«La competició crea defenses contra la frustració perquè no sempre guanyes i no sempre ho fas bé»

Entrevista amb Imma Marín, responsable de tutelar el procés de reflexió que ha culminat en el canvi de bases del jurat de la Festa Major de Granollers i experta en el món dels jocs

per Esteve Plantada, 30 d'agost de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'agost de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Imma Marín, a casa seva, a l'Hospitalet. Foto: Esteve Plantada

A l'Imma Marín li agrada el joc. El gaudeix, l'assaboreix i el necessita. Però no m'entengueu malament. La seva dèria no va cap a la perdició, perquè d'aquesta passió n'ha fet el seu ofici. L'Imma és tota una experta en jocs, joguines i educació en el temps de lleure. Fundadora i directora de Marinva, entre d'altres càrrecs i ocupacions, també és autora de diversos articles i llibres sobre el joc com eina educativa, sobre els jocs populars i el valor educatiu del fet de jugar. A tot això li hem d'afegir que, aquest any, ha estat l’encarregada de tutelar el procés de reflexió que es va obrir al final de la darrera festa major per veure com s'havien d'enfocar les noves bases del jurat. A l'Imma Marín li va la marxa. 
 
Una mirada des de fora
"A les jornades vam debatre en veu alta, en un ambient distès". L'Imma creu que era necessari una aproximació a les bases de la festa des de fora dels rols de blancs i blaus. "Estic molt contenta de com va anar tot plegat. La gent que va assistir a les jornades va fer un pas enrere i va poder veure-la des de fora". L'experiència va ser enriquidora. "Hem pogut parlar d'una manera diferent, no només com a blanc i blau. I, sobretot, hem intentat evitar el benefici particular de les parts".
 
"Mirant-ho des de fora, crec que abans hi havia uns rols molt enrocats dels quals costava molt sortir-ne. S’havia esgotat el model. O, més ben dit, la percepció era que el model s'havia esgotat. Tothom intuïa que calien canvis". Curiosament, a les jornades, l'Imma hi va trobar algunes sorpreses. "Em vaig adonar que hi havia coses no dites, o mig dites, o no compartides. Per exemple, coses com què és important? guanyar? divertir-se? ser molts? ser pocs?". Preguntes que van al cor d'aquesta festa major.
 
"És normal plantejar-se tot això. Les bases d’un campionat sempre van canviant", no cal exclamar-se. "En aquestes jornades hi vaig veure actituds personals més que actituds com a entitat. Blancs i blaus us assembleu més del què penseu".
 
La competició i la competitivitat de la festa
"Una de les coses més sana que té la competició és que t'obliga a posar-te en tensió i a donar el millor de tu mateix; una altra, que crea defenses a la frustració: no sempre guanyes, no sempre ho fas bé. Fins i tot pots no haver-ho fet bé i guanyar". La injustícia també és un valor que intervé, i l'ésser humà s'inventa la competició perquè la necessita. "Ens estimula, ens obliga a donar el millor de nosaltres, a esforçar-nos. Competir és una forma de divertir-nos i de créixer que tenim les persones". 
 
Però hi ha un element clau: "ens divertirem i creixerem sempre que acceptem els límits de la pròpia competició: no fer trampes, tenir unes regles el més justes possibles, saber que guanyar no ho és tot, no humiliar, etc. Hi ha uns límits ètics que fan que la competició sigui possible".
 
Una festa amb un model fascinant
Seguim xerrant amb l'Imma Marín, i la conversa arriba al moll de l'os, al model de la Festa Major de Blancs i Blaus. "Teniu un gran tresor. És meravellós que la festa sigui producte d’allò que és capaç de fer la ciutadania. És realment molt bonic que la gent es posi en acció posant-hi hores i il·lusió per fer una festa per a tothom". Això connecta amb l’esperit autèntic de la festa. "La societat del benestar ens ha fet confondre el dret de fer festa amb el fet que algú ens organitzi la festa". 
 
Aquí rau la força d’aquest model. "El fet de la competició no és original. L’original és que això sigui motiu d’una festa i que s’hagi convertit en un projecte de participació de centenars de ciutadans". Aquesta singularitat és el que no és tant comú. "L’energia de la societat civil és molt singular a Granollers". A més, la ciutat ha exportat el model a la comarca, "el millor senyal d’èxit". 
 
Però el joc implica que s’entengui que allò passa és una metàfora, "ha d'estar en el món del com si. Si surt a fora de la fantasia, es converteix en una altra cosa que no és un joc. Aleshores hi ha conflicte". Quant més riques i variades siguin les proves, quantes més competències es posin en marxa, "més divertida i divergent serà la competició. I s’acostarà a ser justa, sabent que la justícia no existeix del tot. A més, el joc comporta agressivitat, i això és sa, és intrínsec al mateix fet de jugar i a l’ésser humà. Però l’agressivitat és nociva quan la fas servir per guanyar a tota costa".
 
Rivals, però no enemics
"A Granollers esteu condemnats a entendre-us, perquè una colla sense l'altra no té cap sentit". Rivals, però no enemics. "Perdre o guanyar ha de servir de repte per fer-ho millor. I, en acabar, ens hem de donar la mà. Quan trenques aquest límit i guanyar és l’únic objectiu, el sentit del joc fracassa". 
 
Jugar no és altra cosa que el plaer que provoca el joc en si mateix, ara ja no hi ha cap dubte. Però, malgrat tot, el joc ha de tenir unes bones regles. "Encara no he llegit les noves bases, però he percebut que l’abordatge ha servit més per enriquir el procés de la festa que per veure a qui perjudicava o a qui millorava. En el procés hem aconseguit canviar la mirada amb què us acostàveu a les bases del jurat". I l'estona s’acaba com aquell qui juga, tot sabent que l'important no és aquesta entrevista, sinó l'estona en què he tingut el privilegi de jugar amb l'Imma Marín.

 

Participació