«Segueixo sent la mateixa somiatruites de quan tenia 17 anys»

Entrevista a la vallesana Marina Martori, que acaba de publicar la novel·la 'Dones Salvatges' (Ed. Marcòlic)

per Esteve Plantada , 5 d'abril de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marina Martori sota la pluja, a Roca Umbert, a Granollers. Foto: Esteve Plantada

Si a hores d'ara no la coneixeu, us haig de dir que la Marina Martori, d'entrada, té el poder de la convicció. Sap comunicar, gaudeix parlant, i es nota que viu amb passió les coses que fa i desfà. La professió va per dins, que en diríem. I és així com comencem a parlar de totes les coses que la posen a cent. Una d'elles, acabada d'estrenar, és la seva darrera novel·la, Dones salvatges , que publica novament a Marcòlic, l'editorial que va apostar amb força pel seu anterior llibre, M'ha posat a cent que no portis calces, i "que més ha confiat en mi". Ara, però, la història és ben diferent, "no tan desenfada". Es nota que la Marina sent passió per aquestes Dones salvatges. Potser per això, justament, s'ha endinsat de nou en un gènere que ja va tastar amb Crims del desig, el seu segon llibre. "M'encanta la novel·la negra. Com a lectora vaig passar del Vaixell de Vapor a l'Agatha Christie. M'agrada molt això de crear una trama, d'atrapar al lector, d'anar deixant pistes, que hi hagi un mort. I també m'agrada molt la convenció, tots aquests personatges arquetípics, la femme fatale, el detectiu, aquest món sòrdid".


"La novel·la negra requereix una concentració i una gestió de la trama molt diferent a una novel·la feta per passar l'estona, com ho era M'ha posat a cent que no portis calces. El fet de plantejar les històries d'una manera o d'una altra ve determinat per les circumstàncies". En aquest sentit, Dones Salvatges és la suma de moltes coses que fa temps que fascinen la Marina. "La mitologia clàssica, el rol de la dona en la societat, el sexe en el sentit com a pulsió vital i també Tossa, el lloc on passa la novel·la i un lloc que té una part important de la meva història personal. Tot això es va unint, i al final veus que ha arribat el moment d'abocar-ho en un full".

La dona salvatge entre llops

La descoberta del concepte de 'dona salvatge' va ser un dels estímuls principals en l'escriptura de la novel·la. "La primera vegada que el vaig sentir va ser en un llibre d'una psicòloga americana, Clarissa Pinkola Estés, Mujeres que corren con los lobos. Allà parlava d'aquesta dona salvatge en el sentit de la dona lligada als instints, a la natura, a la intuïció. I també de la dona lligada a la capacitat de cura, de donar vida, de cuidar, d'ajudar a créixer". El llibre creix a partir d'aquesta premissa, tot i que també hi ha altres referències, com ara Carles Garrido, autor de Dones i deesses, els mites que fan parlar a les estàtues, "una de les grans referències del llibre", i també Astarté i tot el món que hi ha al seu voltant. "Aquest símbol, amb l'estrella octogonal, és molt important i no és triat a l'atzar. Fins i tot el porto tatuat!".

Tot això fa que Dones salvatges sigui una novel·la molt especial per a la Marina Martori. "Trobo que està ben escrita, que argumentalment és bona, que té una voluntat d'entretenir el lector. I m'agrada especialment perquè tot això té un rerefons més profund". Un llibre on la dona esdevé el centre, però que no és fet només per a dones. "En realitat, penso que qui se l'hauria de llegir són els homes. Vull trencar aquest estereotip secular que hi ha entre les coses que fan els homes i les que fan les dones".


Escriure com a passió
Ja fa uns quants anys de la publicació de Blau Turquesa, la seva primera novel·la. Però hi ha coses que la Marina Martori manté al mateix lloc. "Segueixo sent la mateixa somiatruites de quan tenia disset anys, que encara necessita viure la vida al màxim. Mai no he tingut terme mig". Potser per això sorprèn que, amb set llibres publicats, encara no es consideri escriptora. "Per a mi, escriure segueix sent un hobby i em permet passar-m'ho molt bé. Tinc diferents aficions: el teatre, el cine i l'escriptura. La part d'escriure és, potser, la més pública. Però això de ser escriptor, amb totes les lletres, és molt gros. On més he tingut la sensació de ser escriptora és a la promoció del M'ha posat a cent que no portis calces, quan anava a presentar el llibre a pobles on no coneixia ningú i venien vint persones. És bonic".

"Escriure és una passió, no és més complex que això. Sempre estic rumiant. Gairebé sense adonar-me'n estic parint una idea que no té res a veure amb la d'abans. Escriure m'ajuda a posar en ordres les idees. I escric molt, contínuament, i faig moltes llistes. Sóc molt grafòmana, m'agrada veure-ho tot per escrit". I, entre tant de bullici, em diu que ja té a punt una nova novel·la i també la segona part de M'ha posat a cent que no portis calces, que es dirà M'ha posat a cent el teu consolador vermell.

Si tot va bé, aquesta nova aventura també l'editarà Marcòlic. "Segueix sent important que sigui amb ells, perquè m'hi sento molt lligada. El Martí Nadal va tenir la valentia de confiar en mi i, ara, aquestes Dones salvatges tenen molt bona pinta: tinc moltes presentacions lligades -entre les quals al Corte Inglés de Barcelona i a l'Abacus de Girona- i també estem a la campanya Llança de Sant Jordi d'Òmnium. Això no seria possible sense l'editorial, fan molt bona feina". Una feina que es veu recompensada amb un bon grapat de novetats i amb la passió que sap transmetre la Marina Martori, una escriptora que ho és perquè es diverteix. I per convicció.

Marina Martori publica nova novel·la: 'Dones salvatges'. Foto: Esteve Plantada

 

Participació