«El meu nou llibre és millor que 'Les cinquanta ombres d'en Grey'»

Entrevista a Marina Martori, que presenta la segona part de l'exitosa 'M'ha posat a cent que no portis calces'

per Esteve Plantada, 11 d'abril de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marina Martori, amb el seu nou llibre, 'M'ha posat a cent el teu consolador vermell' Foto: Esteve Plantada

Marina Martori presenta, un cop més, novetat editorial per Sant Jordi. Un any després de Dones salvatges (Alpina, 2012), publica el llibre que continua les aventures i l’imaginari de M’ha posat a cent que no portis calces (2011), amb un títol potser encara més cridaner: M’ha posat a cent el teu consolador vermell (2013). Aquell primer volum, tot un èxit amb prop de 2.000 còpies venudes i dues edicions, demanava a crits una continuació. "És evident que el primer es va vendre molt bé i espero que aquest també es vengui molt. Però si n’he fet una segona part és perquè em venia molt de gust fer-ho i perquè crec que també venia molt de gust als lectors. Tant per facebook, com en les presentacions o en tertúlies, he rebut molts comentaris on pràcticament tothom em deia que el llibre se li feia molt curt". I d’allà al "i què passa després?", una pregunta que ha volgut respondre amb aquesta segona part.

El nou llibre continua les històries que s’explicaven a la primera part, amb el mateix nucli de personatges. Però, si bé la primera part explicava el procés creatiu de la Marina escriptora, aquesta segona explica el procés promocional del llibre escrit. "Hi trobem la presentació oficial, una tertúlia literària i una visita promocional als mitjans". Això pel que fa a la protagonista. "Els altres personatges són els mateixos que al primer llibre, però al M’ha posat a cent el teu consolador vermell només parlen la pròpia Marina, l’Adrià i la Laia. Tots segueixen on van acabar i arrenquen de nou. De fet, l’Adrià està preparant el seu casament i la Laia està vivint un embaràs del qual no sap qui n’és el pare".

Una segona part amb més sexe
Aquesta novel·la què és, li pregunto. I la Marina em diu, rotunda, "és més de tot", sense dubtar-ho i ben orgullosa de la criatura. "Hi ha més sexe i està més explicat. M’ha posat a cent que no portis calces va confondre molts lectors, que esperaven que hi hauria més sexe, que seria una novel·la més eròtica. Però no ho és. En canvi, M’ha posat a cent el teu consolador vermell, sense ser tampoc una novel·la eròtica, té més marro i és molt més explícita". És més gamberra i més irreverent que la primera? "Sí, sobretot el personatge de la Marina", un alter ego que va a totes i sense complexos.


Potser per això, per aquest nou accent en les parts més íntimes, la nova novel·la és menys verídica i fidel a al realitat que la primera. "De fet, en una de les trames, la de la Laia, em va passar que vaig ficcionar que quedés embarassada abans que ella ho fes, de veritat, a la vida real. Mira, almenys puc dir que va ser idea meva!" En aquest cas, la ficció s’avança a la realitat. A més, ens avança que els lectors que hagin llegit la primera part hi trobaran moltes aclucades d’ull. I també promet un final més sorpresiu. "És que la Marina, durant la novel·la, és temptada per l’amor". I fins aquí ens explica, no fos cas que es filtrés algun spoiler.

Un llibre desacomplexat
Segura del producte, no dubta en recomanar el llibre per davant d’altres productes similars i d’èxit. "A tots els lectors del M’ha posat a cent que no portis calces els vull dir que repeteixin, que sé que en tenen ganes. I als que no coneixen el llibre, els diria que això és molt més bo que Les cinquanta ombres d'en Grey". Un llibre que no li va agradar gens ni mica, ni pel que explicava ni per com tractava la dona. "El meu llibre té punts en comú amb aquest bestseller en el sentit de la proximitat del sexe, però en el meu cas és totalment desacomplexat. Personalment, no em deixa de sorprendre profundament el rol de la dona a Les cinquanta ombres d'en Grey, i que justament siguin les dones les lectures que l’han elevat a fenomen". En aquest sentit, la Marina de M’ha posat a cent el teu consolador vermell no és gens submisa. "Està sonada i té problemes, però a mi m’agraden les dones i els homes que van de cara per la vida".

La Marina escriptora confessa sentir-se molt satisfeta del resultat final. I ens avisa -mig rient, mig descansada- que pel proper Sant Jordi no hi haurà novel·la. "Estic molt contenta, perquè el M’ha posat a cent que no portis calces va aconseguir que la gent s’ho passés bé, que era el propòsit. He estat amb grups de lectors de totes les edats que estaven encantats amb el llibre, el llibre ha connectat molt amb el públic. El millor és quan la gent et diu que s’ho ha passat bé". Amb aquesta segona part, l'autora vallesana espera repetir el mateix que aleshores: "que es vengui molt i que la gent s’ho passi igual de bé".

Entre els nous projectes que té en cartera, la Marina Martori ara es troba en procés de documentació sobre el Laberint d’Horta, a Barcelona. "M’estic documentant sobre els laberints, que sempre m’han interessat, però sobretot sobre la història de la construcció d’aquest laberint barceloní. M’agradaria fer una novel·la negra". Mentrestant. seguirà reinventant-se, amb el seu nou projecte de gestió cultural i amb la seva tasca de periodista a la Revista del Vallès. Un 2012 de canvis que l’han portada a encarar les coses amb més passió, però amb la mateixa il·lusió de sempre.  

Marina Martori presenta novetat per Sant Jordi Foto: Esteve Plantada

 

Participació