1 de 10

Tenim un problema: Granollers, on ets?

La no-crònica del concert d'aquest divendres a la NAUB1 amb Vàlius i Mates Mates

per Joan Gener Barbany, 4 de febrer de 2013 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat divendres 1 de febrer, altra cop a la NAUB1. Setmana rere setmana, des que Brubaker va engegar la primera gestió externa de l'equipament municipal, per Granollers hi han passat tot tipus de propostes musicals. Podríem qualificar-les com la diversitat que hi ha als marges de la música contemporània que es fa a casa nostra. Brubaker tenen vocació 'indie' i la seguretat de qui viu amb normalitat l'efervescència de la música feta als Països Catalans.

És sorprenent, quasi delirant i sobretot, molt impactant, veure que, amb el pas dels primers mesos de vida de la B1, la gent de Granollers -i comarca- no hi treu el cap. No s'hi val dir que amb Mazoni o Illa Carolina i Kaire hi havia prou gent o que amb Pau Alabajos o Paul Fuster, també. Perquè dient aquests noms només faltaria que fóssim pocs els qui parem les orelles.


Sí. A la B1 hi toquen grups que són poc o gens coneguts. Que no apareixen gaire sovint als mitjans generalistes i que només treuen el cap als musicals especialitzats -que tampoc tenen molts lectors-. Massa melomania, potser? D'acord. Començar sempre costa i fer anar tots els engranatges d'un projecte que vol aconseguir una personalitat cultural singular, vol temps. Fer-ho enmig d'una ciutat -i una comarca- que està plena de gent quieta, molt de mirar-se el melic i de criticar sense trepitjar, ho fa més èpic. Despertar les ciutats de ments adormides, quina epopeia!

Sí. Els de la B1 no es regiran per criteris comercials, ni potser per criteris del tot populars i és per això que no hi veureu certes propostes. Sí, la crisi apreta i és millor esperar que l'oferta cultural sigui gratuïta -encara que ni escoltis el que fan els artistes que hi ha a l'escenari-. Però és que, per colmo, els de la B1 et regalen entrada i cervesa si ets al seu newsletter!


L'oferta ja ha estat quantiosa i, sobretot, qualitativa com per començar a posar-se les mans al cap. No sé on paren els joves –i no tant joves– que reclamaven una sala de concerts. No sé on són els músics de la comarca que volen una escena, un lloc de referència. No sé què se n'ha fet de les entitats que hi volien fer coses –i que suposarien una pota més, molt necessària, imprescindible i diversa, d'aquest aparador que ha costat uns quants diners públics–.

On són les ganes de fer ciutat? Que no volem que la cruïlla de camins sigui un espai de cultura contemporània més enllà d'una festa major 'de collons', 21 km d'asfalt popular i trenta mil iniciatives petites i boniques?


Pel que fa a la música de divendres, Vàlius van demostrar que amb poc es pot fer molt. Potser una mica continguts, van tocar les cançons que podeu trobar al seu bandcamp i alguna de nova. Aquest franctiradors fan píndoles punk d'ironia conspiratòria. Crits i acords i tambors que sedueixen l'estimul de la filosofia subversiva feta música. I els Mates Mates, capaços de recollir molt bones crítiques, continuen presentant el seu Vida Animal (Famèlic Records, 2012). Són una mena d'orquestra folk d'apunts psicodèlics que juga bé dalt l'escenari. La pregunta és si sabran fer ferment i guanyar cos per convertir el que sembla un 'divertimento' interessant en una carrera singular.

 

Participació