On crema l'odi i l'amor

Crònica de l'obra 'Incendis', en cartell al Teatre Auditori de Granollers el 8 i 9 de novembre

per Joan Gener Barbany, 13 de novembre de 2012 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Clara Segura i Julio Manrique, protagonistes d'Incendis Foto: Laperla29

Incendis és un riu abundant, que s'ho emporta tot per davant i que et fa esbufegar a cada revolt. Explica un conte on dues històries s'entrelliguen en un combat que t'atrapa i et colpeja. Des del principi, amb escenes d'una intensitat bestial i trepidant i amb flashbacks continuats, sobtats, durs i sorprenents, les dues històries van xocant fins a ser-ne una, rodona i quasi perfecte, amb un regust difícil de desxifrar.


La primera de les dues històries comença amb la lectura d'un testament per part d'un notari. L'última voluntat de Nawal, que ha estat callada els últims cinc anys de vida, esclata en forma de dues cartes per als seus dos fills bessons, Jean i Simon. Cap de les dues cartes són per ells. A Jean, professora de matemàtica pura i amb una vida que s'insinua discreta, Nawal li demana que inici la recerca d'un pare que creien mort a la Guerra del Líban, i a Simon, boxejador amateur i barroer, li demana que faci el mateix amb un germà desaparegut. Simon, enrabiat per la relació amb la mare, rebutja fer-ho. Jean, accepta la incertesa i comença a descobrir l'autèntic vincle que l'unirà a la seva mare.

L'altra història comença amb un amor secret entre dos joves d'un poble rural del Líban. Embarassats per sorpresa, decideixen explicar amb la fermesa de l'amor, i aquella mateixa alba, la voluntat de tenir el fill a les seves famílies. La noia rep un cop brutal. La reacció de la mare, arrogant i insensible, no admet rèplica. Ordena l'agenollament de la jove per acceptar que es tancarà a una habitació fins el dia del part i el fill serà donat just després de l'acte. La vida de la noia es trenca amb amb una ruptura que en marcarà el destí. Després de la desaparició del jove enamorat, li roben el primer fill i, anys després, en un no-viure, la noia promet l'última voluntat de la seva àvia, llegir i escriure per esquivar la misèria humana que l'envolta.


Incendis ens parla de l'horror, la misèria i l'odi de la guerra i de la violació de la dignitat. I alhora, també parla de l'anhel per la cultura, del simbolisme dels fets i les promeses, de l'esperança de viure la Història, i de l'amor d'una mare. Quatre actors i tres actrius que donen vida fins a 13 personatges. Una presència inquietant del fantasma de la mare, la força vital de dues dones, un notari mig despistat que acaba sent cabdal per la història, dos joves aventurers i perduts volent amagar els sentiments o tres personatges del passat que van obrint totes les portes d'aquest singular infern.

Incendis és una història -escrita per Wadji Mouawad- que et transporta allà on crema l'odi i l'amor. L'adaptació teatral d'Oriol Broggi persegueix potenciar la interpretació dels actors i actrius per transmetre el text de forma nítida, i ho aconsegueix. Incendis és simbolisme, contingut i exigència –tant a l'interpret com a l'espectador– i, per això, acaricia allò que volem que sigui la cultura. Si podeu, aneu a veure-la.

 

Participació