Banzai!

per Santi Montagud, 11 de gener de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Granollers, Granolleig, Granofosc, Granossol. Eren les 23 hores i 30 minuts d’una nit de dimarts sense lluna i la Pedra de l’Encant el lloc de trobada. L’escamot de la pàtria nostra (EPN) havia nascut feia pocs mesos amb l’objectiu de lluitar en favor d’aquesta terra i contra les agressions tant internes com les que vénen de ponent, allà on diuen, amb raó, que els ciutadans son 'más espanyoles que los de aquí'. I arribaren tots: Un, dos, tres, quatre... amb sabatilles esportives, texans i jerseis gruixuts. El número 2 portava un pal llarg i prim, el número 4 una motxilla, el número 1 un cotxe de tercera mà que deixà aparcat al carrer sant Josep. I fins allà van anar, dins el cotxe música de Sangtraït, fum de maria, “xupitos” d’Aromes de Montserrat i direcció al turó de la torre de Pinós.

Després d’enfilar el camí de carro, de maltractar un parell de vegades els baixos de l'automòbil i de deixar enrere un cotxe de vidres entelats ple de pells i de salives, arribaren a l’objectiu. Deixaren el carro al costat de la torre, entre l’immens hospital que els va veure néixer i tot aquell muntatge de dipòsits de ciment plens d’aigua, de tanques amb punxes i càmeres de vigilància. Diuen que, en les nits de lluna plena, els esperits de les bruixes que moriren penjades al turó de les forques llancen maleficis contra els responsables de violar aquella terra. Aleshores l’u, el dos, el tres i el quatre, amb quatre passamuntanyes i vuit guants, s’enfilaren per les parets de pedra, conqueriren la torre i tornaren a la ciutat. Quatres cerveses Arts a la Puput, tres pixarades a la paret de Banesto i cap a casa amb la satisfacció de la feina ben feta.


Dimecres el sol es llevà enlleganyat i humit de suc de taronja, la ciutat era allà on sempre i la torre dominava la vall. La torre de guaita, la torre de pedra antiga, la torre d’un temps de bruixes, de fades i de cavallers. La fotografia d’en Cruz immortalitzà el resultat de l’acció nocturna de l’escamot, però, el número 4 era un despistat i la nit sense lluna no ajudà gens.

El molt cabró s’equivocà de bandera. Banzai! defensors de la terra, banzai! 

Foto: David Cruz

 

Participació