La llibreria La Gralla, el far cultural de Granollers

REPORTATGE: De sistema cooperatiu i formada per 8 socis i 10 empleats, ha demostrat un admirable compromís a l'hora de difondre la lectura i dinamitzar la cultura a la ciutat

per Pol Artola Riera, 25 de desembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Malauradament, la posició que la cultura ocupa a Granollers és més aviat perifèrica (en tots els sentits de la paraula), normalment apartada del centre neuràlgic de la ciutat, que pràcticament només ocupa per Festa Major i en altres celebracions populars com quan els Xics de Granollers enlairen castells o cada dijous de Mercat. La insuficient i mal promocionada oferta cultural granollerina de la resta de l’any, tot i que acceptable en termes de qualitat i pluralitat, és percebuda com a poc atractiva, sobretot per part dels joves. I tot i que sembla que ha revifat durant els últims anys, la preocupant manca de públic, el creixent desinterès dels joves envers la cultura i els insuficients esforços de l’Ajuntament no ajuden a ser massa optimistes.

Albert Forns (Granollers, 1982), periodista i escriptor recentment guardonat amb el premi Documenta 2012 per 'Albert Serra (la novel·la no el cineasta)', és extremadament crític en aquest sentit: afirma que la ciutat és morta culturalment i defineix l’oferta en aquest camp com a inexistent. "Per molt que l' Associació Cultural faci cinema els divendres o l'Esquerda programi recitals algun dijous, la ciutat és morta culturalment parlant, perquè la cultura ha d'existir sempre, constantment". Per no poder, diu, al·ludint a l’oci nocturn, "no pots ni fer una cervesa a la nit, perquè tots els bars tanquen a les dotze i per tant, la forma de cultura més bàsica, que és enraonar, tampoc es dóna. Granollers viu totalment subordinada a les botigues, i per tant és una ciutat que a les nou de la nit tanca, just quan les botigues abaixen les persianes". Des de l’Ajuntament, diu Forns, "s'ha preferit fomentar la cultura popular -festa major, castellers, gegants, esplais o corals- que no pas l'altra cultura, la de les set arts clàssiques". Una prova d’això és que de la Fàbrica de les Arts, el primer equipament que es va obrir va ser La Troca, centre dedicat a la cultura tradicional i popular.


ls Xics de Granollers actuant a la Plaça de la Porxada Foto: Juank Casado

Núria Maynou (Granollers, 1988), músic i col·laboradora a diferents mitjans culturals, apunta que pel que fa a cinema, "el Cineclub i la programació del Centre Cultural és de qualitat, però hi ha poques coses més d'aquest nivell". Tant Maynou com Anna Ballbona (Montmeló, 1980), poetessa resident a La Garriga, creuen que el ventall d’activitats ha millorat últimament, sobretot amb l'obertura de la Sala NauB1 , ja que "programa concerts de grups del moment que vénen de Barcelona i d'arreu de Catalunya, a més d'oferir un espai sonor de qualitat", convé Maynou. "Tot i això, es troba a faltar la iniciativa privada", comenta Ballbona. Això és degut en part, deixant de bada la crisi econòmica i totes les conseqüències que se’n deriven, a un excessiu intervencionisme per part del consistori, capficat en programar i gestionar gran part de la producció cultural de la ciutat. Una actitud confrontada a un laissez-faire que, combinat amb polítiques d’ajuda i suport a la iniciativa privada, seria de ben segur molt més enriquidor i saludable per la cultura de la ciutat. L'ajuntament, en aquests casos, hauria de ser, més que programador, un agent proactiu que incentivés i facilités la realització d'aquestes activitats.

