Atents

per Santi Montagud, 15 d'abril de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Temps aquests de xoriços i poc pa, de pirates que naveguen en vaixells alats o amb grans iots llampants i de quatre rodes, de banquers que ens menyspreen i ens enreden i encara els hem d’ajudar, de polítics que menteixen, d’empresaris que defrauden, d’esportistes drogoaddictes. Temps d’estirar la manta i de destapar reis i infantes i marits de les infantes de taronja i de llimona, i aquell cabró del Palau que va ensabonar a tothom, i el fill del nostre Virrei i el tresorer del PP, i la dona del tresorer del tresor que és a Suïssa, i el marit de l’Ana Mato i la corbata d’en Camps i la mare que els va parir i el pare que els va engendrar en una nit de turmenta.

N’hi ha però, que encara tenim una bandera negra al balcó de la memòria i ens queda una mica de mar i la ràbia i la mirada d’una dona i mil escots en primavera i els versos de Gil de Biedma i la noia del gos i la mimosa de Terra Alta i el bosc de sant Agnès i tres projectes que neixen i Quixots que encara lluiten a contravent i mentides per explicar als néts i les cançons d’en Cohen i la música de Bach i una herència de paper i una hemorràgia diària que ens fa caminar amb el cap baix, els ulls humits i amb unes ganes enormes de fugir d’aquesta vila.


Temps aquests d’encara poder ser i d’observar-ho tot des de les entranyes de la nostra estimada Vall, en un submarí rovellat que navega per les clavegueres, per les catacumbes del rovell de l’ou. Temps, què collons, de tenir les motxilles plenes de pedres i d’esperar l’espurna que ho encengui tot, puto seny, i sortir i fer camí i dessagnar la nit a cops de roc. 

Menys escriure companys, menys escriure, la poesia no serà mai un arma carregada de futur, també en això ens van enredar. Bon cop de roc, defensors de la vida, bon cop de roc.

Foto: David Cruz

 

Participació