«Tenim unes lletres molt personals que expliquen circumstàncies vitals d'una manera molt bàsica»

Entrevista amb el grup vallesà 'Illa Carolina', que acaba de publicar el seu primer disc, produït per Miqui Puig i enregistrat a Caldes de Montbui

per Esteve Plantada, 10 d'octubre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Illa Carolina a l'estudi. Foto: Anna Rigau

Acaben de treure al mercat el seu primer disc, Illa Carolina (Buenritmo i LAV, 2012), tot i que ja fa força temps que volten pel circuit indie català. Pas a pas, amb actitud i amb paciència, el grup vallesà que comanden Carol Badillo i Aleix Prats va omplint de personalitat un projecte que viu de la pausa, de l'atmosfera, d'embolcallar el públic amb una proposta suggeridora i molt singular. "Ens agraden grups com Fred i Son, Me and the bees, Stereolab, Orange Juice, Radio Dept o Mishima". Uns referents que marquen un camí que va pels marges i que aposta per una actitud i una manera de viure la música.


El seu primer disc vol mostrar algunes de les coses que han anat païnt aquests darrers anys. De fet, Illa Carolina va ser gravat al febrer, però l’Aleix i la Carol portaven un any fent la producció. "Abans de fer el disc vam editar dues maquetes, no ens volíem clavar la patacada de muntar la banda i gravar un disc sense haver rodat les cançons. De fet, no volíem tenir aquella pressa que és té per fer disc". La pausa necessària, el no precipitar-se, fonamentat en els consells i en la visió d’una persona com en Miqui Puig, veí de l'Ametlla del Vallès. "Ell ens deia que no volguéssim córrer, que calia madurar les cançons i fer-ho tot al temps que tocava".

El resultat ho diu tot: molta feina, però bona lletra. Tenien unes 17 cançons abans d’entrar a gravar. "Però al disc en van entrar només 10, més els afegits de la cançó que vam fer per a l’exposició del Genus Loci a la fundació Miró, i l’última, que vam gravar en directe al mateix estudi".

Un disc de producció vallesana
L'enregistrament, fet a la Bucbonera Records de Caldes de Montbui, porta el segell de Miqui Puig, productor del disc i una de les persones que més ha confiat en el so del grup. En Miqui els va descobrir perquè un dia va venir a Estudios Dalton, l'estudi que porta l'Aleix, a fer una producció d’un grup, More Dramas. "Des d’aleshores que tenim una connexió", i li van ensenyar maquetes amb tot el que feien, i li van agradar. A partir d’aquell moment, van muntar la banda, fa cosa d'uns tres anys. 


Miqui Puig va ser part fonamental en el procés de preproducció. "Ell va portar un control de tot el que anàvem fent abans d’entrar pròpiament a l’estudi. Quan teníem una cançó nova, li ensenyàvem. I llavors la milloràvem entre tots". En el procés de composició, però, només hi intervenen la Carol, "qui es dedica a la part de lletra", i l’Aleix, "qui posa més atenció en la part més musical", una feina que es veu completada després per les paortacions de la resta del grup, el Dani, el Santi i el Marc.

Illa Carolina posa molta cura en el procés de realització d'un disc, i també en la manera de mostrar-lo al públic. "La portada l’ha fet el Max, un dissenyador que coneixia el Miqui i que volia col·laborar amb nosaltres. Ens va demanar colors i li vam dir que fes servir tons pastels i que, a partir d'aquí, fes el que volgués, que s’inspirés segons el rotllo que el disc li desprenia". El resultat, una portada que il·lustra perfectament l'atmosfera, els tons i les incerteses que desprenen les dotze cançons.

Un disc senzill amb lletres molt personals
Illa Carolina és un disc molt senzill, integral, orgànic. "Teníem clar que no volíem una foto del grup per a la portada, perquè no ens agrada ensenyar-nos. Volíem una cosa senzilla". Tan senzilla com el mateix so de les cançons, molt bàsic. "La nostra idea era gravar el disc i poder-lo tocar en directe de la mateixa manera". Per això gairebé no hi ha guitarres doblades i van incorporar un teclista al grup. "Vam fer la preproducció amb el teclat i li vam dir que es quedés, perquè la idea és tocar sempre amb la banda al complet".

L'escenari i el contacte amb la gent són alguns dels estímuls que els fan tenir il·lusió de presentar el disc en directe. "Esperem que Illa Carolina  sigui escoltat i que la gent, després, vulgui venir a veure’ns. Volem fer bolos". No dubten quan els pregunto què els pot fer connectar amb el públic. "Crec que podem atrapar la gent amb les lletres. No som costumistes, tal com ara s’estila, sinó que tenim unes lletres molt personals, que expliquen circumstàncies vitals molt concretes, pors, desigs, però d’una manera molt bàsica".

De fet, ara que ho pensen, els ha quedat un treball que no saben encasellar. "No pas per l’estil, sinó comparat amb la resta de panorama català". I no diuen cap mentida. Illa Carolina té personalitat, una veu pròpia, unes ànsies de normalitzar tot allò que d’altres convertirien en extraordinari. Els ha quedat un disc senzill, tal com volen ser, amb ganes de ser escoltats. De moment, el dia 18 d’octubre presenten el disc a l’Heliogàbal de Barcelona, i llavors seguiran una ruta que els portarà a la sala NAUB1 i a l’FNAC. Passes petites, però fermes, cap a una manera de construir-se un camí propi i ben singular.

Illa Carolina, en una sessió de fotos al seu estudi. Foto: Anna Rigau

 

Participació