Des de la regidoria de cultura del consistori, en canvi, Alba Barnussell (PSC) defensa que el nombre d'actes i de locals per crear i consumir cultura és molt elevat si es compara amb altres ciutats de 60.000 habitants com Granollers. Només cal mirar cap a Vic, per exemple, amb una població equivalent a dos terços de la de la capital vallesana i una vida cultural molt més sana i viva, per adonar-se de la fragilitat d’aquest argument. La regidora destaca equipaments (d’això no en falten) com les dues biblioteques (Can Pedrals i Roca Umbert), els diferents Centres Cívics, el Teatre Auditori o el Teatre de Ponent , un referent en programació alternativa. "L'oferta cultural de la ciutat és molt àmplia i diversa, tot i que sovint poc coneguda i comunicada", reconeix en última instància. Aleix Salvans (Granollers, 1988), guionista i fill d'un dels fundadors d'Els Blaus, coincideix en aquesta última apreciació: "l'oferta no és tan dolenta com ens sembla, però menys la Festa Major, el Musik'N'Viu i les actuacions a Can 60, tot sol ser car i no es publicita prou".

Enmig d’aquest panorama més aviat desesperançador i ocupant-hi un lloc central, no només de manera física sinó també simbòlica, hi trobem la Llibreria La Gralla. Tal i com expliquen al seu bloc, La Gralla va néixer com a llibreria al número 9 del carrer Museu l'any 1966. Deu anys més tard, a banda d'aquest primer establiment, La Gralla va obrir un nou local al número 50 del carrer Sant Jaume dedicat únicament a la venda de productes de papereria. L'any 1991, es va traslladar des del carrer Museu al seu emplaçament actual, un nou local molt més espaiós al centre històric i comercial de Granollers. A finals del 2004 va inaugurar l'ampliació de la seva superfície comercial integrant la papereria dins del mateix edifici, es va ampliar l'espai destinat a llibreria i es va crear l'Espai Gralla, destinat a la celebració de presentacions literàries i exposicions.


Fundada amb la intenció de convertir-se en un instrument eficaç per pal·liar les carències culturals, socials i polítiques del moment, La Gralla va ser, en l’última etapa del franquisme, un pol d’intercanvi cultural entre la clandestinitat i la societat, tal com explica en Frederic, un dels socis més veterans de la llibreria: "En aquella època actuàvem com un centre de recepció de notícies i persones, recollíem diners per alliberar presos polítics i, fins i tot, impartíem cursos de català".

La llibreria, de sistema cooperatiu i formada per 8 socis i 10 empleats, ha demostrat (i segueix fent-ho) un admirable compromís a l'hora de difondre la lectura, sobretot entre els més joves, i dinamitzar la cultura a la ciutat. Es tracta d’un dels pilars de Granollers: "La Gralla s'ha anat convertint en 'la' llibreria de la ciutat, el pol sobre el que gira la lectura, els lectors i els llibres a Granollers. Això s'ha fet a base de perseverança i passió", afirma Albert Forns. La dedicació en el tracte al client, exquisit i personalitzat, i la persistència en les activitats literàries els ha convertit en un referent no només a Granollers, sinó a tota la comarca. "Sense La Gralla no podríem entendre la ciutat de Granollers. Des dels seus inicis ha tingut un paper fonamental a l'hora de construir la identitat de la ciutat", conclou la regidora Barnussell.

La Gralla, per l'entrada del C. de Santa Elisabet Foto: Pol Artola

L'esperit filantròpic i aquesta vocació de servei a la societat es veu reflectida en accions i projectes concrets com son tertúlies literàries adreçades a nens i adolescents, presentacions de llibres d’autors coneguts arreu de Catalunya , exposicions de pintura o fotografia, promoció d’autors i publicacions locals i comarcals o l’aportació de la dotació econòmica (5.000€) del Premi d’Humor i Sàtira Jaume Maspons i Safont (XI edició), que a principis d’aquest mes es va entregar a Pere Josep Palou Mas per la novel·la Democràcia Absoluta, entre molts altres. Així, La Gralla ha estat reconeguda al llarg de la seva trajectòria amb el Premio Nacional a la difusión del Libro 1988 del Ministeri de Cultura o el Premi a la promoció del llibre en català 1992 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Al capdavall, però, tots aquests esforços perden empenta en topar amb el model de ciutat que sembla que s’ha acabat implantant, una ciutat-dormitori esmorteïda culturalment parlant, excessivament sotmesa a les pressions veïnals i als comerços: "En aquest sentit, tenim la ciutat que ens mereixem, per això els que ens creiem això de la cultura o hem acabat marxant o fem més vida fora que dins de Granollers", sentencia amargament Forns.

 

Participació