«A 'Els invisibles' Catalunya està al meu pensament com un poble vençut i partit»

L'escriptora Isabel-Clara Simó, veïna de l'Ametlla del Vallès, presenta la seva darrera novel·la, una història coral plena de simbolisme

per ACN , 5 de febrer de 2013 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'escriptora Isabel-Clara Simó, abans de presentar la seva novel·la, aquest dimarts. Foto: José Soler

Isabel-Clara Simó ha presentat aquest dimarts la seva novel·la Els invisibles (Amsterdam Llibres) com una història "simbòlica i metafòrica" on Catalunya hi apareix reflectida "com un poble vençut i partit per una frontera que seria l'artificial frontera amb la Catalunya del Nord". Durant la presentació, Simó ha afegit que també s'ha inspirat en el paper de la dona al llarg de la història i en "tot l'immens exèrcit de gent que no té presència però que cada 4 anys els demanen el vot, que és l'única existència que tenen".


La desaparició d'una nena de quatre anys durant una excursió amb els seus papers serveix de punt d'inici a Isabel-Clara Simó, veïna de l'Ametlla del Vallès des de fa anys, per acostar-se a l'imaginari poble de Volterà i a les històries d'alguns dels seus habitants. Marcats de vegades per tràgiques circumstàncies, per fugides endavant o per renúncies, aquests personatges formen una novel·la coral ubicada a un municipi partit per una carretera que el divideix en dos. "És una frontera imaginària en un poble on hi viu un conjunt de persones que són gent molt notòria i tanmateix són invisibles, com si el poble tingués el do de la invisibilitat", explica Simó.

Un cant als pobles sense estat

L'escriptora assenyala que vol deixar en mans del lector les possibles interpretacions sobre aquesta invisibilitat però dóna algunes pistes: "Podria ser un cant a les dones invisibles, als pobles sense estat, als treballadors o a qualsevol anònim del món perquè hi ha sempre una petita elit que ho manega tot". L'autora valenciana remarca que al capdavall Els Invisibles són "la dona de fer feines, el que porta el cafè en el bar, aquell subsaharià... tot l'immens exèrcit de gent que no té presència però que cada quatre anys els demanen el vot, que és l'única existència que tenen", lamenta.

Isabel-Clara Simó construeix a la novel·la una història de vegades marcada per la tragèdia però que troba la llum en la solidaritat entre la gent, remarcant la importància de la unió entre les persones. Preguntada per la qüestió, l'escriptora nascuda a Alcoi (Alcoià) posa com exemples la manifestació de la Diada, la vaga general o el moviment dels indignats. "La gent que no té veu, té una cosa i és que són numèricament més forts i si són solidaris tenen una força que no tenien, i creu-me que als poderosos els fa molta por això", adverteix.


Uns cinc anys per escriure la novel·la
L'autora ha explicat que ha trigat entre quatre i cinc anys en escriure la novel·la, que pertany a les obres que ella anomena "de llarga durada". Preguntada sobre el fet que Volterà, tot i ser un poble imaginari, pot fer pensar en qüestions d'actualitat, Simó ha assenyalat que el llibre va ser acabat fa any i mig i que "d'alguna manera és coincidència o d'alguna manera és perquè la realitat es copia a ella mateixa".

L'escriptora, que s'ha definit a ella mateixa com "independentista i feminista", ha manifestat que mai ha escrit una novel·la que parlés obertament sobre aquestes qüestions. Simó ha dit que sempre ha defugit la novel·la biogràfica així com de convertir la novel·la en apologia d'una ideologia, però que els seus lectors han vist sovint que la seva obra ha estat marcada per aquests eixos. Preguntada pel procés sobiranista, Simó, vinculada a SI, ha reconegut que fa un any tenia unes majors expectatives i s'ha mostrat pessimista al respecte.

 

Participació