«Intento que els meus documentals tinguin un efecte de retrovisor»

Entrevista a Agustí Coromines, guionista i realitzador de documentals que presenta 'Educar és la millor manera de lluitar' al Centre Cultural de Granollers

per Esteve Plantada, 24 de gener de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Agustí Coromines, realitzador de documentals granollerí Foto: Esteve Plantada

Agustí Coromines (Granollers, 1950) encara no ha escrit cap llibre, però té un munt de pàgines plenes d'històries, diàlegs, situacions i idees que han acabat a la gran pantalla. Realitzador de prestigi, Coromines sempre signa els guions de les seves pel·lícules i compta amb alguns èxits al seu currículum, com ara 'Castellers del món (Human Towers of the World)' o 'La tierra asoma. Amayuelas', entre d'altres. El seu cinema té un fort component social i, sovint, també una vinculació al món de l’educació, fet que és degut, potser, al passat de Coromines com a pedagog. Potser per això li va fer tanta il·lusió que el guardonessin recentment amb el prestigiós premi de pedagogia Marta Mata.


La seva darrera obra té un títol colpidor i rotund: 'Educar és la millor manera de lluitar'. Un documental que li ha portat més de 3 anys de feina i que va sorgir gràcies a un altre dels seus films. "En una projecció del treball que vaig fer sobre 'Ferrer i Guàrdia', la Rosa Cañadell, portaveu de l’USTEC, se'm va acostar i em va dir que volia fer un documental sobre el «Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra» (MST)". I així va començar la història d'un film que ara presenta a Granollers, en una projecció al Centre Cultural.

Documentació i rigor
El procés d'elaboració del documental ha estat llarg, com sempre. "Quan m’enfronto a una nova pel·lícula m’agrada dedicar una fase força extensa a la documentació", una tasca que va en paral·lel a la recerca de finançament. "Aquest estadi inicial pot durar, perfectament, un parell d’anys. En el cas d'aquest darrer, ens anàvem trobant amb la Rosa Cañadell cada 15 dies i fèiem lectures, tasques de recerca, reunions i contactes, fins que vam tenir ben madur el projecte". Durant dos anys van poder planificar de manera molt clara on calia anar a filmar. "En primer lloc, els campaments, el primer dels estadis del procés d'ocupació".

Si fem una mica de memòria, veurem que l'MST comença amb l’anomenada «revolució verda» de l'Amèrica Llatina. "Allà, la majoria de grans ciutat tenen barriades de centenars de persones que són expulsades del camp i van a la ciutat. D'aquí s’organitza el «moviment sense terra», amb un bon grapat de persones que opten per ocupar una terra on no hi ha ningú". També és aquí on comença un procés de repressió governamental i, també, de repressió dels latifundistes. "Per això, un dels lemes que tenen els nous habitants és «ocupar, resistir, produir». I, per a tots ells, l’educació és fonamental, és una de les potes que aguanta el moviment". Una de les primeres coses que construeixen en aquests assentaments és l’escola. "Per sort, he pogut veure com al capdavant dels campaments hi ha gent jove molt potent, molt ben preparada intel·lectualment. El treball educatiu de tots aquests anys ja es nota i això dóna molta força al moviment". 


Passió i il·luminació
L'educació és cabdal en el corpus d'aquest moviment de gent sense terra. I aquest és el motor que fa activar el motor creatiu de Coromines, un realitzador que necessita apassionar-se amb el tema que vol tractar. "Per fer un documental, cal que el tema m'estiri, m'ha d'agradar molt. Després ja passo a un procés molt constant i intens de recerca i de lectura, de treball silenciós". Coromines treballa aquesta part fins que arriba un punt en què hi ha una mena de visió interior que l'il·lumina, sense saber ben bé per què. "Arriba un moment en què veus com aquesta llum il·lumina la resta del procés i és quan comences a treballar el guió, la part més creativa de totes, la que té menys límits". I mai no comença a escriure el guió fins que no arriba aquest punt on el focus és clar. "Un guió no és enganxar coses, és desenvolupar aquest vèrtex entre sentiment i idea que arribes a sentir".

Tot seguit, entra en acció la feina més formal, "que també és un procés molt maco, perquè et permet construir, retallar i enganxar". Provar, al capdavall. "Es tracta de construir amb el llenguatge. El guió sempre acaba retallat, has de suprimir coses i línies. Al principi et dol, però després t’adones que és molt convenient fer-ho".

Treballant en la força d’un somni
Actualment, Coromines està acabant d’enllestir un altre documental de fort component ideològic que promet la intensitat i el rigor de sempre: 'La força d’un somni. De la escuela nacional a l’escola pública i catalana'. "És un documental sobre les lluites que va haver-hi a la transició per una escola pública catalana". 

El documental, produït conjuntament amb TV3, tanca una triologia dels moments més significatius i revolucionaris de l’educació a Catalunya. El primer va ser 'Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat'; el segon, 'Els mestres catalans, de la guerra a l’exili'; i el tercer, 'La força d’un somni'. "Per a mi, el segon d’aquests tres va ser especialment dur a nivell emocional. Recordo que sortia d'una entrevista i em quedava KO. Era massa fort veure gent de 90 anys per qui mai ningú s’havia interessat i que tenien una història brutal a explicar.

Confessa, també, que 'La força d’un somni' és un treball absolutament vigent. Un altre documental on el pes de la memòria i de la història ens interpel·la, un altre document que qüestiona la realitat on vivim des d’un punt de vista que comprèn el passat. "Jo no sóc historiador, només faig pel·lícules. Però sí que intento que els meus documentals tinguin un efecte de retrovisor. No són només obres per fer justícia amb la història". La idea bàsica és mirar enrere, reflexionar sobre els fets i el temps. "Per això hi ha molta gent que, quan els veu, diu que són molt actuals. I m’agrada, perquè el passat hauria de servir per fer una reflexió sobre el futur". 

Coromines presenta 'Educar és la millor manera de lluitar' Foto: Esteve Plantada

 

Participació