«No sé com actuaríem nosaltres si fessin mal a algú que estimem»

Entrevista a Carles Font, autor del llibre d'assaig històric 'La revolució de 1936 a Granollers'

per Esteve Plantada, 23 de maig de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Font, autor de 'La revolució de 1936 a Granollers' Foto: Esteve Plantada

L’any 1936, Granollers tenia 14.165 habitants. Era el municipi més habitat de la comarca, per davant de Mollet del Vallès i Sant Celoni. L’any en què va esclatar la guerra, la ciutat bullia i amagava una intensa història que encara avui no ha estat mai prou explicada. Un silenci, encara dolorós, que Carles Font Cladellas (Granollers, 1973) s’ha encarregat de revisar amb l’extens llibre 'La revolució de 1936 a Granollers' (Didot, 2013), un assaig documentat amb molta font oral. "Els historiadors creuen que una font oral pot ser enganyosa o poc creïble. Però, cada vegada més, van apareixent llibres al mercat que es basen en aquestes fonts, com per exemple els de l’Assumpta Montellà".


En Carles Font reivindica aquesta historiografia que es basa en el testimoni directe, en la font que es transmet de viva veu pels seus propis testimonis. "De vegades, els llibres d’història pequen de ser pesats i massa academicistes, i costen per a un públic no coneixedor de la matèria. M’agraden els llibres de Michael Jones, que ha fet moltes obres on la història s'explica a partir d’entrevistes, de fonts personals i del que veien els russos a l’avançar a Alemanya, per exemple. M’agrada més això que una anàlisi amb hipòtesis". Potser ho fa que, a banda d’haver estudiat història, en Carles sigui periodista de formació, actualment a RAP 107, la ràdio de Parets del Vallès.

Les entranyes de la revolució del 36
La història dels primers anys de guerra, en plena revolució, conté noms i cognoms, gent que va tenir un paper molt rellevant i que ara són totalment desconeguts. Una història que esborra i soterra. Entre ells, Esteve Serras o Josep Espinalt, per exemple, "revolucionaris de la CNT i gent de Granollers, tot i que l’Espinalt és originari de Manresa". Aquest darrer es va fer dels rabassaires tot just arribar a la capital del Vallès Oriental i en un principi no era pas anarquista. "Però, quan esclata la guerra esclata també el seu esperit llibertari". Un personatge més d'una història que encara remou massa angúnies i que exposa, de nou, el relat de voler saber si els dolents eren tan dolents i els bons tan bons. "A tots ells els han silenciat perquè durant 40 anys només va quedar la visió que eren uns dimonis, bèsties salvatges". I, com acostuma a passar, potser ni una cosa ni l’altra.

La història negra d’aquest país diu que són assassins. "Durant la revolució van ser responsables d’actes reprovables i de moltes morts. Potser no eren ells qui actuaven pròpiament, però segurament sí que ho ordenaven o n’eren còmplices”. El propi Serras va assumir moltes morts en el seu judici, "però cal tenir en compte que els temps i l’agitació van permetre molts assassinats descontrolats". La xifra espanta. Només a Granollers van haver-hi una cinquantena de morts entre capellans, burgesos i carlins. I això fins l’any 1937. És un tema molt seriós, dramàtic. "I no es pot entendre sense entendre com era Granollers a l’època. Era una ciutat amb molts problemes laborals i socials, amb un sindicat molt dur i radical, la CNT. L’època era agitadíssima, amb moltes vagues, la gent no tenia atur, etc".


Una situació que traça paral·lelismes evidents amb la situació actual. "Però la situació d’ara amb la dels anys 30 és incomparable, tot i que hi ha punts en comú, certament". Un d’ells, de plena actualitat: els desnonaments. "Aleshores, la CNT ja els criticava! Però les diferències són abismals. L’obrer d’aquella època no coneixia Barcelona, potser no havia vist el mar. Ni tan sols tenien vacances". Ara vivim connectats amb tot el món i coneixem els pros i contres, tenim altaveus i informació instantània. Amb tot, cal assenyalar el gran pes que va tenir a tot el país la CNT. "A Granollers, a principis dels anys 30 hi havia 2.000 afiliats a la CNT, una xifra altíssima".

Un període negre de la història
Aleshores, Granollers era un nucli important d’ebullició obrera, un punt molt focalitzat pel sector de la indústria tèxtil, omnipresent a la vida de la ciutat. La història i els testimonis indiquen uns primers anys de revolució amb una barreja d’esperança i terror. Uns, esperançats pel futur social. "Des del punt de vista de la gent d’esquerres, hi va haver molt sentiment d’alegria i d’alliberament. Van començar a administrar les fabriques i a dirigir els comitès d’empresa". Però de l’altra banda, la por a una repressió cruel feia estralls. "Va haver-hi molts assassinats, amb el negre símbol del «cotxe fantasma». Diuen que qui el conduïa era Pere Gelabert, el 'Xato', el propi conductor del cotxe oficial del comitè".

L’episodi més greu que va viure Granollers, allò que ho va fer esclatar tot, va ser el coneixement de la primera mort d’un granollerí al front, un tal Cerdà. "La notícia, escampada l’11 de setembre de 1936, va provocar venjança sobre els suposats feixistes —que encara no ho eren—: diuen que corria una llista de 100 persones que calia detenir. En Serras va confessar que en va agafar 10 per tranquil·litzar la gent, imagina’t com n'estava d'encesa la situació". En tot cas, el que ens ha perdurat és la versió franquista de la història, la dels vencedors. "Tota aquesta gent eren descrits aleshores com animals. Jo m'he limitat a intentar saber quina és la versió d’ells, de la família. La repressió posterior va ser extremadament dura, amb molta revenja, amb molts delators".

Fa més de setanta anys d’aquella guerra. Però l’obscuritat i la temença encara hi és. "Costa molt trobar testimonis que vulguin parlar del tema de manera oberta. He intentat trobar-me amb gent dels dos bàndols, i en els dos encara són reticents a parlar-ne. Per exemple, vaig contactar amb un dels fills d’una de les persones que apareixen al llibre, i em va negar que ho fos, sabent jo que era absolutament cert que ho era". Ferides mal tancades i rancúnies que perduren de generació a generació. Una història que cal conèixer per no repetir-la. "Després de tot, no sé com actuaríem nosaltres si fessin mal a algú que estimem".

Carles Font presenta "La revolució de 1936 a Granollers" el proper 5 de juny a les 19 hores, a l’arxiu comarcal de Granollers.
  Carles Font, als estudis de RAP 107 Foto: Esteve Plantada

 

Participació