindria a ser el mateix. "Creiem que la seva obra va quallar en zones industrials, que és on s’havia fet forta la burgesia. Però on realment qualla és en l'àmbit eclesiàstic. En tot cas, mentre la burgesia va ser la classe dominant, la seva obra va anar a l’alça, fins l’any 1934-35, data de la seva penúltima reedició. I, és clar, després de la Guerra Civil, tot queda estroncat".

Un poeta del seu temps
Joan Casas i Amigó és un poeta paradigmàtic d’un moviment i d’un temps. "Reflecteix perfectament l’ideari de la Renaixença: fe, pàtria i amor. De l’amor, però, caldria fer-ne un matís, ja que fa un tractament força propi amb escenes idealitzades i bucòliques, però sempre des de la distància". Això també es pot apreciar en la mort, un tema que també predomina molt a la seva obra. "És jove, però des dels 19 anys està malalt —possiblement de tuberculosi— i associa la mort a ell mateix: parla de la voluntat d’aconseguir un ideal que s’associa a la bellesa i a la joventut, però a través de la religió. Per això el tema de l’amor és un ideal inassolible".

Pel que fa a la pàtria, no podem oblidar que el país viu un moment d’ebullició, on Catalunya passa del catalanisme popular al catalanisme polític. "Casas i Amigó va estar vinculat a la llengua per la formació a la qual va tenir accés, els estudis superiors. Però, després, gràcies a les seves estades a Can Suari va tenir contacte amb les formes més populars i tradicionals". També cal assenyalar que a la situació familiar s’hi troben diversos avantpassats d’ideologia catalanista i més aviat de dretes. "Ell era molt catalanista i té poemes que ara mateix serien polèmics", assegura. I el fet de viure a Can Suari hi té alguna cosa a veure. "Allà van quedar entre els dos fronts de la guerra. No només hi havia el tema de defensar la pàtria d’influències espanyoles, sinó també dels francesos. Ell va viure molt intensament tot aquest conflicte perquè els seus avantpassats havien estat molt implicats en la guerra del francès".


Una investigació que dóna llum a un poeta oblidat
Alba Lóriz, a banda de fer una molt bona investigació, ha aconseguit que Casas i Amigó hagi estat recuperat, en certa manera. "Sense oblidar que això és un treball de batxillerat, crec que sí que he fet que la seva figura no segueixi en l’oblit. Tenint en compte el desconeixement que hi havia, he ajudat a posar el cuquet en el tema". A més, gràcies a fer aquest treball, l’Alba ha pogut parlar amb catedràtics especialistes en la Renaixença que han mostrat interès per l'autor. "Per a mi, això és molt satisfactori". Un treball que és un primer pas i que queda obert a noves investigacions sobre el propi patrimoni i l'autor.

"Cal reivindicar molt el patrimoni a nivell local. Si no, ningú no vindrà a fer aquesta feina per nosaltres", diu l’Alba Lóriz. "En el cas de Casas i Amigó, ha quedat palès que una investigació que comença com una cosa local i focalitzada pot tenir en realitat un abast més ampli, perquè he pogut comprovar com a Barcelona la seva figura es va consolidar molt. Per exemple, Lamote de Grignon li va musicar diverses obres i podem assegurar que va tenir certa repercussió, amb representacions a Berlin i traduccions al francès i l’alemany". Aquest treball mostra l’essència d’un poeta oblidat. I vallesà. Alba Lóriz hi ha vessat il·lusió per fer-ne un treball excel·lent. L’any vinent, si tot va bé, començarà a estudiar Periodisme i Humanitats: "en el futur em veig fent alguna cosa relacionada amb la gestió cultural, amb la difusió de la cultura. Penso que no només es tracta d’investigar, sinó que aquestes investigacions arribin al conjunt de la societat". Del Vallès al món, com Casas i Amigó, com Alba Lóriz.

Alba Lóriz ha recuperat la figura d'un poeta oblidat, Francesc Casas i Amigó Foto: Esteve Plantada

 

Participació