«La festa no és per veure-la, és per viure-la»

Soler Amigó, expert en cultura popular i tradicional, analitza la Festa Major de Granollers

per Esteve Plantada, 27 d'agost de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'agost de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Soler Amigó, a la plaça de la Porxada de Granollers. Foto: Berta Diumaró

Joan Soler Amigó (Badalona, 1941) és tota una autoritat quan parlem de cultura popular catalana, de festes, de folklore i de tradicions. Ho demostra el Premi Nacional en l'apartat de cultura popular que va rebre l'any 2006, però també la multitud d'altres guardons que ha anat recollint al llarg de la seva trajectòria. Soler Amigó, a més, va ser el relator de la Festa Major de Blancs i Blaus de 2009. Un dels més recordats, potser un dels qui va entendre millor la festa i, sobretot, potser qui millor ens va saber explicar coses que desconeixíem de la nostra festa. Tres anys després d'aquella experiència quedem a la Pedra de l'Encant. Ve tal com recordo que va marxar: cordial, amable, amb ganes d’explicar coses. I en sap un munt. 
 
Les festes no són pels turistes
"Crec que aquesta festa ha tingut tant èxit per dues coses: una, que s'ha encertat molt amb el model. Com que s'ha creat de nou, ha sabut encaixar molt bé les coses bones d'altres llocs. I com que és nova, no té vicis ni herències que hagi de mantenir". Allò que sovint es diu de sempre s'ha fet i ho hem de seguir fent per mantenir la festa

 
"L'altra cosa és que ha coincidit que, a Granollers, la gent que va crear la festa és una generació de gent molt potent, molt bona. Un grup de persones que van ser capaços de crear una festa nova, amb un argument, sense vicis negatius. Una festa que sap combinar allò nou i allò tradicional. I, per sort, aquesta generació no us va durar només un any". I el model ha anat creixent, cada any més i més. "Si sempre s’ha anat millorant la festa és perquè té un model obert, on sempre s’hi han anat incorporant coses noves". 

Granollers, que viu aquests nou dies de manera abraonada i intensa, veu com la seva festa té un èxit cada vegada més notori que fa que vingui cada any més i més gent. "Cal que aneu amb molt de compte, perquè les festes no són pels turistes. Les festes que es fan pensant en els turistes han begut oli. Tenim alguns exemples en tots aquests pobles que fan la setmana medieval. Malament! És només espectacle, i la festa no és per veure-la, és per viure-la".

La tradició com a motor
En tota bona festa també hi ha d'haver també rituals. "Evidentment, hi ha coses que s'han de fer per força. Per exemple, el carnaval és una gran orgia, però hi ha coses inamovibles: la mort del Carnestoltes, la carrossa, la rua, etc. Les festes més orgiàstiques -com aquesta vostra- normalment tenen les normes més estrictes. La llibertat existeix una vegada has acceptat les condicions".
 
A la Festa Major de Granollers ara ja comencem a tenir les coses bones de la tradició, assegura Soler Amigó. "Tradició vol dir transmissió, transmetre. La tradició no és el passat. És allò que el present tria del passat i que conserva de cara el futur".
 
La competitivitat no esportiva
"Avui en dia, el poble és representat pels Castellers i pels Diables: força, equilibri, valor i seny, tal com diuen els primers. El perill de tot plegat és que això acabi sent un esport. I no ho no ha de ser! És festa! Quan tenim una competició sense festa, ja hem begut oli". 
 
I la competició com encaixa en la nostra festa? "La festa no ha de ser competició, tot i que és bo que tingui elements competitius. Ha de ser una competició no esportiva. Es tracta de jugar tot junts i fer que hi jugui la intel·ligència, el fet de tenir bona veu o no, saber fer un bon estofat, etc". La competició és molt important, però ben entesa. "En anglès tenen el play, que vol dir passar-ho bé, i el game, que es refereix a competir. Per anar bé, han de conviure els dos elements. Els dos són necessaris i es necessiten l'un a l'altre". 
 
La necessitat de la festa
Molta gent es pregunta, davant de la situació de crisi i retallades, per què cal fer festa avui. Què cal celebrar?, diuen. No entene que se'n faci, de festa, i que s'hi inverteixin diners i temps. "Ara és més necessari que mai fer festa. Les coses més bones de la vida són gratuïtes i la festa és en el terreny de la gratuïtat. Però la festa també és abundància, que no vol dir consumisme. El consumisme és una cosa compulsiva. En canvi, l'abundància sempre hi ha estat, és allò de tirar la casa per la finestra. I fer-ho en totes les festes, les més pobres i les més riques". Ja ho deien, per Nadal, ric i pobre mengen gall. 
 
L'aspecte local també és molt interessant. "Avui en dia tot és global. Però les festes són locals i, per tant, s'enfronten a la globalitat, que és uniformadora, que és de masses, que no és de persones, que és de consum i no d'abundància, que és d’espectacle i no de creació". Som en un món global que és dominat, no obstant, per un individualisme terrible. "Global i individualista és el mateix. Deia Emmanuel Mounier que l'individu és a la massa allò que la persona és a la comunitat". Es posa seriós. "La comunitat fa la festa i la festa fa la comunitat". 
 
Identificació i identitat
"Per sort, nosaltres encara fem la festa. Si t’hi fixes, en la societat global i de consum la gent va de festa, però nosaltres no. Nosaltres fem la festa". L'aspecte identitari és clau. "Josep Maria Terricabras distingeix entre identitat i identificació. La identitat et ve donada sense saber qui l'ha imposat. A la identitat t'hi has de sotmetre, però en la identificació tu tries. 
 
"De fet, això dels Blancs i Blaus és identificació, no pas identitat. Perquè tu pots escollir en tot moment. I a més, trobo que és plural, perquè com a ciutadà puc triar les sardanes i no els castells o els diables i no el jazz. A Granollers sabeu combinar el flamenc amb la sardana. La vostra festa permet moltes identificacions. És la clau".
 
Ha passat el temps volant. Joan Soler Amigó parla amb la mateixa passió amb què viu i veu les festes. Encara té moltes coses al pap, però no hi ha temps per més. Em diu que ara està escrivint 3 llibres alhora. "Un nou llibre de la cultura popular sobre la Badalona de fa cent anys; un altre titulat Els contes de la meva mare vora un braser afganès i que sortirà el setembre de 2013 a Columna; i el tercer, que el tinc en galerades, es diu El quadern de tardor de Joan Vidal, que era el meu besavi, de Ripollet. Publica Pagès i es veurà el món de la política, del periodisme, en Vayret, en Companys, etc". Moltes coses a dir, encara, sobre un món de cultura, d'identitat i d'identificacions. Tant de bo aquest món globalitzat també tingués la mateixa passió per escoltar les paraules del mestre Joan Soler Amigó.

 

Participació