«Les persones ens belluguem per la força d'un ideal»

Entrevista a Carles Pujol i Marta Abelló, autors de 'La Força d'un ideal' (Témenos Edicions)

per Esteve Plantada, 6 de desembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marta Abelló i Carles Pujol, a la trobada d'autors comarcals del darrer Sant Jordi, a Granollers.

En Carles Pujol (Santa Maria d'Oló, 1952) és un idealista d'aquells que ho són per convicció, sense ornaments. Va acceptar el repte d'entrar a l'Ajuntament de Lliçà de Vall per no defugir la responsabilitat de provar d'arreglar les coses. Aquesta va ser la força del seu ideal. "He estat 24 anys de regidor de Medi Ambient". L'any 2007 va plegar, definitivament, de la política. "Tenia un munt de vivències acumulades, i quan vaig plegar vaig dir que això ho havia d’explicar. Però jo no sóc escriptor". La Marta Abelló (Barcelona, 1972) va aparèixer en el moment precís. El resultat, un llibre que es diu La força d'un ideal, editat per Témenos i escrit a quatre mans. Més o menys.


"En Carles em va dir que tenia uns apunts d’una cosa que va passar al municipi i, tot seguit, em va ensenyar unes fotos del famós incendi del 86". Aquí comença tot. La Marta, que prové d’un camp força allunyat del gènere realista, de sobte es va trobar immersa en una història i un tema totalment arrelat a uns fets, a un paisatge i a unes persones. Tots ells reals. "La nit de l’incendi va ser terrible, i també va ser el moment d'adonar-se que els residus no eren cap broma", recorda en Carles. "De fet, la novel·la comença en aquell moment, en una nit de foc i de por. No érem conscients de la cura que necessitava el Medi Ambient. És que estem parlant que va haver un moment en el qual Lliçà de Vall era el poble més contaminat d’Europa!". La Marta ho corrobora. "Tot eren pudors, es notaven molt i la gent en parlava". "Pudor d’ous podrits!", remata en Carles. I detalla com li va anar explicant tot aquest munt d’històries a la Marta, i com ella en va fer, de tot això, una trama novel·lística.

Quan la ficció no supera la realitat
"Jo no volia un llibre de vivències", diu en Carles, "volia una novel·la". Per fer-ho, la Marta va tenir clar que calia seguir dues línies narratives. "Una, la real, la d’en Carles Pujol. I l’altra, la d’una família que va seguint el procés de canvi de Lliçà de Vall". La transformació d’un poble eminentment agrícola a un poble industrial, amb tots els problemes que sorgiren de l’aplicació industrial. "La història de la família és inventada, però podria ser perfectament real". És la vella història que diu que la realitat sempre supera la ficció.

En Carles recorda perfectament moltes lluites amb empreses químiques establertes al poble que no complien la normativa municipal. "És desencoratjador, perquè la llei acaba perdonant. No hi ha cap càstig exemplar a cap empresa contaminadora. Però, si insisteixes i ets perseverant, pots aconseguir alguna una millora. Però cal persistir, i molt". En realitat, per això tenia tantes ganes de fer aquest llibre. "Jo sempre havia pensat que la feina que féiem era molt desconeguda, invisible. Als meus companys, quan estàvem vivint els processos, els deia que allò era de pel·lícula".


"Hi ha alcaldes que dediquen temps i diners a què la seva gent vagi bé, i d’això ni se’n parla. Als ajuntaments també es fan coses ben fetes", diu en Carles. I la Marta assenteix mentre explica que la novel·la conté aquestes ganes d'explicar aquesta realitat, "que la gent sàpiga que als ajuntaments també hi ha gent que treballa i que treballa bé. Que hi ha gent que treballa per afavorir una cosa tan menystinguda com el Medi Ambient, per exemple". Un ideal que necessita força, sens dubte.

Les persones es belluguen per la força d’un ideal
Per redactar el llibre, la Marta va haver de recollir moltes de les notes que en Carles ja tenia escrites, unes notes que va dividir en capítols amb els fets més importants. "A partir d’aquí, jo anava desenvolupant més la línia de la família. Les notes m’anaven molt bé, perquè podia incorporar coses reals a la trama de ficció. De fet, també vaig incorporar la diada de la sega, fruit d’unes notes de l’àvia del Carles". El procés d’escriptura ha durat uns vuit mesos. Prou de pressa i prou diligents, fet que demostra que el tàndem ha funcionat a la perfecció. "I això que abans del llibre no ens coneixíem!".

Un cop acabat el llibre, la feina d’edició va anar a càrrec de Témenos Edicions . La Marta i en Carles estan especialment satisfets de la presentació de la novel·la a Lliçà de Vall, amb una sala de l’Ajuntament plena a vessar amb més de 100 persones. "Jo crec que el llibre pot agradar a tothom, no només a la gent de Lliçà de Vall. El fets que passen poden passar en d’altres països i en d’altres continents. És una història universal. Les persones ens belluguem per la força d’un ideal, aquí i arreu".

Un ideal al qual en Carles s’hi ha dedicat al llarg de tota una vida, tal com diu l’Imma, la seva dona. "I té raó, aquesta força és el que m’ha empès a fer coses". Més que una novel·la en favor de l’ecologisme, és una novel·la que alerta dels perills de la realitat. "Jo em trobava amb molts pals a les rodes quan intentava exercir les meves obligacions com a regidor", confessa en Carles, resignat. "Abans, als Ajuntaments del principi de la democràcia eren més idealistes. Ara tot s’ha corromput bastant, el sistema està totalment desgastat", sentencia la Marta. Per això aquest títol, que va sorgir sense voler-ho, mentre el llibre creixia. "Era resumir allò que estava escrivint, res més", diu la Marta. De vegades, les coses més simples són les que concentren més contingut. Per això, també cal que hi hagi llibres que expliquin veritats doloroses, encara que sigui a través dels ulls de la ficció.

 

Participació