«Llegir és un dels plaers més sostinguts de la meva vida»

Entrevista a la granollerina Carme Ballús, que publica el recull de contes 'Portes endins' a l'Editorial Alpina

per Esteve Plantada, 17 de gener de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carme Ballús s'estrena com a narradora de ficció Foto: Esteve Plantada

"Llegeixo des que tinc quatre anys. De petita, asseguda a la cadira de la Biblioteca, els peus no em tocaven a terra i sempre tornava a casa amb els ulls inflats". Carme Ballús (Granollers, 1955) té des de fa temps una dèria per les lletres que li devorar llibres. "Llegeixo molt i ho faig molt de pressa. En un cap de setmana, i sense deixar de fer res del què estic acostumada a fer, puc acabar una novel·la sencera". Aquesta dèria comporta estímuls i grans satisfaccions i també acaba comportant, amb el temps, un cuc per escriure les teves pròpies històries. És el cas de la Carme, que escriu i llegeix i, sobretot, recomana haver llegit molt per poder escriure.


"Llegir és un dels plaers més sostinguts de la meva vida", diu, "i considero que difícilment algú pot escriure si no ha llegit abans". Ara, aquest plaer la porta a intentar que siguin els altres qui gaudeixin de les seves històries. "Llegeixo molts contes, m’agrada especialment la brevetat". Calders, Rodoreda, Carver o Alice Munro són alguns dels seus escriptors predilectes, per dir-ne només uns quants d'una extensa llista.

Inici en l'escriptura a través de l’Ateneu
La Carme Ballús té una llarga trajectòria com a escriptora, però mai en la ficció. "Havia fet edicions de llibres escolars, del Pedrolo, del Jordi Teixidor, algun article a la premsa… Però mai havia tastat la ficció". Fa sis anys, la Carme va fer el pas. El detonant va ser l’entrada a l’escola d’escriptura de l’Ateneu. "Aquella experiència em va resultar molt estimulant, necessitava el curs de l’Ateneu per treure’m aquesta por d’escriure". Com a professors, va tenir dos mestres de primera, Andreu Ayats i Pep Albanell. Primer va fer el curs d’iniciació a la narrativa i, l’any següent, ja va especialitzar-se en conte amb dos cursos més. "Quan comences a escriure, crec que va bé fer algun curs, sobretot per compartir amb altra gent allò que escrius". És la manera de tenir amics i filtres que ajudin a millorar. "Vam coincidir un grup molt maco, i amb la major part encara seguim treballant plegats".

Amb bona part d'aquests companys van fundar el grup literari Pep Campei i van publicar una novel·la conjunta, 'L’Artefacte' (Cossetània, 2010), guanyadora del premi Vila d’Ascó. Amb la gent que forma el grup encara es van trobant regularment, cada dues o tres setmanes, i també es comenten tot allò que van escrivint. "Escriure 'L’Artefacte' va ser com construir un meccano. Vam partir de contes que cadascú de nosaltres teníem escrits i vam inventar sis personatges de ficció". El llibre és la història de sis escriptors novells que es presenten a un concurs literari, amb alguna sorpresa final. 


El camí fins a 'Portes endins'
Aquesta novel·la va ser el primer pas en el món editorial de la ficció. Però tot es remunta en el segon curs que la Carme fa a l’Ateneu, quan comença a perdre la por a publicar i mou els seus relats per concursos i editorials. És el cas d’alguns dels contes que apareixen al seu primer llibre d’autoria única, 'Portes endins', publicat per l’Alpina a la col·lecció Marcòlic. "Vaig arribar a l’editorial a través del llibre que s’està fent del Carrer Corró. Un dia, parlant amb la Marina Martori, vam decidir que publicaria el llibre amb ells. De fet, jo ja coneixia la col·lecció perquè havia llegit alguns títols".

'Portes endins' és un llibre de contes, on hi trobarem històries recents i d’altres que tenen uns cinc anys. "He dividit el llibre en dues parts, una amb els contes que passen ara i aquí i l’altra amb els contes que passen lluny en el temps o en l’espai". Al llibre també es poden trobar contes més amables i d’altres que busquen la part més tèrbola, "tot i que haig de dir que jo no tinc tendència a carregar les tintes, ni de la part més emotiva, ni de la part més morbosa. Intento contenir, però també vull experimentar portant els contes a la banda més ombrívola".

Tirar endavant i descobrir mentre s’escriu
"Per fer un conte parteixo d’algun sentiment o d’una sensació que després vesteixo amb una anècdota, amb una història i uns personatges". Un cop té aquesta història, el primer que fa Ballús és situar el punt de vista. "Llavors, vaig tirant endavant, però rarament tinc clar com anirà des del principi al final, en contra de tots els consells que m’han donat a les classes de l’Ateneu". En el seu cas, la història va donant tombs mentre es crea. "Sí, és com si anés buscant el camí i, de fet, això és el que més em diverteix. El que vaig escrivint sempre em porta a un lloc que no era el que pensava inicialment".

De la primera part, 'De portes endins', Ballús confessa que sent debilitat pel conte 'Silencis de ciutat'. "Parteix d’una història que em va impressionar molt, la d’aquells adolescents que van cremar un indigent a un caixer automàtic de Barcelona. És un dels primers contes que vaig escriure i l’he mantingut i treballat perquè m’agrada molt". De la primera part, també destaca 'El pot d’arròs'. "És més simpàtic. A diferència de molts dels altres relats, mostra la meva vessant més humorística i festiva". De la segona part, titulada 'De bat a bat', està especialment contenta de com va quedar l’ambientació i l’atmosfera de 'L’obrador del carrer Montsió' i també de 'La darrera carta', que explica la història de Galileu des del punt de vista de la seva filla.

"La sensació que jo tinc en publicar aquest llibre és de tancament d’una etapa. Són contes que no han estat pensats per fer un recull, que han estat fets al llarg de sis anys". Aquesta etapa és una fase "d’anar provant" que ara tanca amb la publicació de 'Portes endins'. Els nous projectes ja seran més intencionats. "Tinc la idea de fer un recull de contes amb un fil conductor i un línia. I espero no trigar 5 anys a publicar-lo!", diu, de manera entusiasta. Així és com ha llegit des que tenia quatre anys, i així és com escriu cadascuna de les línies dels seus contes. Si llegir és un dels plaers més sostinguts de la seva vida, ara el plaer és poder descobrir els seus propis contes des del ulls del lector.

Carme Ballús, amb el seu llibre de contes 'Portes endins' Foto: Esteve Plantada

 

Participació