Els carlins prenen Granollers

Allunyada dels territoris genuïnament carlins, la capital del Vallès Oriental va caure a les seves mans, amb el resultat d'un alcalde segrestat i una pedra perduda en un bosc de la serra de Ponent

per Diego Sola, 27 de juny de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carlins a punt per a la lluita. Gravat de Josep Cusachs (1888). Foto: Arxiu de Josep Cusachs

"Han segrestat l'alcalde! Han segrestat l'alcalde!" El fill petit de Can Ninou corria eixerit pel Camí Ral de Granollers, agitat i emocionat, proclamant als quatre vents una notícia trasbalsadora. L'impacte de l'anunci amagava una veritat encara més fosca i tràgica per a la capital vallesana: diversos morts i encara més ferits, fins a trenta-tres granollerins segrestats i nombroses cases i terres cremades. Els carlins havien saquejat Granollers.


El 17 de gener de 1875 començà com un dia especial a Granollers. Era diumenge, dia de missa, vi i xerinola. I era, és clar, Sant Antoni Abat. Gran solemnitat. Joia i repics de campana. Festa al carrer. La festa de les festes d'hivern després del Nadal. El dia, naturalment, brindà una temperatura aspra en temporada de conreus erms, però un sol benigne donà pau i treva a una jornada de celebració i alegria. Res no feia presagiar de bon matí que amb l'arribada de la nit les llums de la festa donarien pas a les flames de les torxes de la guerra.

Només tres anys abans els carlins catalans havien estat els primers en llançar-se a defensar el nou pretenent carlí al tron d'Espanya, Carles de Borbó i Àustria (1848-1909). Pel camí, després de l'expulsió dels Borbons, Amadeu de Savoia havia regnat efímerament des de 1870 i, el febrer de 1873, s'havia proclamat la Primera República. Pel gener de 1875 regnava la confusió: la República havia estat liquidada i el general Martínez-Campos havia anunciat el retorn a Espanya del príncep Alfons (futur Alfons XII), fet que no succeiria fins un any més tard. Granollers havia viscut una mica aliena a la convulsió dels centres polítics... fins un 17 de gener de 1875.

'Carlins a la muntanya!'
Era alcalde de la ciutat en aquell temps Pere Maspons, pare de Jaume Maspons, un dels primers organitzadors del moviment catalanista a Granollers a finals del segle XIX. L'alcalde pràcticament acabava d'estrenar el càrrec, i com a tal l'exerciria fins el 1877. Pere Maspons deixà escrita una crònica del segrest: "mientras los vecinos de la Villa se entregaban a las diversiones propias del día, habiendo muchos fuera de sus casas y en los cafés y salones de baile, fue atacada la Villa por las facciones de Tristany Miret". El general Miret baixà a la ciutat amb una columna de 2.500 carlins. La ciutat fou saquejada. L'alcalde segrestat i traslladat primer al Lluçanès i després al Ripollès. Seria alliberat, amb els altres veïns, trenta dies més tard... després d'un rescat de 35.000 duros recol·lectats pels veïns de Granollers.


Coberta per la molsa, enmig del bosc, irromp la Roca dels Carlins. Foto: Diego Sola

Submergida enmig del bosc, entre les ortigues i els arbres, s'amaga una roca que passaria del tot desapercebuda si no fos per la història que secretament custodia. La inscripció d'una creu a la seva superfície anuncia ja la seva singularitat. Però el caminant, atrapat per l'exuberància d'un dels boscos més feréstecs –sinó el que més– de Granollers, quasi hi passa de llarg. En realitat, el simbolisme de la pedra és gran: l'única herència física que recorda el pas dels carlins per Granollers el 1875 és aquesta anònima roca a la qual la tradició popular li ha donat el nom de Roca dels Carlins. ¿Potser la columna de soldats carlins, carregada de trabucs i amb la seva característica boina roja, van llançar el popular crit de Déu, Pàtria i Rei! des d'aquesta discreta roca de la serra? Qui ho sap! Bé podien haver marcat la pedra amb la creu cristiana, conjurant-se a l'ajut de la providència per, després, llançar-se sobre la vila de Granollers a la captura d'hostatges, lliurant-se completament al saqueig i el pillatge.

Negra nit. Des de Granollers el crit fou diferent: "Carlins a la muntanya!". L'avís fou l'avantsala del caos i la confusió. Tot i que mesos més tard, l'agost d'aquell mateix 1875, la tercera guerra carlina acabaria, la ciutat de Granollers, atrapada en la por dels fets del 17 de gener, decidiria crear una junta d'auxili per planificar la defensa de la vila de cara al futur.

El bosc de Can Ferran: paratge feréstec de petits tresors
Lluny ja dels crits de guerra, el bosc de Can Ferran, ben amunt de la serra de Ponent, guarda molts secrets. La Roca dels Carlins descansa en aquest pintoresc paratge granollerí: declarat Espai Natural d'Interès Municipal (ENIM) per l'Ajuntament de Granollers el 2004, el bosc de Can Ferran constitueix una superfície natural protegida de quasi 53.000 metres quadrats. L'any 2007 s'hi van instal·lar plafons informatius i una ruta de descoberta. Avui dia l'accés al nervi central del bosc, el camí que baixa fins a la C-17, resta ple de matolls i males herbes. Allà és on trobem la Roca dels Carlins. La part meridional, que contorneja el Turó de Can Ribes, en canvi, presenta millor estat i unes magnífiques vistes cap a ponent del Vallès.

Al bosc de Can Ferran trobem el roure martinenc més gran i formós de la serra de Ponent que, a més de centenari, està inclòs dins del catàleg d'Elements Botànics d'Interès Municipal (EBIM) de Granollers. És un bosc solitari i frondós, amb una preciosa foresta umbra al sotabosc: un sotabosc tan ombrívol com ple de colors. Un bon refugi, per igual, a resguard de la pluja i el sol. Els crits del petit de Can Ninou han quedat esmorteïts pel pas del temps. Avui, el silenci i la quietud que regna en els contorns del bosc de Can Ferran sembla allunyar-se del brogit violent d'aquella llunyana vesprada del diumenge 17 de gener de 1875. Granollers, presa pels carlins... Marxaren. Retornaren l'alcalde i la resta de granollerins segrestats. Tanmateix, en queda una roca amagada al bosc!

Baixant pel camí de la Roca dels Carlins, al bosc de Can Ferran. Foto: Diego Sola

 

Participació