Temps de votar...

Fa vuitanta anys els vallesans van votar per primera vegada la composició del Parlament en uns comicis tan transcendents com els d'aquest diumenge

per Diego Sola, 21 de novembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Porxada a començaments de la dècada de 1930. Foto: Joan Canal (Arxiu Municipal de Granollers)

Diumenge mandrós. El sol semblava tenir problemes per sortir del seu niu per la serra de Llevant. Però s'acabà llevant. També en Jaume de Palou que, de la finestra estant, va remugar unes paraules indesxifrables contemplant una tímida però amenaçant gebrada sobre els conreus del seu mas. La Maria Rosa, la seva dona, ja havia sortit a recollir els ous de les gallines i a treure aigua del pou més fred de novembre. S'apressaren a arribar puntuals a la missa de vuit a Sant Julià de Palou. "Noi, em tens farta de tant córrer! Què no podíem venir a la missa de dotze com cada diumenge!?". Les intencions d'en Jaume eren unes altres: aquella era una jornada per voltar, votar i mirar, encuriosit, el curs de la democràcia.


Aquest dimarts, 20 de novembre, s'acompliren vuitanta anys de la celebració de les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya. L'esdevenir de la història ha volgut que, just la setmana d'aquesta efemèride, els catalans i les catalanes tornin a la mateixa cita electoral amb un redoblament de tambors d'idèntica transcendència que la ja octogenària convocatòria de 1932. Principis i finals. Temps de votar. Ahir i avui.

Radiografia electoral d'una comarca canviant
Fa vuitanta anys, el Vallès Oriental era una comarca d'uns 65.000 habitants, 13.000 dels quals vivien a la vila de Granollers. A començaments dels anys 1930 el paisatge vallesà encara era eminentment agrari, tot i que la indústria manufacturera (principalment, el tèxtil) ja havia fet forat en una comarca que, a diferència del seu Vallès germà, no havia fet la Revolució Industrial amb la força de la primera corona metropolitana. Som i hem estat una terra de transició, una síntesi entre modernitat i conservació. Però... una comarca conservadora?

No pas l'any 1932, a parer dels resultats d'un sistema de partits canviant amb la sacsejada que suposà l'establiment de la República i la Generalitat el 1931. Aquell diumenge 20 de novembre de 1932 l'Esquerra Republicana de Francesc Macià s'alçà amb una imponent victòria al Vallès Oriental, aconseguint el 51% dels vots. La capital vallesana registrà un 57% de sufragis per a ERC. Per la seva banda, la Lliga Regionalista, el partit hegemònic del catalanisme polític des de 1901 fins al sotrac de 1931, aconseguí a la comarca un 35% dels vots, aplegada sota la marca electoral Concòrdia Ciutadana (que es feu amb un 27% dels sufragis a Granollers). Una Catalunya i un Vallès canviants.


Només homes de més de 25 anys
Aquell diumenge fredolic de novembre, la Maria Rosa feia cara de pomes agres mentre el seu marit voltava per tota Granollers. Un home anònim fascinat per la força de la democràcia que, per primera vegada, requeria els ciutadans per triar els representants del Parlament de Catalunya, una institució que havia de representar la sobirania del poble català en el seu conjunt i que no tenia precedent des de les estamentals Corts catalanes anteriors a 1714. Fita històrica. Congratulació general en nom de la llibertat i la democràcia. Molt bé, però... quins ciutadans estaven convocats a les urnes?

Primera sessió del Parlament després de les eleccions del 20 de novembre de 1932. Foto: IMHB

La Maria Rosa tenia motius per mostrar-se enfadada. Les primeres eleccions nacionals democràtiques cridaven a les urnes a tots els homes majors de 25 anys amb veïnatge administratiu a Catalunya. Només homes. Al nostre país, la dona no va poder exercir el vot fins a les eleccions generals de 1933. Mentrestant, el seu home, en Jaume, aliè a l'enuig de l'esposa, comprava per 25 cèntims de pesseta el setmanari La Gralla al quiosc d'en Mulet, a la que avui coneixem com a plaça de Maluquer i Salvador. Encara podem veure la torreta del quiosc sota la qual el pagès de Palou comentava amb uns veïns la polèmica del dia, que pot llegir-se en l'històric setmanari catalanista granollerí: «En nostra darrera edició volíem publicar totes les candidatures en lluita a la circumscripció de Barcelona, o sigui les que es poden votar pels electors de Granollers. Més, un descuit del caixista, del qual no ens adonàrem en fer la correcció de proves, féu que es deixés de publicar la candidatura de la Lliga Regionalista».

