Eloi Vila dóna veu als soldats catalans de la Guerra Civil

REPORTATGE: 'Cartes des del front', el tercer llibre del periodista i escriptor vallesà, es presenta aquest dissabte a Sant Esteve de Palautordera

per Esteve Plantada, 3 d'agost de 2012 a les 11:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'agost de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El periodista i escritor vallesà Eloi Vila, al centre de Granollers. Foto: Esteve Plantada

Després d'haver publicat dues novel·les d'èxit com L'Any del Senyor (Ara Llibres, 2009) i Una paraula de més (Ara Llibres, 2010), el conegut periodista i escriptor santestevenc Eloi Vila presenta el seu tercer llibre, Cartes des del front (Ara Llibres, 2012). Però aquesta nova obra, tot i que algunes de les històries que conté vulguin demostrar el contrari, no és una novel·la de ficció. Cartes des del front és un recull emotiu, colpidor i sorprenent de vint cartes i diaris personals que mostren com van viure la Guerra Civil des del front alguns catalans. Aquest llibre és, segons diu l'autor, "una manera d'explicar la gran història a partir de les petites històries humanes".


"A partir d'una carta, un conjunt de cartes o un diari personal, explico la història personal que hi darrera. No hi ha res de ficció. Res és inventat de collita pròpia. Tot és verídic". En aquest procés de lectura i estructuració, l'Eloi s'ha volgut centrar en com explicar la història en funció d'allò que era més interessant o més necessari per traslladar-la al lector. "He posat el focus on he cregut més convenient: al soldat que és al front o a la filla que ha deixat a casa, per exemple. És un exercici de periodisme literari del qual n'estic molt satisfet".

Les cartes i la història dels seus protagonistes
"Quan l'editorial em va parlar del projecte, vaig considerar que les cartes per si mateixes, per molt emotives, dramàtiques o impactants que fossin, si no les emmarcàvem en una història humana perdien molta força". Aquest fet va provocar una nova orientació del llibre amb la voluntat d'explicar qui eren els protagonistes, d'on eren, què feien o què deixaven a casa quan van marxar a la guerra. "D'aquesta manera, la força de les cartes creixia i tot tenia més sentit".

El material que ha fet possible el llibre prové, des de l'inici, d'una campanya de la revista Sàpiens, en la qual apareixia el telèfon de l'Eloi i un correu. "L'allau va ser brutal. Vaig rebre moltes trucades i molts cartes via correu electrònic. A més, el boca orella va fer que molta gent m'oferís material, històries de la seva família o m'adreçaven a altres persones. Crec que dec tenir unes 150 cartes, unes 150 històries diferents". Històries i cartes que encara continua rebent.


Protagonistes de la comarca
Alguns dels protagonistes de les Cartes des del front són vallesans. Per exemple, la història de Joaquim Nogués, granollerí que va ser a primera línia de front, a Belchite, Aragó. "Després de la guerra, al Joaquim el tanquen a la presó d'Alcalá d'Henares, des d'on envia un dibuix de la seva filla Neus, que encara avui és viva. Durant la guerra, la Neus es va quedar amb els avis a Granollers mentre la seva mare i el seu germà van marxar a l'exili. Després de viure els bombardejos feixistes a la ciutat, va poder retrobar-se amb la seva família al cap d'uns anys". Ara la Neus, que és perruquera jubilada, fa classes de dibuix i té a casa molts dels seus quadres penjats, entre els quals destaca el dibuix que li va enviar el seu pare des de la presó.

Un altre dels protagonistes del llibre és Pascual Latre, explicada per la seva germana, Carmen Latre. Fills d'Alcubierre, els germans Latre van viure una infantesa dura i pobra. "El pare feia de pastor d'ovelles i dormien en un jaç de palla. La mare va anar arreplegant els trossos de llana que les ovelles perdien en la pastura, trossos que s'enganxaven als arbustos. I en va fer un matalàs de llana per als seus fills". En Pascual, un dels fills, va anar a la guerra amb els republicans i, en tornar del front, uns veïns el van denunciar per desafecte, acusat de participar en repressions antifeixistes. "El van tancar a la presó de Saragossa i Osca. La mare plorava cada dia veient com era impossible aconseguir els avals que alliberessin el seu fill. Al final va poder sortir de la presó malalt. Però quan es va refer de la seva malaltia, va morir d'accident laboral. La Carmen viu a Cardedeu i, encara ara, conserva sota el seu llit el matalàs de llana que li va fer la mare".

Un llibre d'històries colpidores
D'entre les moltes històries, l'Eloi Vila en destaca també la d'en Josep Ferrer, de Vic, avi del popular periodista Albert Om, mort al front del Segre el maig del 1938, un mes després d'haver marxat a la guerra. "Va morir a tocar de la Sentiu de Sió en una operació bèl·lica de l'exèrcit republicà per recuperar el Cap de Pont de Balaguer, una avançada feixista de defensa de la ciutat de Balaguer on els Nacionals hi tenien el comandament". Josep Ferrer va marxar a la guerra l'abril de 1938, i va deixar a casa dues filles i la dona embarassada. "Tres dies abans de morir, rep una carta en la qual la seva cunyada li comunica el naixement de la seva tercera filla, la Dolors. La família va saber que ell s'havia assabentat del naixement de la seva filla perquè quan els van tornar les pertinences del Josep Ferrer, entre tot el material hi havia la carta tacada de sang".

També emotiva i colpidora és la història de Josep Trullàs i Castellet, de Terrassa, avi del també periodista Xavi Coral. "El Josep Trullàs va passar per tots els fronts de la guerra civil a Catalunya. Voluntari de l'exèrcit republicà, tenia un comandament d'artilleria. Va sobreviure a la guerra, als camps de refugiats francesos i a una segona mili al Rif. És un testimoni molt interessant perquè permet seguir l'evolució de la guerra a Catalunya".

Aquest petit tast de les històries de Cartes des del front esdevé un reclam prou llaminer de tot allò que podem trobar-hi. Un llibre treballat, molt ben editat i acurat, amb una feina que ha deixat un gran regust de boca a l'Eloi Vila. "Crec que hi ha molts motius pels quals la gent m'ha cedit la seva història. En primer lloc, per homenatjar una gent que va lluitar per defensar el govern legítim de la República que els feixistes van aixafar amb un cop d'Estat convertit en Guerra Civil. En segon lloc, per saber-ne més. En molts casos no sabien massa cosa dels seus avis o avantpassats i d'aquesta manera jo els he pogut ajudar a furgar una mica més. En tercer lloc, calia acabar amb la por del silenci. En molts casos, són històries silenciades per la por a represàlies feixistes després de la guerra. En alguns casos, els néts han trobat una carta per casualitat i han estirat del fil".

Per sort, el fil ha continuat estirant-se a través de les mans de l'Eloi Vila, escriptor de passió i apassionat d'aquestes històries, tan humanes, tan reals i tan certes. Cartes des del front es presenta aquest dissabte a les vuit del vespre a Sant Esteve de Palautordera, el municipi de l'autor.

 

Participació