La millor dramatúrgia europea contemporània, al Teatre de Ponent

La sala de Granollers programa aquest cap de setmana les 'Vespres de la beata verge'

per Redacció , 14 de març de 2013 a les 10:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cartell de les 'vespres de la beata verge' Foto: Centaure Produccions

Teatre de Ponent de Granollers programa aquest cap de setmana les 'Vespres de la beata verge', una obra de la companyia Centaure Produccions escrita per Antonio Tarantino, un dels dramaturgs europeus contemporanis més interessants i alhora més desconeguts a casa nostra.


Tarantino afronta les tragèdies de l’individu contemporani des del compromís ètic i polític més exigent, sense dogmatismes i amb una grandesa d’esperit humà que defuig totes les banalitzacions derivades de la societat de consum i de les rigideses intel·lectuals. I ho fa a través d'una llengua pròpia molt particular, "on l’oralitat aparentment espontània de la seva escriptura conté una força poètica de gran bellesa i brutalitat", tal com assenyalen els crítics.

Un pare a la recerca del fill

Vespres de la Beata Verge posa en escena un pare que ha anat a un dipòsit de cadàvers per identificar el cos del seu fill, que s’ha suïcidat. A través de la veu d’aquest home, recorrem les últimes converses que van tenir pare i fill abans de la mort d’aquest darrer, i assistim a un procés de redempció a través de la veu del pare, qui d’alguna manera “reinterpreta” la realitat del suïcidi, fent entrar el noi en una dimensió poètica que d’alguna manera cobreix el buit de l’absència.

El dolor extrem per la pèrdua del fill es veu reconvertit en un esforç gairebé sobrenatural de dignificació de l’existència humana a través de l’acceptació de l’alteritat i de la condició més física que metafísica de la vida, des d’una espontaneïtat tragicòmica que segurament converteix el protagonista d’aquest monòleg en un dels grans personatges del teatre contemporani. Un dolor que, en lloc de resultar paralitzador o castrador, esdevé motor de la grandesa poètica i sobretot de la grandesa ètica.


La direcció és a càrrec de Jordi Prat i Coll, i és interpretada per Oriol Genís i Guillem Gefaell. Les funcions es poden veure divendres i dissabte, 15 i 16 de març, a les 21 h, i diumenge, 17 de març, a les 18 h.

 

Participació