I quin descuit del caixista! L'escàndol estava servit i, naturalment, emplenà les tertúlies dels convilatans. «Això motivà no pocs comentaris», continuà explicant l'editor, «que serien justificats si per damunt de les diferències polítiques, no ens posés a cobert de suposicions malèvoles la nostra conducta, sempre clara i sempre recte, de respecte a totes les maneres de pensar». Per esmenar la sonora errada, el setmanari publicà aquell diumenge d'eleccions la candidatura electoral de la Lliga.

Eleccions, eleccions, eleccions...
Els catalans de l'autonomia republicana no van tornar a ser cridats expressament per a votar el seu Parlament nacional, tot i que sí tornaren a votar el 1933 i el 1936 en eleccions generals espanyoles. No fou fins el 1980, només un any després d'aprovar-se en referèndum l'Estatut d'Autonomia del nou període democràtic (i dos anys després de la reinstauració de la Generalitat), que el poble fou convocat a escollir un nou Parlament. De tardor a primavera. Les primeres eleccions de l'autonomia recuperada se celebraren un diumenge 20 de març. Al Vallès Oriental una nova coalició electoral, Convergència i Unió, s'alçà amb la victòria amb un 34% de vots (un 39% a Granollers) i obriria a la comarca un cicle ininterromput de victòries fins el dia d'avui. En un segon pla, el PSC i el PSUC es disputaren l'alternativa (com al conjunt del Principat) amb un 23 i un 18% dels vots, respectivament.

Des d'aleshores, es votà la composició del Parlament sempre en dates primaverals. Fins que el president Pujol convocà anticipadament les eleccions per a la cinquena legislatura, que foren organitzades per al novembre de 1995. Tanmateix, l'ocre tardoral tornà a ambientar les conteses electorals catalanes. Així, hem votat l'octubre de 1999 i els novembres de 2003, de 2006, de 2010 i –ara– de 2012. Com en temps de la Generalitat republicana. De fet, enguany, només cinc dies després del vuitantè aniversari d'aquells primers comicis. La transcendència uneix totes dues convocatòries.

Entre l'entusiasme, les grans figures i la vida quotidiana
Aires de 1932. Un míting amb «sorollosos excessos». Així titllà l'editor de La Gralla l'acte electoral que, quatre dies abans de les eleccions, el Partit Republicà Radical organitzà al cinema Mundial del carrer Príncep de Viana, avui dia tristament tapiat i abandonat. S'esperava que el líder del partit, el polèmic i populista Alejandro Lerroux, visités la capital vallesana. La sala era plena de gom a gom i el míting acabà amb crits i burles d'alguns militants d'Esquerra Republicana que, divendres, en el tancament de campanya, organitzaren el seu propi acte amb Lluís Companys al capdavant. Les grans patums dels partits havien desembarcat a Granollers.

Però la vida és elegir, plorar i riure. Del Mundial al Majestic, l'altra gran cinema clàssic de la capital, la Maria Rosa tingué clar –en fullejar el setmanari que el marit deixà sobre la taula per l'hora de dinar– com acabarien, tots dos, aquell diumenge de tardor: «Grandiós programa totalment sonor avui a la nit al Majestic, la sala dels grans espectacles. Estrena del grandiós film còmic documental, totalment en espanyol: Congorila. Pel·lícula 'Fox' realitzada en les selves africanes per l'explorador Johnson i la seva esposa i, després, una altra estrena! Un altre èxit indiscutible: Cocktail de celos». Còctel de transcendència històrica... només separada per vuitanta anys.

Primera plana del setmanari granollerí La Gralla del diumenge electoral del 20 de novembre de 1932. Foto: Arxiu Municipal de Granollers

 

Participació