Línia de cel

IMATGES BORROSES: Tot comparant l'skyline de Nova York i el del Montseny

per Alba Dalmau , 19 d'abril de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'americà –i em refereixo tant a la persona com a l'idioma- és d'una eficència admirable. Una cultura que no té temps per entretenir-se en les petites coses de la vida (com fer la sobretaula, llegir el diari amb un croissant, portar als nens a l'aquàri, fer gorros de llana fets a mà o inventar paraules noves). Per això, quan necessiten alguna d'aquestes coses o bé paguen perquè els hi faci algú altre o bé se les apanyen amb el que tenen.

El títol que encapçala aquest text "línia de cel", que en català vindria a ser la línia de l'horitzó, en anglès és "skyline": una paraula que de ben segur, en la seva versió original, no tenia cap intenció d'esdevenir un dels símbol més poderosos de la ciutat: l'skyline de Nova York.


Una hipòtesi a l'atzar de com podria haver nascut aquest mot podria ser la següent:

La conversa que un dia debien tenir William F.Lamb, l'arquitecte de l’Empire State i els germans Starret, els constructors de l’edifici. Me’ls imagino als tres, mirant la ciutat des de l'altra banda del riu Hudson i, amb una mà a la barbeta, Lamb comentant als germans:


- La meva idea és molt clara: vull aixecar l'edifici més alt del món. Es tractarà d'una estructura de 102 pisos, 381 metres, però a sobre d'aquests hi posarem una antena de 62metres, en definitiva 443 metres, ni un més ni un menys.

- Aha, aha... (els germans Starret segurament es deurien mirar l'un a l'altre, amb cara de preocupació, però alhora entusiasmats pel que significava aquell nou repte que, sens dubte, era la seva oportunitat per passar a la posteritat).


- El terreny on edificarem serà justament en aquell punt de, de... (William F.Lamb es queda una estona en silenci, pensant en com podria anomenar aquell perfil horitzontal de la ciutat i, finalment, sense temps per exercicis literaris, perquè aquí el temps és or, devia ajuntar les dues primeres paraules primeres que li van venir al cap: LÍNIA i CEL) ... de l'SKYLINE.


Amb els anys, la paraula ha esdevenigut tan famosa com la imatge que representa i, alhora, tan lligada a Nova York que és gairebé impossible descontextualitzar-la d'un paissatge que no sigui el d'aquesta ciutat i tots els punts icònics que la fan reconeixible: el pont de Brooklyn, unes ja només imaginàries torres bessones, l'Empire State, el Chrysler... però de tant en tant, jo, fent un esforç, em permeto el luxe d'agafar-els-hi el mot, en el seu estat més pur, i recol·locar-lo en el paissatge que més m'identifica: l'skyline del Montseny. Aleshores, canvio el perfil rígid de Manhattan i visualitzo la línia corba de la carena catalana. Després, repasso els punts més alts dels nostres gratacels (Turó de l'Home:1.706m; Les Agudes:1.703m; Matagalls:1.697m o el Pla de la Calma que, amb els seus 1.344m, tranquil·lament triplica l'edifici més alt de Nova York) i, amb un somriure contingut, penso que tampoc som tan petits.

A més, aquí a la nit no es veuen les estrelles, encara que amb el temps, un aprèn a asseure's al terrat i, en comptes de mirar al cel, mirar als edificis i a vegades, si hi ha sort, veure alguna constel·lació formada a l'atzar per les llums que s'apaguen i s'encenen a les oficines de Manhattan, però res d'això és comparable amb les nostres nits, negres i foradades.

Foto: Alba Dalmau

 

Participació