«Buscant una recepta per fer arròs amb llet vam descobrir el món dels blogs gastronòmics»

Parlem amb els autors de La cuina vermella, un dels blogs més seguits de la Internet catalana

per Albert Forns, 20 de juny de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Txell Pi i en Kike Palau a la cuina vermella de casa seva, a Mollet. Foto: Albert Forns

La Txell Pi i en Kike Palau em citen a casa seva, en un dels carrers més tranquils de Mollet. Travesso el jardinet i només traspassar la porta me n'adono que sóc a La cuina vermella que dóna nom al seu blog. "Tot va començar ara fa uns anys, quan vaig haver d'estar sis mesos de baixa", explica la Txell. "M'avorria molt a casa i em dedicava a cuinar. Com que al Kike li agrada molt l'arròs amb llet, vaig entrar a Internet per trobar alguna recepta, i en aquell moment vaig descobrir el món dels blogs gastronòmics". La idea els va encantar, i en qüestió de dies van crear La cuina vermella, que amb els anys s'ha convertit en tota una referència de la blogosfera catalana. Van trigar uns mesos a trobar l'estil i el to que els caracteritza, ja que no parlen de plats que es puguin menjar cada dia, sinó que es decanten per plats especials, "plats que facin festa". De fet, el blog ha esdevingut una excusa per provar receptes noves, moltes d'elles dels llibres de la Mireia Carbó o la Carme Ruscalleda, i acabar convidant els amics a sopar.


!Tot comença amb una recepta que trobem interessant, o amb un producte de temporada". A partir d'aquí fan diverses proves del plat, modifiquen la recepta al seu gust i finalment preparen un post. "La Txell és la fotògrafa", explica el Kike, "perquè volem que sigui un blog molt fotogènic". "Al principi feia la foto al plat just abans de menjar-lo, però ara sempre en guardem una ració i fem la fotografia l'endemà, amb llum de dia", explica la Txell. "I és clar, perquè quedi bé sovint haig de desmuntar mitja cuina", confessa rient. Els textos introductoris els escriu el Kike, sovint inspirats per l'actualitat mateixa, i finalment entre tots dos escullen la música que acompanyarà la recomanació gastronòmica de la setmana.

Millor blog de gastronomia el 2010
"Quan vam començar nosaltres, no hi havia tanta gent escrivint sobre cuina en català, i ens vam anar coneixent amb els pocs que ho fèiem, comentant-nos mútuament els blogs, fins que vam acabar fent amistat amb molts d'ells". Ara les coses han canviat molt, i actualment hi ha més de 300 blogs que parlen de cuina a Catalunya. El moment àlgid de La cuina vermella va ser l'any 2010, quan van guanyar els Premis Blocs Catalunya en la categoria millor blog de gastronomia. Arran d'allò van ploure'ls entrevistes, entre elles a TV3, i es van multiplicar les visites a la pàgina. Fent un cop d'ull a La cuina vermella sorprèn precisament això, la quantitat de gent que els visita i que interactua amb ells deixant-los comentaris, sobretot ara que sembla que això de comentar als blogs va de davallada. En alguns articles els han arribat a deixar més de 180 comentaris: "Al principi els contestàvem tots un per un, o sigui que imagina't l'estona que hi dedicàvem!".

Els escrits més populars del blog són les idees per fer regals gastronòmics que en Kike i la Txell publiquen cada Nadal. El de 2011, per exemple, van oferir la recepta d'uns sorprenents pastissos en conserva, i l'any següent ensenyaven a fer CDs de xocolata per a "reproductors de sabors". "Aquests articles encara reben un munt de visites cada mes a través de Google", expliquen. "Al principi intentàvem publicar dues o tres receptes cada mes, però compta que cada post ens porta una setmana de preparació... Al final va arribar un moment que estàvem massa pendents del blog", confessen la Txell i en Kike. Ara s'han relaxat molt, i de fet fa setmanes que no l'actualitzen. "Estem molt enfeinats, darrerament, i a més la col·laboració amb Slow Food del Vallès Oriental també ens porta molta feina".


Del blog a les xarxes socials
En aquesta baixada de les publicacions al blog també hi ha un cert desencís: "Fa una mica de mandra fer posts tan elaborats", confessa la Txell. "De fet, és el cicle de vida del blogger, no? Diuen que els tres primers anys vas de pujada i al quart la dedicació decau". Tot i això, la cuina vermella real continua a tota màquina, provant receptes noves i cuinant pels amics, però opten per interactuar amb l'audiència a través d'altres canals que no són el blog. "Tenim 2.500 seguidors a la pàgina de Facebook, que en són molts, 2.200 seguidors a Twitter... i la veritat, és molt més fàcil fer una foto del plat i penjar-la a Internet des del mòbil", reconeix la Txell.

L'activitat 2.0 de La cuina vermella és intensa, i a més d'aquestes imatges de plats i àpats que pengen a Instagram també cal comptar-hi un dels Pinterest més actius de Catalunya. Pinterest és la xarxa social de moda actualment, i consisteix a omplir uns Boards amb imatges de llocs, plats o objectes que t'agraden. El funcionament és similar als suros de tota la vida que omplíem de fotografies clavant-les amb una xinxeta. "Vaig començar-lo fa dos anys agregant-t'hi tot allò que m'agrada", explica la Txell, "i ara que s'ha posat de moda aquesta xarxa social jo ja hi tinc més de 3.000 aportacions classificades". "Darrerament ens estem orientant més cap a estil de vida, cap a ensenyar restaurants, hotels, cases rurals, coses que ens agraden més enllà de les receptes", diu el Kike. "En el fons el blog és una excusa per parlar de nosaltres, de qui som i de què fem... parlem de política, de la vida, de tu i del teu món, i això és el que agrada als lectors", afegeix la Txell.

No puc abandonar la seva cuina sense preguntar-los per la polèmica dels obsequis que darrerament ha envoltat els blocs de gastronomia. Es tracta d'empreses, principalment multinacionals, que ofereixen els seus productes gratuïtament als blogs més famosos amb la intenció que els provin i en parlin. A alguns aquestes pràctiques els semblen perfectament normals, mentre que a d'altres els semblen il·legítimes, com una espècie de suborn encobert per aconseguir que parlin bé de tu. "Nosaltres rebutgem bastant tot allò que vingui directament d'una empresa. Imagina-t'ho, ells t'envien iogurts, posem per cas, te'n fan arribar una caixa sencera i et diuen 'no cal que en parlis', però això et provoca angoixa", explica la Txell. "Això no vol dir que no puguem recomanar productes, però productes que hem comprat i pagat perquè ens agraden". "O de restaurants", afegeix en Kike; "ara tenim pendent parlar d'un restaurant de la comarca que és espectacular, Can Major de Montmeló. Volem parlar de l'ambient que creen, de la creativitat que tenen, o del preu, que està molt bé". "I tant! Hi hem d'anar un dia amb la càmera!", rebla la Txell.

 

Participació