«Els llibres són petites obres d'art»

La Núria Vila (Granollers, 1982) té una relació ben especial amb els llibres. Dissenyadora gràfica de professió -acaba de ser guardonada amb un dels prestigiosos premi Laus de bronze en la categoria de packaging-, ja ha vist, en diverses ocasions, com li publicaven part de la seva obra en reculls editorials de prestigi. Com a dissenyadora gràfica, i a banda de la promoció que suposa que t'editin en una col·lecció del sector, Núria Vila sent una fascinació pels llibres que va més enllà del text i que gaudeix del detall, de pensar-los, de tocar-los. Aquesta fascinació és un dels motius que m'empeny a parlar amb ella del llibre entès com a concepte, des d'un punt de vista –i des d'un sector de la indústria, el del disseny- des del qual encara no havia pogut parlar-ne, a fons, amb ningú. La conversa que mantenim –i que, en bona part, recull algunes de les reflexions de la xerrada mantinguda amb el pintor Alex Santafé– em fa pensar que sí, que potser hauríem de començar a tenir clar que el futur del llibre passa per creure'ns que és un objecte. Un objecte que transcendeix el contingut i que hauria d'experimentar amb els formats per poder continuar sent un reclam.

El valor físic del llibre
"D'un llibre valoro el paper, la impressió, els materials, si m'aporta alguna cosa més, si té aquest valor afegit. En el cas dels llibres infantils, que m’encanten, busco llibres que facin interactuar: pop-arts, jocs d'ombres, la qualitat de la il·lustració, etc." El reclam ha d'entrar de manera directa per la vista. "A mi em passa, i molt, que compro els llibres pels ulls. D'un llibre m'ha d'agradar molt la portada, és el primer estímul que reps. Si no, pot passar que no me'l compri". El futur del llibre passa per assimilar tots aquests conceptes. "En aquest sentit, crec que els dissenyadors hem de treballar per fer una cosa atractiva. Evidentment que penso que el que importa més de tot plegat és el contingut, per descomptat. Però m'agrada regalar llibres que tinguin alguna cosa més, que vagin més enllà, que vulguin sorprendre'm".

Comprar llibres
"Jo sempre compraré llibres, tinc molt clar que no em passaré mai al llibre digital. Em desvisc pels llibres que són especials, pels que juguen amb les textures, pels llibres que et fan intervenir". Des del punt de vista del dissenyador, un llibre requereix que sigui una peça que es pugui tocar, veure, manipular, gaudir des d'un punt de vista estètic. "A un dissenyador li agrada tenir els llibres en paper, tocar-los". El llibre digital no podrà substituir mai aquest niu de sensacions que és un llibre físic, tot i que Núria Vila veu indispensable que hi hagi una bona relació entre la virtualitat electrònica i el paper. "Els llibres també s'han de poder trobar a la xarxa, almenys en part. En el meu sector, els blogs són una de les eines que més ajuden a la promoció. Ara em publicaran en una revista de Londres i en una altra d'Alemanya, les dues en paper, i m'han trobat gràcies als blogs. Fan una tasca de difusió molt important", un transvasament d'idees que ha de servir per complementar.

Petites obres d'art
"Internet fa espantar molt, però encara no hem entès del tot que la xarxa no podrà substituir mai el llibre". La revolució de les ones només pot ajudar a millorar la indústria editorial. "Que hagi aparegut internet reforça la idea que el llibre ha de ser més atractiu. Que li hem de donar, encara molt més, el valor que té com a objecte". Que ha de ser una peça d'art en si mateix. "Els llibres, per a mi, són petites obres d'art". Quin sentit té, si no, fer avui en dia, en els temps que corren, llibres en el format de sempre? "Tu pots ser molt bon escriptor, però si el que envolta la teva història no és realment atractiu ni ajuda a fer descobrir un nou món, al final no vendràs el llibre. Si no entenem que hem d'anar cap aquí, és absurd seguir-ne fent. Llegeix-te'l en digital i així, de pas, ens estalviem tallar arbres".

Un dels treballs de disseny de la granollerina Núria Vila. Foto: Núria Vila

La petjada ecològica
Al capdavall, el llibre no deixa de ser un objecte que té vida pròpia, que va ser comprat i que va ser regalat en un moment o circumstància, i que ha de tenir una vida efectiva. La Núria Vila, que com a dissenyadora està especialitzada en eco-disseny, creu que tota peça impresa ha de tenir la seva funció i que, sobretot, "ha de perdurar en el temps". Imprimir no té per què contaminar. "S'ha d'imprimir amb seny, procurar que el llibre mantingui un valor que faci guardar-lo. Com a dissenyadora que vetlla per la sostenibilitat, haig d'intentar que l'objecte –el llibre– tingui una vida útil molt llarga i que trigui molt a ser llençat. Ha de durar molts anys abans de ser reciclat. D'aquesta manera fem que la petjada ecològica sigui més petita". A més, no cal fer moltes edicions. "S'ha de potenciar que els llibres passin d'una mà a una altra. Canviar llibres és molt interessant i, per tant, hem de cuidar molt les edicions, fer-la amb sentit i bons materials. Fer que siguin útils en el temps". La mentalitat adequada passa per donar valor al què tens. "Tothom que tingui un llibre s'ha d'estimar el llibre com a peça". I l'ha de tractar de bé, "gairebé com si fos un ésser viu", em diu, "tal com t'estimes una mascota".

Estimar el llibre. La passió pot venir de molts camps diferents, de punts de vista diversos. Ningú no discuteix, a hores d'ara, que estem travessant un moment importantíssim per al futur del format i de la lectura. Converses com aquesta, tan carregades de passió, tan clarividents des d'un punt de vista optimista, fan pensar que el llibre és més viu que mai, que l'oportunitat que ens ofereix l'aparició d'internet no apaga res, sinó tot el contrari. Només falta que ens hi aboquem a totes, tal com fa la Núria Vila.

La Núria Vila (Granollers, 1982) té una relació ben especial amb els llibres. Foto: Esteve Plantada