Antònia Font és aquí!

CRÒNICA del concert del quintet mallorquí al Teatre Auditori de Granollers

per Esteve Plantada, 20 de gener de 2013 a les 12:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
un moment del concert d'Antònia Font al TAG Foto: NacióGranollers

Festa grossa al Teatre Auditori de Granollers, un èxit de principi a fi. La Sala Gran, plena a vessar i polièdrica com poques vegades, mostrava un públic d’edats, condicions i entusiasmes sortosament diversos. A l’escenari, un grup que ja ha paladejat aquestes situacions abans: una devoció gairebé messiànica d'una platea totalment entregada. És increïble pensar que un grup com Antònia Font hagi arribat fins aquí. Però, de fet, Antònia Font és aquí, justament aquí, al seu lloc. I mai no s’havia mogut: pop fresc, un no-discurs entranyable i magnètic, malabarismes lírics d’estar per casa, i la comunió que atrapa per la senzillesa de saber-se gent corrent. Són a dalt de tot, aquí mateix.


El quintet mallorquí divideix el concert en dues parts molt diferenciades. La primera, més llarga i previsible, presenta totes les cançons del nou disc, 'Vostè És Aquí'. De dalt a baix i sense fissures, mostrant uns temes curts i intensos, microcosmos sonors i poètics, amb alts i baixos, amb subtilesa vocal i també pel boc gros -si és el cas-, amb lletres que no se sap encara per on transiten exactament, però que segueixen un camí propi i intransferible. No hi ha dubte d’aquesta personalitat que s’han guanyat gràcies a haver picat molta pedra sense vendre’s a res, sense abandonar la seva particular essència. La primera part es veu coronada per moments d'apoteosi vocal del públic -com per exemple a 'N’Angelina'- i pel final multitudinàriament coral de 'Per jo i tots els ciclistes', cantada amb la col·laboració d’unes quantes goles entusiastes. Bona manera d’acabar i bon presagi d’allò que havia de passar després.

Segona part d’èxits fulgurants
De traca i mocador, així de simple. Després d’una pausa de pocs segons, tornen a l’escenari per fer "algunes cançons més", com diu Pau Debon. Comencen els arpegis frenètics de 'Canta' i la Sala Gran sembla una pista de ball. De sobte -i malgrat el nom- aquesta sala s’ha fet petita. A 'Canta' li segueixen 'Fa calor', 'Vos estim a tots igual', 'Alpinistes-samurais', 'Armando rampas', 'Robot', uns vitamínics 'Extraterrestres' amb nous arranjaments, 'Wa yeah!' -de regal d’aniversari- , 'Icebergs i gèisers', 'Sospitosos' i amb 'Batiscafo Katiuscas' com a fi de concert immillorable. Una manera "d’alegrar-nos el dia" i d'alegrar-nos la vetllada, tal com podria dir Clint Eastwood. 

Concert memorable d'Antònia Font a Granollers Foto: NacióGranollers

 

Participació