«És una llàstima quedar-se els versos per un mateix»

Entrevista a Albert Benzekry, regidor de Cultura de la Garriga i director del festival Primavera Poètica

per Esteve Plantada, 24 de maig de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Albert Benzekry és regidor de Cultura de la Garriga des de les darreres eleccions. Foto: Esteve Plantada

Albert Benzekry (La Garriga, 1971) va molt atrafegat. Algun badall fugisser, seguit d'una mà que, sigil·losament, intenta tapar la boca entreoberta, em diu que fa dies que no para. Molta feina, amunt i avall, projectes que s'obren i d'altres que es tanquen, moltes coses al cap. L'Albert parla lentament, amb un to sempre mesurat, però no és pas per desídia, sinó perquè l'Albert mastega les paraules i les pensa abans de dir-les. Sempre amatent a la vida associativa de la Garriga, inquiet i lector de gust excel·lent, és regidor de Cultura des de les darreres eleccions, cosa que ha intensificat, encara més, totes les inquietuds que l'impulsaven a fer coses.


A aquesta ocupació s'hi afegeix, a més, que és el director de la Primavera Poètica, "un petit festival de poesia" que arriba aquest any a la vuitena edició i que, per sort, ja ha esdevingut tot un referent comarcal. "El primer objectiu va ser el de compartir les lectures i els autors que havia anat acumulant al pap". Amb l'empenta del grup local d'Òmnium de la Garriga, i amb suport des de l'inici de l'Ajuntament i de la Institució de les Lletres Catalanes, el festival "va poder tirar endavant" amb un format molt simple que ofereix "trobades amb autors i petits espectacles amb la poesia com a fil conductor". El bagatge és contundent: més de 120 actes i més d'una cinquantena d'autors.

Aquestes dades apunten a una bona salut del festival, sens dubte. "Portem vuit anys i el temps ha demostrat que aquest model funciona. Vam apostar per mantenir el festival molt dilatat en el temps i per no limitar-lo a un estil o tema concret. La idea era oferir algunes pinzellades de la diversitat d'estils i de generacions que té la poesia catalana", cosa que fa tenir un públic molt heterogeni. "Ens agrada combinar veus consolidades amb nous autors que comencen a publicar i que es donen a conèixer a partir de les lectures en directe". El paradigma d'aquest últim cas ha estat un exitós cerca-tasques poètic que ha arrossegat un perfil de gent "que no acostuma a venir als altres actes, però que s'han endut la idea que la poesia és molt atractiva, i que també pot ser lúdica i molt popular".

Una programació diversificada i per a tots els gustos
La Primavera Poètica d'enguany mostra aquesta diversitat i, de moment, ofereix un ventall molt ampli de gustos, tendències, referents i opcions. "Vam començar amb l'actuació esplèndida de Guiem Soldevila –tota una delícia que musicava Nura (Quaderns Crema, 2006) de Ponç Pons–, vam esclatar amb el cerca-tasques poètic i encara ens queden actes com el vermut poètic amb Narcís Comadira, que enguany celebra el setantè aniversari, i el sopar de Cloenda, que unificarà els tres cicles que s'han encavalcat al municipi –el Terra de Sons, el Festival de Jazz i la Primavera Poètica– sota el nom de Jazz&Poets, un espectacle que ens portarà, de la mà del jazz, poemes d'autors que han escrit sobre aquest gènere musical, com ara David Rosenthal o Joan Margarit". Una cloenda que dóna fe de la bona salut del festival i que evidencia la motivació que el fa bategar. "Hem volgut fer baixar de l'Olimp els autors i la poesia. Després de vuit anys, sento que és un èxit si aconseguim que la poesia guanyi alguns lectors o si hem ajudat a descobrir autors".


I el futur? "Qui sap, anem sempre d'any en any. Aquesta edició hem tingut menys actes perquè hi ha menys diners", però la qualitat no ha minvat. En aquest sentit, la comarca té "molt de potencial lector i d'oients que aprecien aquest tipus d'espectacles i actes", una comarca on hi ha un circuit "prou interessant i consolidat" com per a què el públic lector de poesia –i el públic que gaudeix d'escoltar poesia en veu alta– "pugui trobar una opció que els faci el pes". "Crec, però", em comenta, "que no s'ha d'estigmatitzar la poesia en festivals tancats en si mateixos". És per això que "fenòmens com la fira d'espectacles literaris Litterarum són molt interessants". L'escena és més rica que mai, i cada vegada més professionalitzada, i potser sí que ara "hauria de ser el moment d'homologar els espectacles literaris als altres espectacles i no crear festivals endogàmics de gènere".

Un escriptor latent
L'amor per la poesia, aquestes ganes de "compartir" autors i lectures, no només van fer que l'Albert Benzekry tirés endavant un festival poètic de primera. Aquestes ganes són també el motor que fa bellugar les ànsies de l'escriptura, de dialogar amb la tradició i amb les lectures que es van fent. "Si escric, no ha sigut mai amb consciència de voler escriure un llibre o un recull. Escric perquè hi ha coses que te les fas a sobre". Així de simple. "El fet de llegir és una contaminació" i arriba un punt en què t'has "de treure de sobre" tot el què has anat fent. "Jo n'he anat deixant rastres en forma de poemes. I sí, algun dia penso que els rellegiré i els mouré. És una llàstima quedar-se els versos per un mateix". Per sort, ja hem pogut anar llegint alguns poemes al seu blog, uns versos elegants, pulcres i que mostren un univers personalíssim. "Ara ja tinc un bon grapat de poemes, i trobo que el resultat és molt heterogeni, més fruit del pas del temps que de la voluntat de confegir un volum. És una miscel·lània que beu de situacions personals, d'influències d'autors i que també mostra alguns exercicis d'estil". Tot i que, al capdavall, amb l'escriptura "intentem explicar-nos".

Cosa bona, penso, això de tenir un regidor de cultura que llegeixi, que s'estimi la poesia i els llibres, que gaudeixi de l'art i que tingui ganes d'involucrar-se en la vida petita d'una comunitat, que tingui aquestes ganes de fer i de compartir allò que ha après. Encara haurem d'esperar una mica el seu llibre, però no hi ha pressa. L'Albert Benzekry encara té molta feina a fer, i molts neguits a passar. "Amb la Primavera Poètica tinc la sensació que com a espectador podria gaudir més de la programació que no pas com a organitzador". Un perfeccionisme que fa mantenir les passions alerta i que procura que tot surti bé. Així, tal com escriu, tal com viu la seva feina. I no és gaire habitual, per desgràcia.

 

Participació