«Sempre he estat un gran defensor del teatre vinculat a la literatura»

Entrevista al director teatral Frederic Roda, màxim responsable artístic del Teatre de Ponent de Granollers

per Esteve Plantada, 20 de setembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El director de teatre Frederic Roda Foto: Esteve Plantada

Frederic Roda és un gat vell de l'escena, un mestre dels teatres petits i dels espais imaginatius. De família d'artistes i de fonda tradició teatral, en Frederic sempre ha tingut una especial relació amb les lletres, tal com demostra una carrera com a director plena de picades d'ullet a la poesia, plena d'adaptacions de textos de grans autors literaris. Sempre amb l'entusiasme de dir bé el vers, d'adaptar-lo, de fer del teatre un espai on passin coses. "Sóc un gran defensor del teatre vinculat a la literatura. M'encanta el teatre de text. Una frase ben dita al damunt d’un escenari suggereix tants mons com espectadors hi ha a la sala".


Per això estima tant Teatre i Literatura, un projecte que ja fa més de deu anys que va crear i que segueix viu amb una idea d’èxit: acostar els textos literaris a la gent jove. "El teatre vinculat al món educatiu és fantàstic", em diu, entusiasmat. El projecte de Teatre i Literatura va començar perquè es volia donar una utilitat al Teatre de Ponent , sense funcions entre setmana, "i se'm va acudir fer un a activitat de caràcter pedagògic, adreçada al públic de batxillerat. El teatre és un instrument de comunicació molt potent, perquè és totalment directe, a través de la paraula i del gest. A més, tenim l’avantatge que al teatre cada representació és viva, diferent a l’altra". La màgia de l'escenari, en una activitat que és presencial, però on no hi ha intermediaris. "Sempre, des de fa molts anys, que m’ha interessat molt difondre obres i autors literaris que admiro".

El teatre al servei de la literatura
Aquesta nova temporada el projecte segueix en forma, amb quatre obres en cartell. Les adaptacions d’aquest curs són Tirant Lo Blanc , Laura a la ciutat dels Sants , Nada i una antologia de poesia castellana. També es manté l’essència dels espectacles: un escenari, pocs elements escenogràfics, bons actors i el text. "L’escenografia és la paraula. No busquem elements espectaculars, sempre intentem que els espectacles tinguin una bona il·luminació i una bona banda sonora". I prou, els objectes són mínims. "En aquest sentit, sort en tenim del Marc Martín, que és una peça fonamental en el disseny de llums i de so". És l’avantatge de tenir un gran equip, "format per la Txell Roda, que també assumeix direccions, el Marc Martín i la Francina G. Ars com a productora".

A més, Teatre i Literatura sempre s’ha preocupat de fer un equip el màxim de vallesà possible. "Des que vam començar amb el Teatre de Ponent intentem ser un punt de referència de la gent d’aquí que es dedica professionalment al teatre. Produïm des de Granollers i sempre que podem intentem confiar en la gent de la casa". Tots els espectacles s’estrenen al Teatre Ponent i després fan una gira per Catalunya que s'allarga amb actuacions per Mallorca, Saragossa i altres indrets, segons convingui.


Potser l’èxit del projecte s’explica pel creixement que ha tingut al llarg dels anys. "Cada any hi ha més instituts i més gent que repeteix. També entenc que als professors els ha servit molt Teatre i Literatura per aproximar els joves als llibres". Els espectacles que es programen permeten als joves descobrir dues coses alhora, teatre i literatura. "Però tenim clara una cosa: posem el teatre al servei de la literatura, no posem el teatre al servei de l’espectacle". L’encert del nom, explica en Frederic Roda, és que resumeix les pretensions. "Bons textos -normalment no teatrals- portats a l’escenari. Ens encanta fer, sobretot, poesia i novel·la". Pel que fa a la poesia, el repte és de quina manera fem un espectacle "sense caure en el recital de poesia, posant els poemes en una situació dramàtica".

Actors disposats a fer debats literaris
El procés de producció de les obres acostuma a ser sempre el mateix. "Primer triem l’obra”. La tria surt de mirar el butlletí de la Generalitat amb les obres de lectura obligatòria a secundària. "Després s’envia una enquesta als professors on demanem una valoració de la temporada passada i que diguin quines són les obres que creuen que podrien ser interessants per als alumnes". D’aquí en surt una orientació que és molt decisiva. "Un cop tenim l’obra triada, l’enviem a un dramaturg. Normalment confiem en Jonay R. Férez, que coneix molt l’entorn del projecte". El procés segueix amb la feina conjunta del dramaturg amb el director, que "poleixen el text i passen a fer els assajos amb els actors".

Una de les peculiaritats més atractives del projecte és que els actors han d’estar disposats a fer els debats posteriors a cada representació. "És un fet diferencial. No són només actors, han de llegir l’obra i han de ser capaços de seguir un debat sobre el tema". Un projecte total que compta amb la col·laboració de totes les parts implicades i que en fa un producte rodó. "De totes les obres que jo he dirigit, estic especialment content de Larra, el pobrecito hablador . Vam voltar per tot arreu, per Madrid, Andalusia, Saragossa i, fins i tot, Washington. Va ser, també, la primera obre del projecte que s'adaptava per adults i li tinc molt d’apreci. El text era boníssim, molt difícil d’adaptar, i la gent s’ho passava molt i molt bé".

Un gran èxit d’un projecte modest que s’ha pogut consolidar en l’imaginari teatral i literari de molts joves. "Ara que es parla tant d’aquests programes d’estimular la lectura, jo penso que el Teatre i Literatura és una peça importantíssima". Més de 21.000 espectadors en el darrer curs en donen fe.

Frederic Roda, al Teatre de Ponent Foto: Esteve Plantada

 

Participació