Carmen Mussche: «És formidable que Granollers tanqui el cercle amb la pau»

Entrevista exclusiva amb la filla de Robert Mussche, corresponsal de guerra flamenc que va viure el bombardeig del 31 de maig de 1938

per Esteve Plantada, 1 de juny de 2013 a les 09:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Per mi es un miracle ser ara a Granollers", diu Carmen Mussche mentre no perd el seu posat serè, ni l'afabilitat que la rodeja, ni l'equilibri de cadascuna de les seves paraules. Fa 75 anys que el seu pare era aquí, a la Fonda Europa, al mateix lloc on ara és ella. A Granollers. "Un miracle", repeteix. És dijous 30 de maig de 2013, són gairebé les dotze de la nit. Fa 75 anys, després d'haver sopat, tal com ha sopat ara la Carmen, el seu pare es va despertar alertat per un gran terrabastall, pel xiulet de les bombes i pels crits de molta gent. L'horror del bombardeig vist en primera persona pels ulls inquiets del periodista i intel·lectual Robert Mussche.

"Ell ho va veure tot", comenta, amb ganes de dir. "Va fer un reportatge escrit i va fer un munt de fotos. I també va escriure a un amic que era a Bèlgica", i treu un paper on ha transcrit aquella nota, i la llegeix. "El meu pare va escriure tot el que va passar a Granollers i tots els sentiments que va tenir". Dolor, pèrdua, valentia i molta por. La Guerra Civil, que fins aleshores gairebé no s'havia notat a la ciutat, va esclatar amb una virulència desmesurada llavors. Carmen Mussche explica com, al seu pare, hi va haver una cosa que el va deixar terriblement marcat, "amb una forta impressió". Va sentir morir algú sota la runa, "sense poder-hi fer res". I no ho va oblidar mai. "Sempre es va preguntar si hagués pogut fer més".


L'emoció de ser ara i aquí

Anys després, la literatura i l'atzar han volgut que la història del seu pare recobri de nou una nova vida gràcies a la ploma de Kirmen Uribe, l'escriptor basc. "En Kirmen i jo no ens coneixíem de res", confessa Carmen, meravellada. "La situació és màgica. Estic molt emocionada de ser aquí i també estic molt emocionada pel camí que ha seguit en Kirmen per fer el llibre". El que mou el món (Edicions 62, 2013) és una novel·la que explica, en part, com el pare de Carmen va venir a Granollers amb 26 anys a fer de corresponsal de guerra, i com va viure el bombardeig i "va fer el que havia de fer: un munt de fotografies i escriure articles sobre el que passava a la guerra espanyola".

El seu pare va ser una persona que es va implicar, també intel·lectualment, en els conflictes que va viure i transcriure. Fruit d'això va adoptar una nena basca, de nom Carmen, que li va ser arrebatada anys després pel feixisme, ja a França. Poc després va néixer ella, una altra Carmen Mussche, que es diu així en honor a aquella primera filla. Una vida, la del seu pare, que Carmen ha anat reconstruint a poc a poc i ja de gran. "El meu pare era un intel·lectual d'esquerres, molt pobre. I era autodidacte, ja que va haver d'estudiar sol, perquè havia de treballar. Amb els anys va arribar a tenir una biblioteca admirable, que fins i tot va deixar bocabadat en Kirmen quan la va veure!". La biblioteca, a més, és plena de novel·les en castellà. "El meu pare coneixia l'espanyol molt bé i també entenia el català. I t'haig de dir, ara que som en confiança, que li vaig prometre al Kirmen que, quan em morís, li deixaria en llegat tota la biblioteca en espanyol del meu pare". I somriu, feliç.

Robert Mussche, un home culte que ha revifat gràcies al nou llibre de Kirmen Uribe, un home que es va comprometre i que va explicar l'horror de Granollers d'ara fa 75 anys. La seva filla no deixa de recordar aquell moment, sense oblidar un pare que li va arrebatar el feixisme i la guerra. "Creu-me, no em cansaré de dir-ho: tot això que està passant és un miracle. Per mi és formidable que Granollers tanqui el cercle amb la pau". Per això deuen servir llibres així, i per això deu ser necessari que existeixin persones més grans que la vida —tal com va ser Robert Mussche— i uns ulls emocionats que recordin que la pau és l'únic projecte necessari per aixecar un món que ja no té projecte.

 

Carmen Mussche i el seu amrit, aquest dijous a la Fonda Europa Foto: Esteve Plantada
 

Carmen Mussche, molt emocionada de ser a Granollers Foto: Esteve Plantada


 

 

Participació