Hermínia Mas critica la corrupció i l'amiguisme en el seu darrer llibre

'El dia que van abaixar els sous' és un recull de contes divertits publicat per El Roure de can Roca

per Redacció, 27 de març de 2013 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'escriptora Hermínia Mas (Casserres, 1960) publica a Edicions El Roure de Can Roca El dia que van abaixar els sous, un llibre de contes curts i d'estil directe. El nou volum accentua l’humor i, especialment, la ironia, el sarcasme i un punt de vista molt més crític.

Amb una aparença divertida, rere els contes d'El dia que van abaixar els sous hi ha una crítica mordaç a la corrupció i l’amiguisme, però també a altres actituds permeses socialment. En aquests contes hi trobem des del director general que no se sap ben bé què fa, fins al treballador que va pujant de categoria i és un inútil, la infermera que s’enamora d’un poeta gandul, la secretària que gaudeix d’un bon lloc gràcies al seu espectacular físic, el pobre paleta que es deixa ensarronar per una dona ambiciosa, o el boc expiatori que acaba pagant pel que han fet els altres.


Contes profètics
Alguns dels contes -segons l’autora- feia dos anys que staven escrits, i no només han resultat profètics en alguns aspectes, sinó que la realitat ha superat la ficció, i allò que volia semblar exagerat i provocar la riallada ha resultat fer-se realitat. Retraten una societat que ha permès que una colla de barruts s’apropiessin del que no era seu i que, si més no, té el dret de riure’s d’ella mateixa.

Hermínia Mas és una poeta de reconeguda trajectòria, guanyadora dels premis Miquel de Palol (1995), premi Caterina Albert (1993) i premi Tardor (2004) i, també, narradora d'èxit, autora de les novel·les d'Idriss, la noia del fil de seda (ja amb tretze edicions), o Ulldevellut (que compta amb deu edicions), –premi Folch i Torres, escrita amb Josep-Francesc Delgado a quatre mans- va publicar fa un any un llibre de contes curts, Estimat, t’he de deixar.

 

Participació