«Cada vegada es controla i coacciona més el discurs informatiu»

El periodista David Bassa presenta l'Anuari Mèdia.cat i prepara un llibre a sis mans sobre Granollers

per Esteve Plantada, 7 de juny de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
David Bassa, segon per l'esquerra, presentant l'Anuari Mèdia.cat. Foto: Pere Francesch

"Hi ha molta feina a fer", em diu. Potser és per això que en David Bassa (Granollers, 1971) no para. Articulista de ploma inquieta a diferents mitjans, actualment en David és part activa del programa Àgora de TV3 i president del Grup Barnils, des d'on s'impulsa l'Anuari Mèdia.cat, tota una referència en el periodisme d'informació rigorós del país. Aquest passat 3 de maig es va presentar la segona edició de l'Anuari, una edició que presenta quinze reportatges en profunditat sobre quinze temàtiques que durant l'any 2011 han estat silenciades pels mitjans de comunicació dels Països Catalans. "Aquest any tornem a exposar públicament alguns dels temes més silenciats informativament, com torna a ser el cas de la monarquia. És sorprenent que quan es parla de frau fiscal no surtin coses com que la germana del Rei, la infanta Pilar de Borbó, té una SICAV, o la vinculació que hi ha entre els bancs catalans i l'armament i les guerres".


"Les bombes que va fer servir Gadafi per bombardejar Misrata les havia fabricat una empresa amb diners del Banc de Sabadell", així de cru, així de soterrat en la immediatesa de les notícies que omplen els informatius de cada dia. "Des del Grup Barnils, i a través de l'Anuari del Mèdia.cat, rasquem informacions en llocs on ningú no vol mirar. I ho contrastem absolutament tot". Les dades i les proves sempre són irrefutables quan es presenten en ferm. "Això del Banc de Sabadell ho hem comprovat, fins i tot ho hem parlat amb ells i ho acaben admetent. Ara bé, sempre amb reserves i excuses. Però ho admeten". Un altre tema que també es toca és el dels principals defraudadors fiscals, entre molts d'altres que posen els pèls de punta. Podeu descarregar-vos l'Anuari des de la mateixa pàgina web de Mèdia.cat.

Despertar l'esperit crític
"Amb tot això volem despertar l'esperit crític. I estem realment molt eufòrics, amb molta feina per fer i amb molta il·lusió de fer-la. Només com a dada, dir que aquest Anuari s'ha finançat a través del micromecenatge amb una resposta per part de la gent increïble". I ara estan de gira, presentant-lo arreu dels Països Catalans. De moment, l'Anuari ha arribat a Mallorca, València, Alacant, Cervera, Reus. I aquest dissabte serà a Girona.

"Podem dir que l'Anuari treu l'espineta al Grup Barnils", un col·lectiu que va néixer ja fa més de deu anys, format aleshores per una vintena de periodistes amb la mateixa sensibilitat nacional i social que "ens anàvem trobant en una barra", de manera informal. Al principi, aquestes trobades comptaven amb la presència del Ramon Barnils, "i després van seguir sense ell. Quan va morir el Ramon ens vam constituir en associació i vam començar a créixer i a tenir ressò". Avui en dia, d'aquella vintena han passat a ser més d'un centenar i a tenir un portal que s'actualitza diàriament -Media.cat-, "on fem una anàlisi mediàtica de l'actualitat a través d'informes monotemàtics, d'informes més exhaustius, d'articles més curts, etc". La mateixa dinàmica de feina va portar a fer un document com el que estan presentant arreu del país. "Un dels temes estrella del primer Anuari va ser el cas Urdangarin. I mira, ha esclatat aquest any i ens ha acabat donant la raó".


Lluita per la dignitat del periodisme
"Fa deu anys que El Grup Barnils lluita per defensar i dignificar la professió. Denunciem els periodistes –molts- que estan sent coaccionats, i també volem denunciar casos que costa de fer sortir a la llum. Molts de nosaltres tenim l'espineta clavada, com a periodistes, d'intentar aportar una cosa pròpia a la professió: això és l'Anuari". La sorpresa, segons em diu en David, ha estat veure que els reportatges de l'Anuari "han estat increïblement ben rebuts per la professió. Tots sabem que hi ha molts temes que no es toquen a fons, per molts motius, per impediments laborals i empresarials, i perquè hi ha una mena de consens no escrit. És per això, crec, que la professió ha rebut tan bé una finestra oberta com aquesta". I això amb un punt de vista constructiu, "sense criticar mai ningú en concret, ni cap mitjà".

No es pot negar, però, que la situació laboral és molt crítica. El periodisme viu moments molt delicats. "El moment, a nivell social, és molt tens, i s'ha de controlar l'esclat social". I com es fa això? "A través del control del discurs informatiu, coaccionant la informació. Aquesta és una tendència cada vegada més forta". Per això, potser, cal un referent. "Feina com la que fem amb el Grup Barnils o amb l'Anuari és més necessària que mai".

Un nou projecte amb accent granollerí
En David Bassa també compta amb una llarga i fructífera trajectòria com a escriptor d'investigació. Bona mostra en són Terra Lliure, punt final (Ara Llibres, 2007) –basat en el documental del mateix títol que va dirigir ell mateix–, Memòria de l'infern (Edicions 62, 2002), L'independentisme català, 1979-1994 (Llibres de l'Índex, 1995) o L'Operació Garzón. Un balanç de Barcelona'92 (Llibres de l'Index, 1997). En el futur immediat hi té un llibre, "fet amb en Màrius Serra i en Jordi Ribó per celebrar els 25 anys com a fotògraf del Jordi". Serà un llibre de fotografies i parlarà "de l'evolució de Granollers a través de les imatges. En Màrius jugarà amb els números i les paraules i jo m'encarrego de la part més d'explicar què ha passat". El llibre serà publicat per l'editorial Alpina, amb seu a Granollers.

Un nou projecte que es suma a la voluntat de no parar. Hi ha feina, molta feina a fer, encara. Potser, qui sap, en David s'atrevirà algun dia a escriure aquella gran novel·la que tots sabem que és capaç d'escriure. Qui sap. "La novel·la és un gènere que fa molt de respecte, que fa molta impressió. Però sí, m'encantaria ser capaç algun dia de fer-ne una". Primer, però, hauria de tenir molt més temps, cosa que sembla realment difícil.

 

Participació