Un big bang de ritme

CRÒNICA del concert de 'Jansky' i 'Tim & Puma Mimi' a la sala NAUB1 de Granollers

per Esteve Plantada, 9 de febrer de 2013 a les 15:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Moment de l'actuació del duet mallorquí Jansky a la NAUB1 Foto: NacióGranollers

Se’ns havia promès una nit elèctrica amb versos i cogombres. Però la NAUB1 ens ha ofert més, molt més. Aquesta és la litúrgia d’un espai que cada vegada remou la capacitat de sorprendre el públic. Ningú no pot negar l’extraordinària obstinació de la sala granollerina, cada vegada més necessària i més compromesa. El concert d’aquest divendres n’és un nou exemple. A l’escenari, dues propostes que difícilment podríem veure en un espai tan propici al seu hàbitat natural, amb unes condicions de so extraordinàries i amb la cura que hi ha en tots els detalls que envolten l'espectacle. Perquè l'espai que gestiona Brubaker sap que la música en directe requereix de l’aposta per l’espectacle, però sobretot dels petits grans detalls.


Tot l’univers és un mercat
La programació és el primer encert. Un maridatge perfecte de veus i de propostes: dos duets amb cantant femenina, amb noi rere la taula i l’ordinador, amb flauta travessera, amb platerets, amb bases ballables i 'frontwoman' singular. Els primers, el duet vingut de Mallorca, Jansky, que presenten les cançons d'«Un big bang a la gibrella» (2013), el seu primer disc de llarga durada. Repertori impecable, ritme ajustat a les necessitats, actitud i versemblança. Per destacar només dos moments, la magnífica pulsió de 'Punxa més' i una onírica 'La masovera se’n va a l’espai', aclamada amb entusiasme pels fans presents a la sala. Grans, també, els moments de 'work in progress' i un grapat de molt bones idees excel·lentment resoltes.

L'estona que dura l'escomesa ja ens ho diu tot. Jansky és una sensació que sobrevola l’escenari. És la seducció de Laia MaLo, poeta, són els dits eclèctics de Jaume Reus, músic, és la lletra que es diu en un llindar que viu entre el xiuxiueig i la confidència. És un ball rítmic i sensual. És un embolcall elèctric i orgànic, una atmosfera que atrapa i abraça. És l’espasme quiet, la contenció desaforada. És un enfilall de versos que troben un vehicle extraordinari en bases de ritmes, en acords, en tonades de flautí, als sintetitzadors, en tots els guirigalls sonors que componen el quadre. Fantàstic concert i fantàstic duet. 

Cogombre còsmic!

El que ve després remata la certesa: és del tot necessari que existeixi un espai -un intangible, una raó de ser- com el d'aquesta sala. Com una exhalació, pugen a l’escenari Tim & Puma Mimi. Un noi suís i una noia japonesa. Que es troben per Skype. Que són parella. Que fan meravelles. És un no parar de moure's i de sorprendre’s. Tenen estil i no s’ho creuen gaire. Tenen ganes de ballar, i ballen. Tenen cogombres i els electritzen com per art de màgia. Tenen traça i ho demostren. Ei, això és Granollers. Ritme, ball, recitat explosiu, melodies amb aroma del més electroanàrquic 'Pizzicato Five', peus que no paren, cossos que es connecten a la xarxa i també parlen, fan soroll, fabriquen so, freguen pell i tot funciona.

El concert encara el tram final amb les notes d’«Ohayo Baby» i ja no hi ha qui ho pari. 'Jansky' i 'Tim & Puma Mimi', de Mallorca, de Suïssa i del Japó, notes que s’entenen, batecs que es corrdinen, a l’uníson. Dues propostes i un concert que ens demostra que, efectivament, hi ha un lloc a Granollers on acostumen a passar coses bones. 

Moment de l'actuació de Tim & Puma Mimi Foto: Jordi Mas

 

Participació