1 de 10

Els altres també hi són

CRÒNICA del triple concert de divendres a la sala NAUB1

per Joan Gener Barbany, 14 de gener de 2013 a les 11:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Actuació de Murnau B Foto: Frederic Navarro (http://www.fredericnavarro.com)

Aquest divendres 11 de gener, trèiem el nas a la sala NauB1 per encetar la temporada del 2013. Ens proposaven descobrir tres propostes de la mà del segell Jacquard Recs, que té devoció per mantenir pur el concepte 'indie'. Autogestió i música allunyada dels pentagrames amb vocació de masses.


Els primers van ser Murnau B -nom robat al director alemany-. Baix i guitarra, descàrrega directa de música tempesta. Un diàleg de cordes, distorsions i pedals, cercant allò
que no es pot tocar però que s'hi intueix una forma. Liderats per Lluis Rueda (El Petit de Cal Eril) a l'experiment hi faltava el bateria i vam agrair el joc amb un sintetitzador analògic. Especialment lúcids quan coincidien tocant amb pues, els contrapunts dins les mateixes cançons ens van introduir a una nit diferent. Soma ens va semblar la cançó manifest.




Pujava sol Maurici Ribera o The Missing Leach , un rara avis d'aquest país, que volta per mig món, puja al podi de l'anti-folk fet aquí. Surf, pop lo-fi, balades destartelades i rock de tornades, a les cançons hi prima una actitud bàsica però autèntica. Va alternar el format en solitari i amb banda, i com aquell que diu “vinc aquí a fer cançons” va fer Snow, Water of life i l'aconseguida Friends of Nacho Cano, entre d'altres.


I atenció! pareu les orelles si sou dels que us agraden les melodies destartelades, els crits tribals i els experiments amb aparells electrònics....  PacoSan és el vostre grup. Punk màntric, psicodèlia terrenal i viatges al no-res, les etiquetes queden curtes i podrien ser els germans de ZA!. PacoSan és com anar a marcar camí amb sabates noves, com fer música sense filtre, com qüestionar, des del so, el què hi ha. I quan un grup es treu del barret tres bisos com els que van oferir, només queda dir: quan tornen?

Una nit per copsar allò que comença a ser evident: tenim els altres, els qui se la juguen per fer-nos saltar els marges, els qui troben or lluny d'aquest pop que alguns s'entesten a dir-ne quotidià.


PacoSan Foto: Frederic Navarro (http://www.fredericnavarro.com)

 

Participació