Sobredosi poètica amb La Bordalla i Els Nens Eutròfics

CRÒNICA de l'inici de la Primavera Poètica de la Garriga i del concert a la sala NAUB1 de Granollers

per Joan Gener Barbany, 8 de maig de 2013 a les 11:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Actuació d'Els Nens Eutròfics a la NAUB1 de Granollers Foto: Àlex Falcó

Empesos pel clam popular, la Primavera Poètica ha renovat el contracte a l'assemblea de joves La Bordalla i, aquest dissabte, iniciava el festival amb la segona edició del corre-bars poètic. Divendres al vespre, a la Garriga, bona part del jovent ja tenia els tiquets i alguns miraven el micròfon esperant que el director donés el tret de sortida. Després de la presentació, Núria Martinez-Vernís -tota la nit acompanyada d'en Nacho tocant el violí- encetà amb el seu últim llibre Deix on dir (Empúries, 2012).


Martínez és poeta d'estil, capaç d'allargar el coll i sobresortir amb un registre propi entre la filosofia suburbana i l'esperit lliure que rebota arreu. Prenent el relleu, sense fer-se present davant el públic, Martí Sales, frontissa entre el culte al llenguatge i el contingut fet estripada, va demanar als respectables que tanquéssiu els ulls per recitar un viatge vital al precipici, evocant la mística sensorial alliberadora. I encara trastocats, l'ucrainès Andriy Antonovskiy, que va combinar llengua materna i català, va desplegar ritme, sonoritat i en una cadència decadent va etzibar imatges rovellades a la classe poètica i els costums actuals. Finalment, Eduard Carmona, hàbil rapsode, va presentar-se com un nen juganer que sap trobar rialles i boques badades.

Així va començar la peculiar ruta que va tenir diferents aturades, amb nous bars i nous racons. Els quatre convidats es van tornar desplegant les seves millors virtuts i, enguany, potser perquè s'ha escampat l'èxit de la cosa, la presència d'espontanis va oferir contrapunts d'intensitats variables. Algú s'atreví amb Pepe Sales, algú altre ens van regalar, a dues veus i guitarra, una versió preciosa de Corrandes d'Exili. També hi foren els que juguen a rimes i sons, d'altres cantant com ocells, alguns despistats tocant la guitarra i encara alguna cosa més.


Marxàvem de La Garriga, quan semblava que l'acte prenia embranzida, per seguir la sobredosi de poesia a la Sala Naub1 de Granollers.

Si les festes majors fossin Festes Majors

En Helicòpter  serà el segon disc d' Els Nens Eutròfics i el publicarà La Casa Calba. Tot i que encara no ha vist la llum, el directe de Granollers va ser una mostra del nou material combinat, encertadament, amb les cançons més aconseguides del seu primer treball,  Esquitxos Ultralleugers (El Tigre de Cibèria i Iogumba records). Abans hi havia tocat Blaüe, però només en vam sentir l'eco de l'última cançó.

A diferència del primer disc, les noves cançons denoten la creixent compactació del grup, els músics guanyen presència i profunditat, combinant melodies i registres més festius amb viatges musicals que els acosten als catalans anys 70.


Josep Pedrals, veu i clarinet, és personatge d'esgarrapada masculina, llengua esmolada i ironia suprema. En aquesta nova etapa Pedrals destaca en la justa mesura i es mou com peix a l'aigua entre les bases rítmiques i canviants de baix i bateria (Albert Sagrera i Marc Torrent), l'eclecticisme preciosista de la guitarra (Roger Puig) i els contrapunts i contraforts èpics i juganers del teclat (Esteve Plantada). Tot hauria d'apuntar a una creixent legió d'adeptes, si és que joves i programadors paren l'orella i veuen, en Els Nens Eutròfics, un grup contemporani que rendeix culte a l'esperit de les bones Festes Majors.

Bläue, en acció també a la NAUB1 de Granollers Foto: Àlex Falcó

 

Participació