Kirmen Uribe: «Robert Mussche exemplifica el compromís de voler un món millor»

Entrevista a Kirmen Uribe, autor de la novel·la 'El que mou el món', basada en la vida del corresponsal flamenc que va viure en primera persona el bombardeig del 1938 a Granollers

per Esteve Plantada, 3 de juny de 2013 a les 00:01 |
Uribe ha estat a Granollers en la commemoració del 75è aniversari del bombardeig | Esteve Plantada
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La segona novel·la de Kirmen Uribe, El que mou el món, conté una part del cor de Granollers. La història es basa en la vida de Robert Mussche, periodista flamenc que acull una de les nenes de la guerra que van sortir del port de Bilbao l’any 1937, i que després va viure en primera persona el bombardeig de la capital del Vallès Oriental quan s’allotjava a la Fonda Europa. El dolor, la pèrdua i la justícia bateguen en el llibre de l’escriptor basc, Premio Nacional de Narrativa 2009 per la novel·la Bilbao-New York-Bilbao, tal com també bateguen uns personatges que lluiten pel compromís d’un món que imaginen —i desitgen— molt millor.

“Hi ha una sèrie de coses que em porten a Robert Mussche. En primer lloc, la mort sobtada d’un bon amic meu. Segon, que vivim una crisi econòmica i de valors. Tercer, tota una sèrie de casualitats. Viatjo a Medellín i allà parlo amb Paulino Gómez, un «nen de la guerra». També em topo, allà, amb un periodista, Julio Flor, que m’explica coses d’una nena anomenada Carmen Mussche. Llavors li explico que fa temps que vull escriure alguna cosa sobre el tema dels «nens de la guerra», i ell no para de repetir-me que haig de conèixer la Carmen". Una història que feia molt de vertigen, perquè el dolor del passat no es fàcil de digerir. "No les tenia totes amb mi. No volia caure en la sensibleria ni en el sentimentalisme".


Sense estar-ne gaire convençut, va anar a conèixer Carmen Mussche i el seu marit. De seguida, ella li va mostrar tots els grans tresors del seu pare: una Biblioteca farcida de llibres i totes les cartes que tenia que parlaven del tema. "Allà ho vaig veure clar, tot va començar a agafar sentit". I la mort de l’amic pren molta força: "Ell em va demanar en una ocasió que expliqués la història d’un heroi anònim. Robert Mussche ho és. Va ser una persona que lluitava pels valors que hem perdut a la societat actual: solidaritat, compromís, justícia. Mussche exemplificava el compromís de voler un món millor".

Preservar la memòria a través de la ficció
Al final, la unió de tot això agafa forma al llibre. "El que faig és explicar-li la història de Robert Mussche al meu millor amic, per així poder parlar de la nostra amistat i també de l’amistat en un sentit global. Faig servir vides reals per fer ficció i parlar de mi, no crec en la ficció pura. El fet d’escollir persones reals és un gest de ràbia i de compromís amb la societat i amb tot el que estem vivim". Uribe volia explicar una història que fes reflexionar el lector, que fos alhora real i dura. "La realitat d’avui té molta relació amb la novel·la", un llibre que parla de la segona Guerra Mundial i dels milions de víctimes que hi va haver, "però on jo, en el fons, només parlo d’una d’aquestes víctimes i del buit que deixa en les persones que l‘estimen".

Un buit que viu, encara, en Carmen Mussche, la filla de Robert, que es diu així en homenatge a la nena que l’escriptor va acollir i que li va ser arrabassada. "Aquest fet també preserva la memòria d’una nena que va haver d’escapar de la guerra i que va ser acollida en un gest de generositat". Mussche acull aquella nena i vol saber què passa a la guerra civil. Coneix Hemingway i Monroe i, just quan ve a Granollers, viu el Bombardeig de 1938. Una jornada terrible.


Mort, bombes i impotència
A El que mou el món, l’escena del relat del Bombardeig parteix d’una impotència brutal. "Mussche es veu molt frustrat perquè sent morir una persona entre la runa. Ell es queda paralitzat perquè no el pot salvar. I es jura que aquesta mort no serà en va". Però, què se n’ha fet de l’Europa "culta, generosa, idealista i solidària"?. "La novel·la contraposa aquesta Europa amb l’altra, la totalitària i tancada, l’Europa deshumanitzada". Robert Mussche mor per una negligència. "A les guerres, les decisions no es prenen tenint en compte les víctimes, sinó en guanyar les guerres. Avui en dia, moltes de les decisions de la Unió Europea tenen en compte la situació econòmica i no les persones".

A la novel·la, "que té moltes parts", hi ha uns personatges elaborats. "La psicologia té molt de pes, cada personatge té parts lluminoses i d’altres obscures. Robert és idealista, però també massa fred. No sap relacionar-se bé amb la gent i es refugia en la política". Una certesa que Kirmen Uribe comprova quan visita Carmen, la filla de Robert, a Gant. "Em vaig adonar que la seva història jo també podia viure-la. Em venia al cap la meva filla i la possibilitat que es pogués quedar sense pare". Al llibre hi ha una imatge terrible. "Quan Carmen va a l’estació amb la seva mare a esperar els presoners que vénen i ella encara no coneix el seu pare, és massa petita. S’abraça al primer que arriba i li diu «papa». No em podia treure del cap la meva filla fent allò".

El que mou el món és la novel·la que Kirmen Uribe volia escriure, "una història com El Vell i el Mar o On the Road, fetes en pocs dies". La va escriure en dos mesos, a San Francisco. "Una experiència molt terapèutica, també per a mi". Una història que parla de la vella Europa que va desaparèixer amb els feixismes, "l’Europa dels homes cultes, que parlaven idiomes, que es movien i viatjaven". Homes lliures i de pensament lliure. Una Europa que ja no existeix i que necessita del compromís de tots nosaltres per poder revifar. Sense oblit i sense por.

 

Participació