La Tèrmica

per Santi Montagud, 8 de febrer de 2013 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Tèrmica, segons David Cruz i Santi Montagud Foto: David Cruz

David
: -Ep Santi, soc a Itàlia i t’adjunto aquesta fotografia granollerina de Roca-Umbert perquè imaginis i escriguis. Ja em diràs com la veus.

Santi : -D’acord David, la intento esprémer i m’hi poso. Fes-li una abraçada a les pizzes romanes de massa fina, a les dones de tirabuixons negres i mirada llatina, als joves de Nàpols, al marbre de Michelangelo, als xiprers de la Toscana, al vinagre de Mòdena, als Carnavals de Venècia, als cavalls i a les banderes de Siena, a les òperes de Puccini i al Papa de Broma. Amen.

David : -Ho faré però, com la veus?

Santi : -Doncs bé... la fotografia m’agrada, la Tèrmica és un lloc magnífic per a crear imatges i inventar mil històries. És d’aquells llocs estranys que traspuen una química especial i que t’atreuen i que t’enganxen.


La imatge és, no sé, em recorda moltes coses: El laboratori d’aquell Frankenstein inoblidable d’en Boris Karloff, el soterrani on van tenir segrestades a les princeses de tots els contes del món, un submarí soviètic dels anys seixanta, l’estudi d’un artista boig, bohemi i suïcida, les entranyes de ferralla d’un sistema podrit i que cal renovar a cops de falç, els intestins d’una coneguda vila longitudinal d’aparadors lluents i de nits mortes, el cor antic d’una fàbrica tèxtil que deixà de bategar i ressuscita i camina i camina, malgrat quedar-se sense sabates.

El generador, el motor, l’energia, l’ànima, potser el futur de la maltractada cultura d’aquesta vall de músics, de pintors, de poetes, d’escultors... de bufons i de pallassos a l’atur.

 

Participació